La ciutat guanyarà façanes verdes, i el veïnat, llum, ventilació, confort i bones vistes. Serà un dels llegats de la Capital Mundial de l’Arquitectura, l’any que ve, que marcarà un nou camí amb la transformació de deu mitgeres cegues en façanes plenes de vida.

Les deu propostes escollides van guanyar un concurs internacional d’idees dirigit a joves arquitectes i impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, la UNESCO i la UIA. Fins al 14 de desembre, se’n pot descobrir tot el procés a l’exposició “De mitgeres a façanes”, a l’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili. En aquesta mostra, que es pot visitar gratuïtament de dijous a diumenge, es presenten tant les propostes finalistes com les guanyadores del concurs, així com el desenvolupament posterior dels projectes guanyadors.

Aquests deu projectes, repartits pels deu districtes de la ciutat, celebren una nova generació d’arquitectes que treballen per aconseguir ciutats més amables, eficients i sostenibles, i han estat els guanyadors d’un total de 439 propostes provinents de 51 països.

Entre altres mesures que enriquiran tant el paisatge urbà com el dia a dia dels veïns i veïnes dels edificis en qüestió, la transformació de les mitgeres en façanes inclou estructures metàl·liques per afavorir el creixement de plantes enfiladisses, nous balcons i finestres, galeries adossades a la façana, l’ús de materials més naturals com els revestiments ceràmics, els blocs de terra i d’estuc de calç, espais específics per a la nidificació d’aus protegides i insectes pol·linitzadors, plaques fotovoltaiques, etc.

Aquestes seran les deu mitgeres transformades en façanes, districte a districte

• Ciutat Vella: placeta de Martina Castells

De Núria Rodríguez Molina amb Ralf Merten Modolell, explora les possibilitats que sorgeixen dins la pell de dos edificis encarats per afavorir una il·luminació natural òptima i una ventilació creuada als habitatges. Incorpora vegetació i una pèrgola vegetal que configura un umbracle.

• L’Eixample: carretera Antiga d’Horta

De Sofía Romeo Gurrea-Nozaleda, la proposta parteix d’una estructura modular de fusta laminada adossada a la paret sobre la qual penja una estructura metàl·lica que suporta balcons, plaques fotovoltaiques i sistemes de jardineria vertical, afavorint així l’eficiència energètica i millorant la interacció entre el veïnat.

• Sants-Montjuïc: jardí de Francesc Masclans i Girvès

De José Lacruz Vela, el projecte es concep com una extensió natural del jardí, amb un revestiment ceràmic eficient i de baix manteniment de color groc, balcons prefabricats, panells fotovoltaics i vegetació vertical per fomentar la biodiversitat.

• Les Corts: Lluçà

De Carlos Montero Pérez i Xavier Granados Esteve, amb Joan Carazo Anglada, el projecte gira entorn de la recuperació de la galeria vernacla de l’Eixample com a símbol d’identitat constructiva de Barcelona.

• Sarrià – Sant Gervasi: jardins de Marià Manent

De Teodora Todoranova i Nino Mgeladze, es converteixen dues mitgeres en dues interfícies vives per tal d’afavorir tant les interaccions públiques com les privades.

• Gràcia: jardins de Caterina Albert

D’Óscar Segovia Castillo, Alan Ferrando Shearer i Iván Lozano Benéitez, els jardins de Caterina Albert tindran una nova façana gràcies a un projecte que reinterpreta les galeries típiques de l’Eixample, amb una estructura lleugera que en millora la il·luminació, la ventilació natural i la privacitat, amb persianes de fusta enrotllables amb guies.

• Horta-Guinardó: Pantà de Tremp

De Renato Righi i Pedro Escoriza Torralbo, la proposta recupera tècniques constructives tradicionals per donar resposta a les necessitats actuals d’eficiència energètica i sostenibilitat.

• Nou Barris: placeta de Charlot

De Diego Costanzo i Agustina Coulleri, s’inspira en els antics safareigs de Nou Barris i se centra en l’espai de transició entre la vida domèstica i la vida a la plaça creant diverses capes a l’edifici.

• Sant Andreu: placeta de Grau

De Dániel Hartvig i Dávid Kálna, planteja un model operatiu per a tots els futurs habitants de la ciutat, no només els humans, amb una superfície topogràfica viva que inclou vegetació enfiladissa i petits forats per a insectes pol·linitzadors.

• Sant Martí: parc de la Sagrera

De Ralph Tomas Bravo Nieto i Aldana G. Endeiza Nieto, es parteix d’una estructura modular que permet convertir una mitgera en una façana que pot adaptar-se a les necessitats de cada habitatge, amb noves obertures, balcons, plaques fotovoltaiques i pantalles de paisatge.