"Cal replantejar els projectes d'inserció sociolaboral i les polítiques actives d'ocupació amb perspectiva de gènere"

PRECARIETAT. Entrevista a Raquel León, presidenta de la cooperativa Barabara Educació, sobre la posada en marxa del seu projecte "Dones contra la precarietat laboral".

“Desigualtat, precarietat, invisibilitat, pobresa. Totes aquestes paraules s’escriuen en femení i llueixen també rostre de dones en la nostra societat”. Així comença un dels articles que Barabara Educació ha publicat en relació a la posada en marxa del seu projecte “Dones contra la precarietat laboral”. Entrevistem la presidenta d’aquesta cooperativa d’iniciativa social, Raquel León, per a que ens expliqui els seus objectius i quin impacte esperen.

Què és Barabara Educació i quin tipus de projectes desenvolupa?

Barabara Educació som una cooperativa de treball associat, d’iniciativa social i sense ànim de lucre que neix a finals del 2013. Barabara significa camí, i és un camí que vàrem iniciar amb la voluntat de contribuir a la transformació social a través de la formació i desenvolupament de les competències i habilitats socials de les persones,  potenciant l’esperit crític, solidari, professional i compromès amb la comunitat. Som un equip de professionals amb una trajectòria i experiència de més de 25 anys en l’àmbit de la gestió, la formació i el desenvolupament de projectes.

Desenvolupem projectes de formació, programes d’orientació professional per a persones en atur, igualtat, elaboració de materials pedagògics i propostes pedagògiques, assessorament i consultoria,propostes educatives en aprenentatge cooperatiu i projectes d’acompanyament a dones en situació d’atur de llarga durada.

Recentment, heu posat en marxa Dones contra la precarietat. Quines situacions heu detectat a través de la vostra feina diària que expliquen la necessitat d’impulsar aquest projecte?

El projecte Dones contra la precarietat, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, és un programa en què les dones participants són les protagonistes del seu procés, tant en el disseny i la implementació com en l’avaluació. Des dels inicis de la cooperativa, a Barabara Educació treballem amb grups de dones per facilitar processos d’empoderament per tal que les participants (en situació atur de llarga durada i moltes d’elles, majors de 45 anys) siguin sempre les agents actives del seu futur. Partim de l’exploració vital del passat i el present; explorem l’entorn per identificar els elements clau del context vital i social; recuperem recursos, a partir d’identificar capacitats i competències personals i professional; i acompanyem a les dones en definir el seu propi projecte vital i professional com a estratègia de projecció, experimentació i presa de decisions. El resultat al llarg d’aquests anys ha estat molt positiu amb resultats d’inserció, re-orientacions professionals, processos d’emprenedoria, etc.

Cal un replantejament dels projectes d’inserció sociolaboral i de les polítiques actives d’ocupació que, a part de no tenir una perspectiva de gènere implementada ni en el seu disseny ni en la intervenció ni l’avaluació, perpetuen rols i models productius basats en la precarització.

Quins objectius us marqueu?

El nostre objectiu és conformar un espai de reflexió entorn a la precarietat laboral de les dones, amb diferents entitats, associacions, grups de dones formals o informals del territori, amb representants d’entitats de l’ESS i amb dones a títol individual que treballem amb la inserció i/o orientació sociolaboral de dones.

Volem ser un espai on generar idees i reflexions sobre el context actual, afrontar reptes, qüestionar el model actual d’inserció laboral de les dones, millorar les nostres estratègies de treball, generar propostes conjuntes que transformin la qualitat de vida de les dones en l’àmbit laboral i contribuir a la lluita contra la precarietat laboral.

Dones contra la precarietat posa especial èmfasi en la necessitat d’enxarxar i sumar veus diferents. Amb quines organitzacions esteu col·laborant i per què considereu prioritari aquest camí compartit?

Hem creat un espai de reflexió que l´hem anomenat grup de dones referent, i que han participat o bé a títol personal o en nom d’ entitats com: Lola no estás sola, ACAF, Infinita dona, Associació Fita, Fundació Formació i Treball, Hèlia, CatNova, Sabors de Dona , Mujeres P’alante, etc.

