Ampliació del Permís de Paternitat

Paternitat. El passat 1 de gener de 2020 la durada del permís de paternitat va ser ampliada a 12 setmanes.

El passat 1 de gener de 2020 la durada del permís de paternitat va ser ampliada a 12 setmanes. El decret llei en el qual es basa, va permetre que des de l’1 d’abril de 2019 els pares (o l’altra persona progenitora en el cas de parelles del mateix sexe) gaudissin de 8 setmanes de permís enlloc de les 5 que tenen aleshores. La mesura aprovada per l’Executiu també preveu que al gener de 2021 s’equiparin les 16 setmanes que tenen les mares i que iguala la mitjana europea.

A l’inici del 2019, el permís de paternitat era de 5 setmanes voluntàries i intransferibles i el de les mares de 6 setmanes obligatòries i intransferibles. A més a més, es disposava de 10 setmanes transferibles que en el cas de parelles heterosexuals utilitzaven les dones en més d’un 98% dels casos. El decret llei 6/2019, de l’1 de març, pretén equiparar els permisos de maternitat i paternitat de forma progressiva.

Així doncs, a partir de l’1 d’abril de 2019 l’altra persona progenitora, home o dona, va passar a tenir 3 setmanes més de les que havia pogut gaudir fins llavors. A partir de l’1 de gener de 2020, l’altre/a progenitor/a ha passat a tenir 12 setmanes de permís per naixement. Les 4 primeres setmanes de descans parental s’hauran d’utilitzar de forma ininterrompuda i a jornada completa just després del part o la decisió administrativa en els casos d’adopció o acollida. Les 8 setmanes restants es podran gaudir quan es vulgui, de forma interrompuda o ininterrompuda, a jornada parcial o completa (amb un previ acord de l’empresa) durant el primer any de vida de l’infant.

Com s’ha dit més amunt, la proposta és progressiva, de manera que al 2021 s’ampliarà a 4 setmanes més, arribant així a un permís de paternitat de 16 setmanes que significarà l’equiparació amb el permís de maternitat que havia estat vigent fins ara.

En els casos d’adopció o acollida, cada progenitor/a disposarà de 6 setmanes de permís de caràcter obligatori i ininterromput just després de la resolució judicial. A partir d’aquestes, tindran 16 setmanes de permís voluntari a repartir individualment (amb un màxim de 10 setmanes acumulables per una sola persona) i de forma ininterrompuda durant els 12 mesos posteriors a la resolució judicial.

Arribar a les 16 setmanes de permís de paternitat retribuïdes al 100% convertiria Espanya en un dels països de la UE més avançats en aquesta matèria. L’objectiu que persegueix aquesta reforma és el d’afavorir la corresponsabilitat i, en conseqüència, la igualtat entre homes i dones tant en el mercat laboral com en la llar. Estudis demostren que el fet que el pare gaudeixi d’un permís per cuidar la criatura enforteix el vincle amb aquesta alhora que facilita conèixer les tasques de cures que, en general, desenvolupen principalment les mares.

Si fem una ullada a altres països europeus, els països nòrdics són els capdavanters ja que tenen les polítiques socials més igualitàries, facilitant així la conciliació laboral i familiar de les dues persones progenitores. En el cas de Noruega els pares avui dia ja disposen de 16 setmanes de permís de paternitat. A més a més, cada parella pot repartir-se l’any de baixa per naixement segons les seves necessitats. Suècia disposa de 18 mesos a repartir entre la parella, amb un mínim de 90 dies per progenitor/a. A Islàndia el pare o l’altra persona progenitora disposa de 90 dies de permís.

Cal destacar que, tot i que altres països disposin de més dies de duració dels permisos o baixes de paternitat, en la majoria de casos no estan retribuïts al 100%. L’altra persona progenitora, ja sigui home o dona, veu reduïda una part del seu salari o inclús s’agafa una excedència en el cas de permisos de més llarga durada. Aquest fet pot ser dissuasiu a l’hora de demanar una baixa, perjudicant així l’objectiu d’assolir la igualtat entre homes i dones.

Comparteix aquest contingut