"Les cuidadores necessiten espais de trobada per no sentir-se soles"

Formació. Entrevista a Marc Cadafalch, coordinador de formació de la Fundació Pere Tarrés. L'entitat fa 10 anys que facilita formació per a persones cuidadores no professionals.

La missió diària de les persones cuidadores de familiars i persones amb dependència sovint no és valorada perquè es fa en l’àmbit privat i majoritàriament per dones. En els darrers anys s’han impulsat cursos i grups de suport per adquirir formació bàsica i conèixer altres persones que viuen circumstàncies semblants.

El 2019, pel Programa de Cures de la Fundació Pere Tarrés hi van passar 850 persones cuidadores no professionals que es dediquen a les cures de familiars. Marc Cadafalch és coordinador de formació i responsable de projectes de consultoria de la Fundació Pere Tarrés:

Amb 10 anys al darrera, quin és l’objectiu del programa de cures de la F. Pere Tarrés?


Ja veníem amb un bagatge d’experiències en aquest camp junt a Creu Roja i a la Generalitat. Vam començar amb el programa el 2009 amb la voluntat de donar estratègies a les persones cuidadores no professionals per tenir cura de familiars, de sí mateixes i oferir suport formal entre iguals.

Quines tasques poden dur a terme les persones cuidadores no professionals i quines, les professionals? 


D’entrada, no encabim a les persones cuidadores no professionals en el voluntariat. S’estan fent càrrec d’un familiar a casa seva. A la pràctica, parlem majoritàriament de dones que son filles, dones, germanes, joves que cuiden de familiars amb alguns tipus de dependència. El curs se centra en l’autocura, com cuidar-se d’una mateixa quan es cuida d’una altra persona. Donem suport al que la família ja ha assumit sempre. La persona cuidadora professional es forma en aspectes més tècnics de l’àmbit de l’assistència.

Quin tipus de formació oferiu a les persones cuidadores no professionals, des de la Fundació?

Distingim formacions adreçades a cuidadores de gent gran i cuidadores de persones amb duversitat funcional. La formació bàsica per a cuidadores no professionals de gent gran és presencial, de 25 hores, i la virtual, de 30 hores. I la formació per cuidadodres de persones amb diversitat funcional és virtual i dura 30 hores.
Ara hem començat a fer monogràfics de 10 hores presencials i 20 hores virtuals: per a les cures de gent gran (resolució de conflictes, processos de dol, mobilitzacions, comunicació amb persones amb dependència, estimulació cognitiva i relaxació), i per a cuidadores d’infants amb diversitat funcional (afectats per TEA, comunicació i lleure). També tenim grups de suport en dues modalitats: presencials de 25 hores i virtuals de 20 hores.

“Les persones cuidadores no son un grup homogeni. Existeix molta diversitat, en funció de qui cuiden. Necessiten suport, no sentir-se aïllades amb la càrrega que duen. Valoren trobar-se entre iguals i compartir experiències”.

Deu anys han donat per a molt. Escoltem les necessitats d’aquestes persones i procurem implementar-les a les formacions que fem als nostres centres. A les formacions comptem amb dos perfils de docents, un de psicologia i l’altre d’infermeria. I les sessions dels grups de suport estan dinamitzades per terapeutes especialitzats en la matèria.

Quines són les principals dificultats amb les que es troben les persones cuidadores no professionals?


Les persones cuidadores no son un grup homogeni. Existeix molta diversitat, en funció de qui cuiden. Necessiten suport, no sentir-se aïllades amb la càrrega que duen. Valoren trobar-se entre iguals i compartir experiències.

De quina manera afavoriu el contacte amb persones cuidadores? 


Les activitats presencials, de trobada en grup, poden programar-se setmanalment o dos cops per setmana. Si les participants en formacions virtuals hi tenen interès, també organitzem debats en fòrums en línia per a que hi hagi espai d’intercanvi.

Text: Marta Rius (Colectic per al Departament de Salut, Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona)

Fotografia: cedida per la Fundació Pere Tarrés

Comparteix aquest contingut