Amb motiu de la campanya “Amb l’ESS tot pot canviar”, que anima la ciutadania a conèixer les propostes de l’ESS en tots els àmbits de la vida diària, i aprofitant que les protagonistes del mes de novembre són les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), entrevistem a Raquel Bonell i Víctor Jiménez, membres de La Guixeta. Es tracta de la primera plataforma de continguts audiovisuals en català que aplica un model ètic tant en els continguts com en la tecnologia. Ens parlen d’un projecte cooperatiu que uneix cultura, tecnologia i economia social i solidària.

–La Guixeta és la primera plataforma de continguts audiovisuals en català amb un model ètic. Quan es va crear, en quin context i amb quin objectiu principal?
-Víctor Jiménez (VJ): Tot i que la presentació oficial va ser el 12 d’octubre de 2025, el projecte es remunta al 2020-2023, quan un grup de creadores en català van deixar de fer contingut a la televisió pública perquè hi havia censura. En aquell moment, determinats continguts audiovisuals en català tenien poca presència a internet i moltes creadores els feien en castellà per poder arribar a una audiència més àmplia. A més, a internet, el contingut es monetitza segons el nombre de visualitzacions, la qual cosa limita la redistribució justa. Per aquest doble motiu vam crear La Guixeta des del cooperativisme, aprofitant les potencialitats de l’ESS i el suport mutu, amb l’objectiu de garantir la llibertat d’expressió i donar visibilitat a continguts audiovisuals poc presents a la xarxa.
-Raquel Bonell (RB): Moltes plataformes tenen les seves pròpies línies editorials, i això implica que produccions audiovisuals que no encaixen amb aquestes poden trobar-se limitades, tant de producte com de continguts. Per això calia una on poguessin difondre els seus continguts lliurement.

-Quins continguts poden compartir creadores i productores, i quins criteris cal complir per formar part de La Guixeta?
-VJ: Han de seguir uns principis fundacionals col·lectius, garantint la llibertat d’expressió i l’ús ètic i de llicències lliures. La selecció es controla per evitar la presència de discursos d’odi i promoure un consum digital responsable, amb un creixement sostenible i una publicació regulada (un vídeo per setmana) per tal de protegir la salut digital i assegurar la qualitat dels continguts.

-Com controleu que no tinguin cabuda els discursos d’odi?
-VJ: Han de complir uns criteris d’admissió. Si identifiquem un contingut no desitjat, ho traiem. Quan la plataforma comenci a créixer, haurem d’adoptar entre totes un codi de conducte.

-Quines entitats formen part del projecte i quin paper tenen?
-RB: La Guixeta forma part de Som Audiovisual, una cooperativa de serveis que coordina diverses cooperatives audiovisuals per identificar necessitats comunes i enfortir el sector dins de la cultura i l’ESS. A través de la Fundació Seira, per exemple, connecten produccions audiovisuals amb empreses cooperatives, permetent que un percentatge dels beneficis es reinverteixi en projectes culturals gràcies a mecanismes d’inversió fiscal. Som Audiovisual també impulsa alternatives tecnològiques com un Vimeo cooperatiu basat en PeerTube, un repositori de vídeo cooperativitzat, oferint una infraestructura i un servei de distribució ètica i col·laborativa fora de les grans plataformes comercials. La idea és poder enfortir tant el sector audiovisual com el sector cooperatiu.
-VJ: Les tres línies de Som Audiovisual són La Guixeta, Video.coop (Peer Tube) i el mecanisme d’inversió fiscal. I tot això es gestiona des de Som Audiovisual, de la qual Quepo, BitLab i Clack formen part de l’espai motor.

-Com s’organitza des del punt de vista cooperatiu?
VJ: La propietària de la infraestructura del servidor és Som Audiovisual i en aquesta mateixa infraestructura està també Video.coop. El programari és de codi obert i ètic, i tothom pot veure què fa i què no fa l’algoritme. Tot és de gestió democràtica i els continguts, que es pugen amb llicències lliures Creative Commons, són propietat de les creadores, que decideixen com pujar-los i sota quina de les tres modalitats de monetització.

-Un dels vostres primers lemes va ser “sense intermediaris”. Com monetitzeu els projectes i redistribuïu els ingressos?
VJ: Hi ha tres formes de monetitzar. Una és la taquilla inversa: si t’agrada l’audiovisual, pots fer una aportació directament a la creadora, o si parla d’un projecte ètic o solidari, també. Una altra és la subscripció: pagant la quantitat que desitges i que va directament a la creadora. I una tercera, el pagament per veure.
La quantitat que pagues a les plataformes convencionals es redistribueix de forma asimètrica i jerarquitzada. Amb una discogràfica musical, per exemple, l’artista s’emporta del 8 al 12% i la discogràfica del 88 al 92%. Nosaltres intentem revertir això. Un 6% va a la infraestructura, un altre 6% al manteniment de la plataforma i el servei de monetització, i un tercer 6%, voluntari, a un fons social audiovisual, que decidirem entre totes què s’invertirà.

