Gemma Tarafa: "Reconeixem i posem al centre el valor de les cures"

Regidoria. Parlem amb la regidora de Salut, Envelliment i Cures de l'Ajuntament de Barcelona sobre l'estat de salut de la ciutat i polítiques públiques municipals.

Gemma Tarafa és regidora de Salut, Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona.

La Regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa i Orpinell, és la responsable política en l’Àrea de Salut, i defineix les prioritats polítiques relacionades amb aquest tema en el Pla d’acció municipal. Ocupa la presidència de l’Agència de Salut Pública (ASPB)  i la vicepresidència del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), entre altres organitzacions sanitàries de la ciutat.

El nombre de persones majors de 64 anys ha crescut a Barcelona fins a arribar a un màxim històric el 2018 de gairebé 350.000 persones. I d’aquestes, hi ha 90.000 persones que viuen soles, una situació que afecta majoritàriament les dones, segons revela l’Informe de salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (2018).

Amb quin enfocament encara la unió entre els tres conceptes: salut, envelliment i cures?
Durant el mandat anterior Salut es va liderar des d’un comissionat i ara, per primer cop en molts anys, aquest àmbit es porta des d’una Regidoria de Salut, a la qual s’hi suma Envelliment i Cures. Abordem els tres eixos des de la necessitat de construir una ciutat menys desigual i més saludable per tothom. Això es tradueix en apostar per polítiques que garanteixin el dret a la salut a tots els ciutadans i que es reconegui la importància de donar i rebre cures, redissenyant la ciutat per les persones que hi viuen. Des de la institució volem oferir polítiques que cobreixin les necessitats que desenvolupem al llarg de la vida.
La salut és un tema transversal i treballa conjuntament amb molts altres sectors; per exemple, quan parlem d’emergència climàtica, treballem des de la vesant de salut i la de l’àmbit social, dos móns que són complementaris però que no és habitual que estiguin sota un mateix paraigües. Avançar cap a la integració social i sanitària pot ser un exemple d’això últim.

Quines són les prioritats o línies polítiques vinculades a l’àmbit de Salut, Envelliment i Cures en el Pla d’acció municipal?
Totes les polítiques de la regidoria van condicionades pels determinants socials de la salut de les persones que viuen a la ciutat. Entre les diferents prioritats del Pla d’Acció Municipal l’abordatge de la salut mental continua ocupant un lloc central. Tractar temes tan complexes com el suïcidi, o tan actuals com les addiccions al joc, són prioritats en l’àmbit de la salut. També fem front a àmbits de la salut que fins el moment havien estat mesures de salut de segona i que nosaltres veiem prioritaris, com per exemple, continuar desplegant el dentista municipal per defensar la salut bucodental i abordar la necessitat de treballar per ampliar la cartera de serveis de salut.
D’altra banda, fer tangible la dimensió d’envelliment vol dir que la ciutat s’ha de pensar també des d’aquesta òptica. Avui, més del 20% de les persones que viuen a Barcelona tenen més de 65 anys, un percentatge que s’anirà incrementant. Hem de garantir un envelliment digne i fer-ho a través de la millora dels serveis assistencials, de l’espai públic, des de la comunitat. En aquest sentit el projecte de de les superilles de les cures ens ha de permetre treballar tots aquests elements en una unitat territorial petita, apostant per intervenir des de la proximitat, fent que la ciutat sigui menys freda i on cuidar estigui al centre de tot.

Quin és l’estat de salut de la població barcelonina i què suposa?
Les persones que viuen a la ciutat de Barcelona gaudeixen en general d’un bon estat de salut, tot i que continuen havent-hi desigualtats en funció dels condicionants socioeconòmics i condicionat per si es tracta de mesures de salut de primera i de segona. Tot i això, en els darrers anys les desigualtats en les condicions de salut s’han escurçat, rebaixant la diferència per exemple en l’esperança de vida entre barris o millorant els indicadors en matèria d’embarassos juvenils amb especial incidència a Ciutat Vella i Nou Barris. A més a més, sabem que a Barcelona hi ha 90.000 persones majors de 65 anys que viuen soles, i que en el cas de les dones presenten pitjor estat de salut.

Barcelona Ciutat Cuidadora. Com és una ciutat que ens cuida?
Reconèixer el valor de la cura a la ciutat, posar-lo al centre de les polítiques i socialitzar la responsabilitat de la cura és un objectiu d’aquest mandat. Això vol dir reforçar les polítiques de democratització de la cura, fent intervencions que millorin els nostres propis serveis de cura i, alhora, generin xarxes comunitàries més fortes, apostant per nous espais on cuidar i/o cuidar-se. Fent visible les tasques invisibles que sostenen la vida a la ciutat.
Recursos com el Barcelona Cuida, un centre pioner obert farà una any que dóna visibilitat a tots els recursos existents a la ciutat en l’àmbit de la cura a l’abast de tothom, o la creació de les superilles de les cures han de ser una referència d’espais per l’assessorament i un espai de referència per tot aquell qui cuidi o rebi cura a la ciutat.

Quins són els eixos d’intervenció en curs?
Algunes de les mesures que estem treballant en aquest mandat són la promoció de la salut comunitària i una sanitat pública, equitativa i universal. Impulsem la millora i l’ampliació de la cartera de serveis, essent el dentista municipal el millor exemple. També estem apostant per la millora de la salut mental de la població i la seva prevenció que, entre d’altres, permeti dotar d’eines per fer front als malestars quotidians i les noves addiccions.
Despleguem l’estratègia de Barcelona Cuidadora posant al centre de l’acció política la cura de les persones (de les més petites a les més grans) i les seves cuidadores, generant algun recurs com ara el de la targeta de cuidadores de la ciutat de Barcelona. Afavorir un espai públic que faciliti l’accessibilitat i l’ús per part de les persones grans amb elements que afavoreixin el seu benestar físic i emocional i generin comunitat.

