La commemoració del Dia dels Drets Humans, proclamada per les Nacions Unides el 10 de desembre, també ens convida a destacar el valor d’una cura digna i la necessitat de condicions laborals justes per als qui exerceixen tasques de cura i suport essencials en la nostra societat.
En la nostra societat, les tasques de suport i cura són, en gran manera, assumides per dones, tant en l’àmbit familiar com en el professional, on és notable la presència de dones migrants que sostenen aquesta tasca essencial. No obstant això, el sector de les cures continua marcat per la precarietat laboral i la falta de reconeixement.
Per conèixer millor aquesta realitat, parlem amb Leire Buitrago, presidenta de la Cooperativa Mujeres Pa’lante, una entitat formada per dones migrades que ofereix serveis de cura i lluita per la millora de les condicions en aquest àmbit, especialment per a les treballadores de la llar i del sector de les cures.
- L’any 2006 es va crear l’Associació Mujeres Pa’lante. I a finals del 2017 es va crear la Cooperativa de treball Mujeres Pa’lante. Parla’ns una mica de què feu i com us organitzeu.
La Cooperativa de treball Mujeres Pa’lante es va crear a causa del gran volum de dones treballadores de la llar i les cures que arribaven a l’associació en una situació de vulnerabilitat extrema.
Treballadores que sempre havien estat en domicilis particulars a càrrec de la cura de gent gran o infants o del manteniment del domicili en general.
Aquestes dones treballaven gairebé en un 100 % en l’economia submergida, no tenien la documentació en regla i eren víctimes de tot tipus d’abusos i explotació laboral que puguem imaginar.
A moltes les feien fora sense cap tipus d’indemnització econòmica i pràcticament d’un dia per l’altre, persones que podien portar 10 anys treballant d’internes i que, per l’exigència d’una feina de 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, gairebé no tenien xarxa social, no coneixien els seus drets i no sabien on acudir.
Aquí ens vam adonar de la importància d’organitzar-nos entre nosaltres mateixes en una estructura autònoma i horitzontal, la importància de no estar soles, de tenir on acudir, d’estar sempre formades i saber quines portes tocar quan cal.
Això és el que fem des de la cooperativa. Tenim dues àrees de treball. D’una banda, la formativa, on les persones es formen en l’àrea de neteja i desinfecció, auxiliar de cuina, atenció sociosanitària i els mòduls de primera acollida necessaris per emetre l’informe d’arrelament social.
A més, en l’àmbit laboral, disposem d’un equip de 15 companyes que es dediquen a la neteja d’espais i d’un equip de càtering per a esdeveniments, un dels primers d’enfocament social a Barcelona, format per dones migrants.
Igualment important és la part reivindicativa i de conscienciació social que fem juntament amb la resta d’entitats socials que formen la xarxa Cura Digna, on ens donem suport unes entitats a les altres per poder “competir” amb les grans empreses de cures i expliquem la importància de contractar els serveis de cures a una entitat que posi les persones al centre, tant a les persones usuàries com a les treballadores.
A l’organització, la comunicació entre els qui formem la cooperativa és la base i pedra angular. Sabem que cadascuna de nosaltres és absolutament imprescindible i ens donem el valor que tenim, i sempre busquem solucions que ens satisfacin a totes.
Ens reunim almenys una o dues vegades a l’any per conèixer les noves integrants i recordar que cap està per sobre de les altres: el treball administratiu és tan essencial per sostenir la cooperativa com el treball directe als domicilis o a la cuina per fer els càterings.
- Què t’ha portat a ser la presidenta d’una cooperativa del sector?
Vaig venir a viure a Barcelona el setembre del 2012, i el juliol del 2013 vaig començar com a voluntària a l’àrea d’assessoria sociolaboral de l’Associació Mujeres Pa’lante… I fins avui!
Crec que el que m’ha portat a arribar fins aquí és precisament aquesta trajectòria de més de 10 anys. He treballat en pràcticament totes les àrees, tant de l’associació com, més tard, de la cooperativa. He estat aquí des de l’inici de la “construcció” de la cooperativa i he travessat una pandèmia que gairebé acaba amb nosaltres. Aquesta experiència ens va obligar a reinventar-nos i a explorar nous camins que van resultar ser un èxit.
A la cooperativa, com he dit abans, ser presidenta, secretària, professora o treballadora és el mateix quant a responsabilitat i importància. Jo sempre dic que soc la presidenta i, alhora, qui escombra l’oficina. També soc qui fa les factures i els pressupostos, qui porta les xarxes socials i qui neteja el bany quan la Teresa no pot venir a ajudar-nos. Al començament, fins i tot portava els càterings al meu cotxe quan no teníem estructura. Com diu la meva companya Wendy, “això és un circ pobre”: totes fem de tot, i totes estem felices i disposades al que calgui.
- El Consell de Ministres va aprovar un reial decret que regula la seguretat i la salut en el servei domèstic. Com valoreu la iniciativa des de la cooperativa?
Qualsevol llei que reguli un àmbit tan desprotegit fins ara com el treball a l’interior de les llars representa un avenç important. Tanmateix, considerem que aquesta normativa és insuficient en alguns aspectes clau.