Malgrat haver coincidit amb la pandèmia, l ‘espai construït s´ha valorat com a positiu. Un espai de dones on es parla de dones. Ens hem acompanyat en les sessions per streaming durant el confinament, per la situació que ens ha tocat viure. Però s’ha fet molta feina en aquest procés. I com diuen en la valoració final: En aquest procés hem construït moltes coses, hem fet bona feina. Encara que ens ha faltat el component presencial. Això solament ha fet que començar, ara cal que es posi en marxa la prova pilot per acompanyar a dones a partir del l’eina metodològica que s’ ha construït entre totes. Després, caldrà veure si els resultats esperats s´han aconseguit.

Quin impacte ha tingut la crisi de la Covid19 en aquesta precarietat laboral? L’ha intensificat, l’ha visibilitzat?

Les dones hem assumit gran part de la crisi del COVID19. El treball de cures que, de forma naturalitzada, que no natural, desenvolupem és ara al centre. Els treballs més precaris, sovint molt feminitzats, són en la primera línia de la gestió de la crisi: treballadores de la neteja, caixeres de supermercats, treballadores a residències de gent gran, sanitàries, treballadores en el sector de cures internes… Llocs de treball que són bàsics per moure el món, no només en aquesta crisi; feines de cura no considerades treball, invisibles i realitzades de forma majoritària per dones. La precarietat ja hi era abans de la pandèmia, el virus ha empitjorat la situació i ha trobat una societat amb moltes mancances estructurals. El coronavirus ha empitjorat allò que ja era molt precari i ha evidenciat encara més les desigualtats i la necessitat de canvis en la gestió política que posi al centre les persones i no els beneficis econòmics, que incorporin veritablement una mirada de gènere, per tal de redreçar les desigualtats, en comptes d’agreujar-les.

En un món canviant i en constant moviment com el nostre, quins són els nous reptes que planteja aquesta lluita contra la precarietat laboral de les dones?

L’atur de llarga durada té nombrosos impactes en les persones i en diversos nivells, té impactes en la salut, en l’estructuració del temps, en les relacions personals, en la salut mental, en les addiccions, etc. La construcció social que des de la revolució industrial s’ha gestat al voltant de la posició laboral de l’individu, com a centre del seu món social, es veu afectada quan aquesta posició pateix una situació de vulnerabilitat en què tot s’enfonsa. Així, avui dia, podem parlar d’un canvi de paradigma en la conceptualització del mercat laboral, els valors del model tradicional decauen i això afecta a la identitat de les persones, amb el fet de tenir un lloc social reconegut al món. D’aquesta manera la identitat construïda a partir del treball es dilueix i es torna volàtil i inestable.

Cal potenciar que les persones adquireixin i desenvolupin competències professionals i personals perquè puguin dotar-se de més eines i recursos que els permeti gestionar la situació d’un mercat laboral en canvi constant. Les dinàmiques de desestructuració i desqualificació que pateixen les persones que porten molt de temps a l’atur dificulten encara més la seva reinserció en el mercat laboral. Si a sobre s’afegeixin dinàmiques de desafiliació i exclusió típiques de la manca de recursos econòmics, en tots els àmbits, el que es genera és una població cada vegada més exclosa amb situacions que poden saltar fàcilment de generació.

És indiscutible la necessitat que les institucions i les empreses treballin per proporcionar oportunitats d’accés i manteniment en el mercat laboral. La cultura sexista crea barreres organitzatives que obstaculitzen l’accés, la permanència i promoció de les dones en les empreses com a empleades i com a titulars o membres de les mateixes. L’empresa actua com a agent de socialització, produint i reproduint les desigualtats. Per aquest motiu és important treballar per un canvi en la cultura empresarial convencional i així fomentar l’economia social i solidària que no només no busca deconstruir les desigualtats existents sinó que pretén eliminar la divisió sexual de la governança i del treball, canviant les relacions de poder.

Comparteix aquest contingut