Quin és el paper de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i la seva relació amb la Regidoria?
Des de l’Agència de Salut Pública, ASPB, es fa el seguiment de l’estat de salut de la ciutat en general i dels impactes en la salut de diferents fenòmens. Per exemple, s’avalua la qualitat de l’aire, la salut sexual i reproductiva, o ara també la salut alimentària de diferents col·lectius. Mitjançant l’ASPB també es desenvolupen estratègies d’intervenció tan importants com els projectes de salut comunitària a través del programa La Salut als barris. Finalment, l’ASPB també fa una feina menys visible però imprescindible per la salut de la ciutat, ja que és l’encarregada de fer controls de plagues, controls sanitaris a establiments i equipaments, entre d’altres.

Quines mesures de prevenció i mediació s’estan adoptant des de l’Ajuntament davant de la propagació del coronavirus (2019-nCoV)? 

Per  fer front al Coronavirus (2019-nCoV) i a l’alarma social que ha creat hem posat en marxa  un protocol coordinat per les tres autoritats sanitàries a nivell estatal, autonòmic i municipal. Avui estem en una zona de molt baix risc, malgrat som conscients que en salut pública el “risc 0” no existeix.
A Barcelona estem treballant, juntament amb l’ASPB, amb la mirada posada en facilitar tota la informació possible a la ciutadania, posar en marxa mesures preventives, mantenir una bona coordinació entre les institucions i prioritzar la transparència per sobre de tot.
Des de l’Estat espanyol s’han activat dos tipus de mesures: d’una banda, per detectar el virus de forma precoç en el cas de que algú mostri simptomatologia respiratòria i, de l’altra, activar els circuits i protocols establerts. En el cas d’un positiu es procedirà a l’aïllament de l’infectat. Aquestes mesures no són gaire diferents de les que s’han activat en altres ocasions.
Des de la mirada de la salut pública i, tenint en compte les dades que hi ha fins al moment, no té cap sentit activar cap mesura més. Per ara, s’han detectat 38 casos a l’Estat espanyol que han activat els protocols (detecció precoç). Només dos són positius amb símptomes molt lleus i evolucionen favorablement. Tenim un bon sistema nacional de salut que està preparat per respondre en cas de necessitat.

Com s’ha coordinat amb l’Agència de Salut Pública per desenvolupar el nou menú escolar que afecta un 35% a Catalunya?
En relació al projecte de menús escolars, amb l’ASPB hem començat a treballar les recomanacions en el menú escolar ja que més del 10% dels infants de 3-4 anys tenen obesitat i un 78% mengen més carn del que és recomanat. Per aquesta raó vam pensar que era imprescindible tenir accés a una alimentació sostenible, suficient i apropiada amb hàbits saludables.
L’ASPB és qui ha fet la recomanació i la supervisió dels menús de totes les escoles de primària i secundària de la ciutat. Aquesta nova recomanació destaca per treure la proteïna animal en els primers plats, oferint un màxim de tres dies de proteïna animal en els segons plats on un pot ser carn vermella com a màxim i els altres dos dies, s’ofereix proteïna vegetal de segon plat. Aquest projecte el farem primer a sis escoles de la ciutat. Amb elles anirem veient dificultats, formant i sensibilitzant a famílies i alumnat. L’objectiu és que al curs 2021/2022 totes les escoles de la ciutat segueixin les recomanacions, coincidint amb la capitalitat de l’alimentació més sostenible l’any 2021.

Quines són les mesures previstes dintre del marc de l’Emergència Climàtica i quins són les expectatives de resultats?
Barcelona acaba de declarar l’Emergència Climàtica i el canvi climàtic afecta la salut i la qualitat de vida, però no afecta a tothom de la mateixa manera.
La justícia climàtica té a veure amb les desigualtats: factors com l’estat físic, la salut, l’edat, el gènere, la situació socioeconòmica o les condicions dels entorns on vivim i treballem, condicionen el possible grau d’afectació del canvi climàtic sobre les persones. De fet, es considera que la crisi climàtica és l’amenaça més gran per a la salut d’aquest segle. A Barcelona, durant el període 1992-2015, s’estima que hi ha hagut 980 morts en homes i 2.729 en dones atribuïbles a la calor extrema (morts naturals, de persones de 25 anys i més), en general, en persones grans i fràgils.
Des de Salut i en el marc de l’Emergència Climàtica que es va declarar a principis d’any som les encarregades de fer el seguiment dels indicadors dels impacte en salut de l’aplicació de mesures específiques en el marc de l’emergència climàtica.

Ens pot explicar la mesura del dentista municipal?
És una de les iniciatives que hem dut a terme amb més suport social. Anar al dentista és molt més que una qüestió de salut física, també té un impacte en la nostre autoestima, salut mental i inclusió social. Un 12% de la població de Catalunya no hi té accés per motius econòmics. En primer lloc, vam crear un dentista gratuït per persones vulnerables, que ja ha assistit a més de 1.200 persones de la ciutat. Recentment, vam signar un conveni amb l’Associació Empresarial de Centres d’Assistència Dental (AECAD) per tal que les clíniques associades a aquesta entitat oferissin serveis odontològics amb una reducció de gairebé el 40%. Les persones que poden adherir-s’hi han de ser beneficiàries de la Targeta Barcelona Solidària o de la Targeta Rosa. Hi ha 266.000 persones que podran ser usuàries d’aquestes tarifes. Finalment, estem treballant per desplegar l’operador odontològic municipal que ofereix el seus serveis un 40% reduïts.

Comparteix aquest contingut