Per exemple, deixa en mans de l’ocupador l’avaluació dels riscos a la llar, com també la formació de la treballadora en la prevenció d’aquests riscos. No obstant això, no s’especifica de manera clara com s’han de dur a terme aquestes avaluacions ni la formació corresponent. Per tant, és complicat valorar la llei en conjunt quan de moment tot just és un marc general al qual encara li falta molta concreció.
Dit això, sens dubte celebrem alguns avenços importants, com el compromís d’elaborar en el termini d’un any un protocol d’actuació enfront de situacions d’assetjament i violència en l’àmbit del servei domèstic, com també una guia per a la prevenció de riscos laborals. A més, valorem molt positivament la inclusió de reconeixements mèdics gratuïts, cosa que pot semblar òbvia, però que representa un gran pas endavant per garantir la salut de les treballadores.
- Què creus que cal canviar en el sector del treball de la llar i les cures de manera urgent?
El treball a la llar és un sector que encara necessita un gran esforç de conscienciació social, una tasca especialment difícil. Durant massa temps ha estat un àmbit feminitzat, precaritzat i exercit majoritàriament per persones migrants. Això ha comportat que moltes persones ni tan sols considerin aspectes fonamentals com l’obligació de pagar la Seguretat Social o el fet que no es pot acomiadar una treballadora d’un dia per l’altre. Aquestes són pràctiques que serien impensables en altres sectors laborals, però que, quan es tracta de les tasques que es fan a l’interior de les llars, com la neteja o el reforç escolar, s’han normalitzat completament.
És fonamental arribar a aquestes llars i fer-los entendre que aquestes millores no només beneficien les treballadores, sinó a tota la societat. Amb condicions laborals justes, hi guanyem totes i tots.
No obstant això, les lleis tampoc faciliten aquest canvi, ja que les treballadores de la llar continuen estant en un règim “especial”, en lloc d’integrar-se en el règim general. Per superar aquesta limitació, sempre promovem la contractació a través de cooperatives o associacions de l’economia social i solidària, com Mujeres Pa’lante o les entitats que formen part de la xarxa Cura Digna. En fer-ho d’aquesta manera, les famílies contracten directament l’entitat, que disposa de treballadores especialitzades en neteja i cures. Això no només estalvia a les famílies tota la paperassa, sinó que garanteix una contractació justa i assegura que les treballadores estiguin donades d’alta en el règim general.
- Precisament el mes d’octubre passat vau fer un curs de neteja en col·laboració amb la Targeta Cuidadora, a l’Espai Barcelona Cuida, on vau abordar la prevenció de riscos laborals en l’ús de productes químics. Anteriorment també vau fer un curs d’auxiliar sociosanitari. Com valoreu aquesta col·laboració?
Sempre hem tingut un suport total i absolut per part de l’espai Barcelona Cuida, des d’abans que existís la seu del carrer de Viladomat. De fet, recordo haver-hi anat durant la pandèmia a recollir donacions d’EPI (equips de protecció individual) que ens feien per a les treballadores de la cooperativa, és a dir, que realment des del començament hem tingut un contacte superestret. És una entitat que crec que tots els ajuntaments de totes les ciutats haurien de tenir. En aquest aspecte, Barcelona és l’enveja de moltes!
Un dels problemes recurrents amb què ens trobem a l’hora d’organitzar les formacions és el tema dels espais. Realment és una angoixa que Barcelona Cuida ens ha ajudat a calmar amb tota mena de facilitats, i el fet d’impartir un curs d’atenció sociosanitària en un espai de suport a cuidadores, on poden informar-se i assessorar-se legalment, amb una línia telefònica de suport emocional, amb un recurs tan potent com la Targeta Cuidadora, etc., és un luxe absolut, i ho valorem moltíssim.
- Amb la commemoració recent del Dia Internacional de les Cures i el Suport i la celebració, el 10 de desembre, del Dia dels Drets Humans, quin missatge creus que hauríem de destacar per continuar defensant els drets dels qui cuiden?
És molt important commemorar una cosa que TOTES les persones necessitarem en algun moment de la vida. Les cures són essencials des de la infància, en cas d’un accident, durant una operació o malaltia i quan som grans i dependents. Per això, valorar i reivindicar la figura de les cuidadores és fonamental.
La tasca de les cures és el treball més feminitzat i precaritzat que hi ha. Des que el món és món, les dones ens hem dedicat a cuidar, ja sigui dins l’estructura familiar o de manera professional i remunerada. És increïble com, malgrat la importància que tenen les cures en totes les etapes de la vida, mai no se’ls ha atorgat el valor que mereixen; sempre s’ha donat per fet. Per això, hem d’aprofitar tots aquests dies internacionals no només per festejar, sinó també per reivindicar.
El missatge que jo destacaria és la necessitat de reivindicar i visibilitzar la tasca de les cures com una cosa bàsica i fonamental per a la societat. Les treballadores del sector han de ser reconegudes com a treballadores fonamentals. A més, és crucial crear xarxes de suport i sistemes de cures que valorin, redueixin i redistribueixin el treball de cures no remunerat.