Les situacions vitals i els contexts concrets configuren diverses experiències de soledat. En el cas de les persones cuidadores, la soledat, si es dona, és en el context d’estar amb una altra persona, la persona a qui s’esta cuidant. Es tracta doncs d’un cas particular: sentir-se sol/a tot i estar en companyia.
Laura Coll Plana i Aina Gabarrell Pascuet en el seu article “La soledat de les persones cuidadores: aproximació conceptual i revisió d’intervencions per abordar-la” han analitzat les característiques que configuren aquest tipus de soledat buscant com ajudar a pal•liar-les mitjançant estratègies específiques.
D’aquesta manera, s’ha observat com les tres crisis que es vinculen a la soledat en l’envelliment: la d’identitat, la d’autonomia i la de pertinença es troben també en moltes persones cuidadores, impactant directament en la seva salut física i mental i repercutint fins i tot en les persones cuidades.
Fins ara, les intervencions d’acompanyament a persones cuidadores s’han centrat en oferir-los suport social: informacional, instrumental i emocional. L’estudi que ens ocupa ha pogut constatar que això no és suficient. És per això que planteja com a objectiu diversificar les accions que s’ofereixen a la ciutat de Barcelona amb estratègies que abordin el seu benestar des de la perspectiva de la soledat.
Per altra banda, per garantir un major impacte i participació, les polítiques d’acompanyament han de tenir en compte de manera necessària la diversitat i els aspectes específics d’aquestes persones. El disseny de programes culturalment sensibles, inclusius i adaptats a diferents realitats resultarà doncs imprescindible, així com tenir una consideració especial per a les persones cuidadores en situacions de pèrdua o que tenen al seu càrrec persones dependents que també experimenten soledat.
