El Dia Mundial de la Salut va néixer amb l’objectiu de reivindicar que la salut és un dret bàsic i universal, així com l’accés a una atenció sanitària de qualitat a totes les regions del món. L’edició del 2025 porta com a lema “Començaments saludables, futurs esperançadors”
Tenir cura d’una persona malalta o dependent és una tasca complexa que afecta diversos àmbits de la vida de la persona que l’assumeix i té efectes sobre la seva salut física i psicològica.
Imma Cortés és cap del Servei de Salut i Treball de la Direcció de l’Observatori de Salut Pública a l’Agència de Salut Pública de Barcelona i responsable de la Unitat de Salut Laboral de Barcelona. Parlem amb ella de les repercussions que tenen les tasques de cura en la salut de les persones cuidadores, ja siguin familiars, de l’entorn proper o professionals de les cures. Parlem també de les funcions del Servei de Salut i Treball de la Direcció de l’Observatori de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
- Com afecta la salut cuidar els altres? Afecta de manera diferent els familiars cuidadors que les persones treballadores de la llar i les cures?
Cuidar altres persones pot ser molt satisfactori i tenir efectes positius en el benestar de les persones que cuiden, però també pot afectar la salut. Sovint, les condicions en què es fa aquest treball i les característiques de les persones cuidades poden causar malestar, estrès, ansietat i depressió. També és habitual patir cansament físic, tenir dolors d’esquena i dormir poc.
El treball de cures remunerat sovint es fa en condicions de precarietat laboral amb salaris baixos, exigències altes, irregularitat contractual i un baix nivell de protecció social i de salut laboral. Aquestes són característiques de les persones treballadores de la llar i les cures que tenen un impacte negatiu en la seva salut i benestar.
Quan les persones que cuiden són familiars, és a dir, quan el treball de cures es fa de manera no remunerada, a més de l’impacte físic i emocional, també pot haver-hi un cost econòmic. Moltes persones han de deixar de treballar o reduir la jornada laboral, i això implica menys ingressos. També pot suposar despeses addicionals, com adaptar la llar o pagar desplaçaments.
En tots dos casos, la dedicació al treball de cures pot afectar la vida personal i deixar poc temps per dedicar-se a un mateix i a la pròpia salut, per descansar o per gaudir de l’oci i la vida social.
- La càrrega de treball relacionada amb les cures afecta de manera diferenciada homes i dones? Amb quines conseqüències?
Sí. A Espanya, la gran majoria de les persones que treballen en el sector de la cura són dones (un 88% el 2021). També en l’àmbit familiar elles assumeixen més responsabilitats: el 2023, a Barcelona, d’entre les persones que vivien amb alguna persona dependent, el 29% de les dones se’n cuidaven elles soles, mentre que només el 13% dels homes ho feien. En el cas de les tasques domèstiques, les dones responsables úniques eren el 22%, mentre que els homes només el 3%.
Aquesta desigualtat fa que moltes dones pateixin més estrès, ansietat, depressió i problemes físics, com dolors musculars.
- Què haurien de fer els governs i les institucions per protegir la salut de les persones que cuiden?
Si ens referim al treball domèstic i de cura no remunerat, els governs haurien d’actuar en dues direccions principals:
- D’una banda, oferir més serveis públics de cura perquè les persones no hagin d’assumir tota la responsabilitat d’aquest treball. Això inclou més provisió pública de cures a persones amb dependència, però també altres polítiques que actuïn, per exemple, sobre l’envelliment saludable, de manera que s’allargui el temps d’autonomia de les persones grans.
- D’altra banda, fomentar la corresponsabilitat entre homes i dones. Hem vist que, a Barcelona, les persones que comparteixen la cura de familiars tenen la meitat de malestar emocional i un tercera part de depressió/ansietat que les que ho fan elles soles. Una mesura en aquesta línia és el permís de setze setmanes per a tots dos progenitors en cas de naixement d’un nadó, intransferible i pagat al 100%. Caldrien més polítiques similars per a la cura de persones amb necessitats especials, com ara persones grans, persones que pateixen alguna malaltia o persones amb diversitat funcional.
A més, tant per a les persones que cuiden de manera remunerada com no remunerada, caldria prendre mesures contra la soledat, ja que pot afectar molt la salut mental.
- Moltes persones treballadores de la llar i les cures tenen condicions precàries. Què cal canviar perquè puguin treballar amb dignitat i condicions saludables?
És imprescindible millorar les lleis per revertir la precarietat i que aquestes persones treballadores tinguin salaris més justos, contractes estables i més protecció social i de la seva salut laboral. També cal regular bé el temps de treball, garantint descansos diaris i setmanals suficients i evitant jornades massa llargues o nocturnes sense control. Tots aquests aspectes sabem que tenen un impacte en la salut i el benestar de les persones.
A més, moltes d’aquestes persones treballadores es troben en una situació administrativa irregular, la qual cosa agreuja la seva vulnerabilitat. Cal abordar aquest problema perquè puguin treballar amb drets i seguretat.
- Com valores iniciatives com l’espai Barcelona Cuida i la Targeta Cuidadora?
Són mesures que complementen les actuacions imprescindibles en matèria de lleis i que aborden alguns dels problemes d’aquestes persones, com la soledat, el malestar emocional, la manca de formació en prevenció de riscos laborals o la manca d’informació sobre el procés de cura i del marc jurídic i legal en què es desenvolupa aquest treball. Per tant, la valoració és molt positiva. Només afegiria que seria molt útil avaluar l’impacte en la salut i el benestar de les persones que fan ús d’aquestes iniciatives.
- A què es dedica el Servei de Salut i Treball de la Direcció de l’Observatori de Salut Pública de l’Agència de Salut Pública de Barcelona?
Ens ocupem de la salut de les persones que viuen o treballen a la ciutat en relació amb el seu treball, des dels diferents àmbits de la salut pública: la vigilància i la promoció de la salut, la prevenció dels problemes de salut relacionats amb el treball, l’avaluació d’intervencions, la recerca i la docència. En relació amb la vigilància de la salut, destaco el sistema de vigilància de malalties relacionades amb el treball, que es basa en la notificació dels centres d’atenció primària a la Unitat de Salut Laboral. Al Servei de Salut i Treball estudiem els casos i recomanem actuacions als agents implicats. Val a dir que un 80% dels problemes de salut inclosos són de tipus ansiós i depressiu. De la recerca destaco la que té a veure amb el treball domèstic i de cures, tant el remunerat com el no remunerat. A més, tenim molt en compte les desigualtats socials en salut, com les de gènere, de classe social i d’origen.