El dia 8 de març es commemora el Dia Internacional de les Dones, una jornada que, enguany, Barcelona aprofita per posar l’èmfasi en la precarietat laboral de les dones.
En el cas de les cures professionals, el col•lectiu de les treballadores de la llar i les cures es troba sovint en situació de vulnerabilitat laboral., amb condicions precàries, salaris baixos i manca de protecció laboral.
Més que Cures és una associació de dones nascuda el 2018 al barri del Poble-sec de Barcelona especialitzada a oferir serveis de cures a domicili per millorar el dia a dia de les persones i la seva qualitat de vida. Parlem amb Amelia Campos, sòcia i treballadora de l’associació, sobre com treballen per revertir aquesta situació.
- Per començar, ens podries explicar què és Més que cures i com treballeu per promoure el benestar de les treballadores de la llar i les cures?
Més que cures és una associació sense ànim de lucre vinculada a l’economia social i solidària (ESS), creada el 4 d’agost de 2018. El projecte va sorgir del procés d’acompanyament de la xarxa Cooperasec i té com a objectiu dignificar les tasques de les treballadores de la llar i cuidadores, garantint els seus drets laborals mitjançant una contractació en règim general. Volem professionalitzar un sector precaritzat i invisibilitzat, promovent el reconeixement del valor de les cures per a la comunitat i l’economia.
Estem compromeses amb els drets laborals, establint preus justos per als nostres serveis, i fomentem la corresponsabilitat comunitària. Totes les sòcies treballadores estem contractades amb els drets laborals garantits pels convenis del sector de cures a domicili i neteja. A més, les persones usuàries també són sòcies, de manera que es forma una comunitat de suport mutu que ajuda a mantenir el projecte.
Fomentem l’autocura i l’enxarxament, col·laborant amb altres entitats del barri i de la ciutat. El Racó de les cures és un espai on oferim informació i orientació, i també derivem cap a altres recursos com Barcelona Cuida, que promou el benestar emocional i formatiu per a cuidadores. Més que cures no només defensa els drets laborals, sinó que també contribueix a crear una comunitat solidària, en la qual les cures són valorades com un pilar fonamental per al benestar social.
- Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, volem fer valer la feina de les cuidadores professionals. Per què és tan important reconèixer el treball de cura, que sovint recau en les dones?
Històricament, les dones hem estat les responsables de les cures, de l’acompanyament en el desenvolupament i l’educació dels fills i filles, així com de la cura de la llar, a costa de la nostra salut física i emocional, sense reconeixement social ni per part de les administracions.
Moltes dones hem deixat de banda els nostres projectes professionals per cuidar els nostres pares o els de les nostres parelles, assumint la responsabilitat de garantir el benestar de la família. Però, on queda el nostre benestar com a cuidadores? Hem dedicat hores de la nostra vida a cuidar els altres, sense cap compensació ni reconeixement. És hora de reivindicar que les cures són una feina essencial, dignificada i protegida amb els drets laborals i econòmics que mereix.
El 8 de març és l’oportunitat per visibilitzar la tasca de cura que fem les dones a casa i a la feina. La nostra càrrega emocional i econòmica és fonamental per al benestar de les famílies. Sense les dones, el món s’aturaria. Les nostres contribucions a l’economia global no poden continuar invisibilitzades. És moment de reivindicar la nostra aportació i exigir a la societat que reconegui la importància de la cura, per construir un futur més just en què les nostres tasques i la nostra dignitat siguin respectades.
- La Xarxa Cura Digna, de la qual formeu part, treballa per garantir unes condicions justes per a les treballadores de la llar i les cures. Què significa per a vosaltres parlar de “cura digna”?
Per a Més que cures, la Xarxa Cura Digna ha estat una oportunitat de col·laborar amb altres projectes liderats per dones migrades en el sector de les cures. Juntes, hem treballat per definir cures que millorin la qualitat de vida de les persones dependents, dignificant el treball de les cuidadores. Parlem de cura digna com un treball professional, amb metodologies pròpies, que permeten oferir serveis de qualitat, tot i que som projectes petits sorgits des de la precarietat del sector.