-Teniu sòcies que col·laboren monetàriament?
-RB: És un debat obert, perquè ara mateix tenim usuàries que no són sòcies. Creiem que la plataforma ve a cobrir una necessitat pública.

-El doble compromís, cultural i tecnològic, contribueix a reforçar l’ecosistema de l’ESS.
-RB: A La Guixeta es treballa amb cercles de confiança que connecten creadores, continguts i valors de l’ESS, creant una cadena coherent amb la forma de produir i difondre audiovisuals. Permet enfortir col·lectius, oferint finançament inicial, cofinançament i micromecenatge.

-Quantes creadores i quantes produccions hi ha actualment?
-RB: Unes 40 creadores i quasi 200 projectes molt diferents: monologuistes, documentals, videopòdcasts… La coherència és la protecció i la defensa d’una llengua, i ens agrada pensar que en un futur La Guixeta es pugui replicar en altres comunitats amb altres llengües de l’Estat espanyol, com Galícia o el País Basc.
-VJ: Hem detectat que el català a internet s’utilitza cada cop menys, però amb el codi obert es poden replicar per les companyes cooperativistes d’altres territoris.

-En quin tipus de públic penseu? Heu detectat perfils de persones especialment interessades
-VJ: Hi ha tres col·lectius principals: persones properes a l’economia social i solidària, professionals del món audiovisual amb mirada crítica i joves creadores i consumidores de contingut. Tot i que la plataforma està pensada pel públic general, aquests són els tres punts de partida amb possibilitat d’ampliar, però volem tenir un creixement orgànic, no exponencial.

-Veieu La Guixeta com una alternativa a les plataformes comercials o extractives? Quins són els principals punts que us diferencien?
-VJ: És una alternativa complementària. No juguem a l’exclusivitat. Té una identitat pròpia. El que hem d’aconseguir és que sigui prou forta perquè la gent sàpiga què trobarà.
Quan alguna cosa que té a veure amb gestionar unes dades digitals és gratuïta, t’has de fer preguntes. Quan Google t’ofereix un correu electrònic gratuït, és que el producte ets tu. No hi ha res gratis en el món del capitalisme extractiu. Des d’aquí, generem un seguit de dispositius de cultura cooperativa on fomentem un consum cultural conscient.
-RB: Ara tothom paga plataformes i el consum pel que fa a l’audiovisual és altíssim, així que és important plantejar-nos on volem estar, on deixem els nostres diners. No es tracta només de teoritzar, sinó que el model funciona, és vàlid i eficient.

-Com us plantegeu la continuïtat i el manteniment?
-VJ: La Guixeta busca un model de sostenibilitat directe, combinant entitats que aportin fons i usuàries que contribueixin amb petites quantitats, tot sense intermediaris. Es busca establir convenis públic-cooperatius per mantenir la infraestructura i, fins ara, hem rebut dues subvencions, de l’Enfortim l’ESS i de l’Impulsem el que fas pel model de governança de Som Audiovisual, demostrant que amb pocs recursos s’aconsegueix un gran resultat.
-RB: Les grans plataformes tenen molts recursos i creiem que a La Guixeta, amb molt pocs, s’ha fet una feina ingent amb un resultat excel·lent. Interpel·lem les administracions perquè siguin conscients de la necessitat de donar suport a una plataforma com aquesta, que puguin protegir la llengua i les creadores des d’uns paradigmes molt diferents dels del mercantilisme. S’han de protegir els drets culturals i les eines tecnològiques amb les quals es poden dur a terme.

-Quin seria el principal repte de futur?
-RB: Consolidar un model de finançament que garanteixi la sostenibilitat. Això no vol dir que, pel que fa als recursos privats, només s’hagi de mantenir; per aquest motiu, promovem que esdevingui un model públic i comunitari.
-VJ: La plataforma té vocació de caràcter públic. Estaria bé començar a pensar en La Guixeta com una plataforma públic-cooperativa. Potser el nostre següent pas és avançar cap aquí.

-Ja per acabar, el pròxim 29 de novembre intervindreu a la jornada d’Acció Cultura Viva…
-VJ: Acció Cultura Viva, el festival musical de les festes de la Mercè impulsat per l’Ajuntament que fomenta la cultura cooperativa, fa activitats i xerrades al llarg de l’any. El 29 de novembre hi haurà a Bloc4BCN un acte sobre com comunitzar la música en el qual participaré. S’organitza una xerrada sobre música en temps de guerres, una sobre alternatives als macrofestivals i una altra sobre eines de gestió comunitària, democràtiques i obertes. I això ho muntem tot un seguit de músics que estem intentant activar des de fa un temps una alternativa a Spotify. Han convidat La Guixeta a explicar-la com a experiència autogestionada.