La nostra participació en la xarxa ens ha ofert la possibilitat de compartir coneixements, recursos i suport mutu per garantir cures de qualitat, amb contractes dignes, basant-nos en els valors de l’economia social i solidària. Així promovem un consum responsable dels serveis de cures i neteja a domicili, mantenint la professionalitat i la sostenibilitat dels serveis, tant per a les persones usuàries com per a nosaltres mateixes. La xarxa ens ajuda a donar visibilitat als nostres projectes, especialment davant les entitats que gestionen ajudes a les famílies, fomentant un consum responsable i millorant la sostenibilitat del sector. També rebem el suport d’altres entitats que comparteixen les nostres problemàtiques i que estan preocupades per la precarietat del sector i els reptes futurs, especialment en una societat cada vegada més envellida.
- Moltes dones cuidadores treballen en situacions laborals precàries i injustes. Quins són els problemes principals amb els quals us trobeu i com les podeu ajudar?
Les estadístiques sobre el sector no reflecteixen la precarietat que viuen moltes cuidadores, principalment dones, que treballen en la provisió de cures a domicili. Aquest col·lectiu sovint pateix:
- Condicions laborals precàries, sense contractes ni drets reconeguts, amb salaris baixos i sense cobertura sanitària.
- Horaris irregulars i excessius, amb jornades interminables i flexibilitat imposada que afecta la seva vida personal.
- Manca de reconeixement professional, fet que provoca desmotivació i baixa autoestima.
- Accés limitat a formació, de manera que no poden millorar les habilitats ni les oportunitats laborals.
- Aïllament social, ja que treballen soles, i manca de suport emocional, cosa que els causa estrès i burnout (síndrome d’esgotament professional).
Tot i l’estratègia estatal sobre serveis de cures comunitaris, no es tenen en compte aspectes fonamentals com la valoració dels riscos laborals de les cuidadores ni l’augment de recursos per cobrir la demanda creixent de cures.
Per millorar la situació, cal impulsar:
- Drets laborals dignes, amb contractes justos i protecció legal.
- Programes de formació en salut mental, primers auxilis i professionalització.
- Xarxes de suport per combatre l’aïllament i gestionar l’estrès.
- Campanyes de visibilització per dignificar la feina de cures.
- Polítiques públiques efectives, tant per garantir drets laborals com per assegurar serveis de cures accessibles.
Un dels reptes més greus és la invisibilitat de les cuidadores en situació administrativa irregular, moltes de les quals treballen com a internes en condicions d’explotació. Sense permís de treball, no poden accedir a formació ni als drets bàsics, i queden exposades a la precarietat i la violència.
El canvi en aquest sector implica valorar la tasca de cures, garantir els drets laborals i promoure polítiques que assegurin la dignitat de les cuidadores. Això és essencial per construir una societat més justa i equitativa.
- La Targeta Cuidadora i l’Espai Barcelona Cuida són iniciatives adreçades a les persones cuidadores. Com valores l’impacte que tenen en les treballadores de la llar i les cures?
Tot i que la Targeta Cuidadora no acredita la professionalitat de les cuidadores, ofereix serveis i ajudes que faciliten la seva tasca, especialment en enxarxament, i accés a recursos culturals. Els seus beneficis principals són:
- Reconeixement del treball de les cuidadores, cosa que millora la seva autoestima i la valoració de la seva tasca.
- L’Espai Barcelona Cuida proporciona informació, formació i suport mutu, essencial per combatre l’aïllament, sobretot entre les cuidadores migrades que treballen internes.
- Assessorament i formació per conèixer els drets laborals i professionalitzar-se, cosa que facilita la defensa dels seus drets.
- Suport emocional, incloent-hi accés al telèfon de suport psicològic 24/7, que ajuda a gestionar l’estrès i la solitud.
- Formació continuada, que millora habilitats i genera oportunitats laborals, fet que impacta positivament tant en les cuidadores com en les persones ateses.
L’Espai Barcelona Cuida i la Targeta Cuidadora contribueixen a dignificar el treball de cures, especialment en un context d’envelliment de la població. Com a recurs de referència, pot continuar donant visibilitat i suport a iniciatives que milloren la qualitat de vida de moltes cuidadores, especialment familiars, i facilitar el seu accés a tallers i projectes comunitaris.
- Què podem fer com a societat perquè la feina de cuidar no recaigui només en les dones i es valori com es mereix? I per transformar el model de cures perquè sigui més just i respectuós amb les professionals cuidadores?
Si la cura és essencial per al benestar social, cal donar-hi el valor i la visibilitat que mereix per garantir una distribució equitativa de les tasques. Des de Més que cures, proposem mesures per fomentar un model de cures més just, respectuós i igualitari:
- Reconeixement i visibilitat del treball de cures, mitjançant campanyes i espais públics de sensibilització per implicar tota la societat en la seva valoració.
- Educació en igualtat des de la infància, promovent la corresponsabilitat de les tasques de cura a les escoles i als entorns familiars.
- Polítiques laborals conciliadores, com permisos de paternitat més llargs, horaris flexibles i ajudes per accedir a serveis de cura responsables.
- Repartiment equitatiu de les cures dins la llar, per combatre el masclisme i promoure relacions de corresponsabilitat.
- Millora de les condicions laborals de les cuidadores, amb salaris justos, seguretat laboral, formació contínua i reconeixement professional.
- Accés universal a serveis de qualitat, a fi de reduir la càrrega sobre les dones i garantir la responsabilitat pública en la provisió de cures.
- Xarxes comunitàries de suport, per ajudar les famílies en la gestió de les cures i prevenir l’estrès i el burnout.
- Més inversió pública, per garantir serveis dignes i supervisar la qualitat dels serveis privats existents.
- Espais de participació perquè cuidadores professionals i familiars puguin expressar les seves necessitats i influir en polítiques de cures.
- Consum responsable de serveis de cures, donant suport a projectes amb valors socials que garanteixin dignitat i qualitat tant per a les treballadores com per a les persones dependents.
Un sistema de cures més just requereix un canvi de mentalitat i un compromís col·lectiu. Sense aquest canvi, el sector continuarà precaritzat i incapaç de cobrir les necessitats creixents de la societat.
- Moltes de les dones que cuiden són migrades i afronten situacions molt complicades. Quines mesures són necessàries per millorar la seva situació?
Des de la nostra expertesa com a dones migrades cuidadores i netejadores, exigim millores salarials i més recursos per professionalitzar-nos. Volem condicions laborals dignes, amb un conveni col·lectiu just, millora dels preus per hora i reconeixement de les malalties derivades de la nostra feina.
També demanem més visibilitat i oportunitats de formació per millorar tant els nostres serveis com les nostres condicions laborals.
Les famílies han de reconèixer que som treballadores amb drets, que podem emmalaltir i que tenim dret a vacances pagades. No som propietat de cap família ni de les persones usuàries i exigim respecte pels horaris i les tasques pactades.
A més, és essencial enfortir les xarxes d’acompanyament i intercooperació per defensar els nostres drets i garantir un futur digne. Hem de poder arribar als 67 anys amb salut física i mental, i amb dret a rebre cures quan les necessitem.
- Aquest 8 de març, quin missatge t’agradaria enviar a les professionals cuidadores per reconèixer i valorar la seva feina?
Encara que fem un treball reconegut com a essencial per al sosteniment de la vida de les persones i la comunitat, ens enfrontem a molts reptes abans de poder gaudir de drets laborals plens. Sense les dones treballadores, el món no es mou.
Com a dones, som conscients que tenim la responsabilitat de lluitar pels nostres drets. Però soles no podrem fer-ho. Només en xarxa i unides ho podem dur a terme, sense discriminacions, sense posar en risc la salut del nostre cos i tenint cura de la nostra salut mental. Totes a l’una som més fortes.
Reivindiquem els nostres drets de ser visibles i ser reconegudes, i de gaudir d’uns sous justos per una feina justa. Ja cuidem altres persones, necessitem saber qui tindrà cura de nosaltres.
Podeu llegir l’entrevista sencera clicant en aquest enllaç