L’associació Més que cures és la guanyadora de la darrera edició de Camí de la Solidesa, un programa de Barcelona Activa que vol acompanyar i enfortir organitzacions d’Economia Social i Solidària, o bé gestionades i liderades per dones, o bé que vulguin apostar per formar treballadores en càrrecs de responsabilitat. Més que cures proveeixen un servei d’atenció domiciliària i treball de la llar de proximitat i qualitat a la gent gran i petita infantesa, a través de la dignificació del sector del treballar de la cura i la llar. Entrevista Julie Marquiset, acompanyant del projecte.
En quin context i per què sorgeix el projecte “Més que cures”?
Som un projecte que s’estructura gràcies al recolzament de l’Associació Cooperasec: la xarxa Cooperasec neix l’any 2011 com un grup de treball sorgit de persones vinculades a l’assemblea de barri de Poble Sec i amb l’objectiu d’impulsar el canvi cap a l’economia solidària i el cooperativisme, en el terreny local i comunitari.
Més que Cures responem a les necessitats identificades a l’ocasió de la diagnosi de barri de l’any 2016, que es va impulsar amb la voluntat de reforçar la xarxa de propostes ja existents i ajudar a impulsar accions d’emprenedoria social.
Fruït d’aquest treball comunitari s’ha identificat com un eix a prioritzar en els propers anys la creació d’instruments de l’Economia Social i Solidària que posi les cures al centre de la comunitat, que promocioni el reconeixement central de la cura: crear instruments que afavoreixin la valoració simbòlica de la cura amb garantia d’accés universal a una cura de qualitat des de la singularitat per a tothom i amb la provisió que una cura digna no es realitza a costa dels drets de cap altre persona.
Més que cures som un d’aquests instruments: una associació que agrupa treballadores de la llar o persones cuidadores i persones consumidores de serveis, que s’associen per donar i rebre un servei de qualitat mitjançant una contractació laboral digna.
Quantes persones formen part del projecte en l’actualitat? Quin és el seu perfil?
Som actualment 11 dones implicades en el projecte com a sòcies treballadores. El perfil majoritari són dones migrades que han pogut dignificar la seva feina com a treballadores de la llar i cuidadores. Alguna també ha pogut regularitzar la seva situació administrativa gràcies a una contractació de Més que Cures. Un grup de 5 de nosaltres està implicat en la gestió de l’activitat econòmica i de la vessant comunitària i està creixent professionalment desenvolupant tasques com per exemple la gestió laboral, administrativa i econòmica.
Quin tipus de serveis oferiu?
Més que cures som una associació homologada per la Generalitat de Catalunya. Som dones expertes en la cura i el benestar de les persones fràgils i dependents. Oferim serveis per facilitar la conciliació i garantir una cura de qualitat a les persones que ho necessitin: cures i acompanyament a persones grans i dependents; canguratge i espais de cura d’infants per a esdeveniments per facilitar la participació de les famílies; neteja de cases, finques, comerços i oficines.
També posem en marxa projectes comunitaris, com per exemple el Racó de les Cures o el Mapeig de la xarxa de cures del barri del Poble Sec: volem oferir espais de reconeixement, de formació i d’enxarxament de les dones cuidadores al Poble Sec.
Com enteneu i treballeu la cura des del vostre projecte?
Lluitem per unes cures dignes, respectuoses de les persones i del medi ambient, reconegudes i centrals. Posem les persones al centre, la persona cuidada sempre amb respecte a les seves voluntats i capacitats, fomentant la seva autonomia; la família que necessita fer-se càrrec d’una nova situació de dependència i necessita acompanyament; la persona treballadora, perquè el seu benestar també compta: al ser un projecte autogestionat, les sòcies treballadores de Més que Cures tenen veu en totes les decisions estratègiques i de funcionament de l’associació. Ens cuidem també les que cuidem: garantim els nostres drets socials i laborals, ens apoderem i ens enxarxem com a sòcies del nostre projecte.
Un dels vostres objectius és oferir unes condicions laborals i econòmiques dignes a les vostres treballadores. Quines diferències de cobertura i drets troben dins del vostre projecte que són impossibles en el mercat de treball convencional?
El sector és altament precaritzat i es dona una situació de discriminació institucionalitzada, a través del Real Decreto 1620/2011. Aquesta normativa laboral específica crea un règim especial de la seguretat social que impossibilita la igualtat de drets laborals i socials i permet remuneracions més baixes de les que marca el Conveni laboral d’atenció a domicili. Les persones contractades amb aquest règim especial (el que permet realment es abaratir els costos per les famílies que necessitin serveis a domicili, allà on destacariem sobretot l’absència de recursos públics per ajudar-les) no tenen dret a atur, fan front a desavantatges en el sistema de jubilació, no tenen cap protecció contra els acomiadaments abusius, entre d’altres.
Resulta ser una feina amb un desgast emocional elevat, que representa un risc laboral i una necessitat d’acompanyament i de supervisió no coberta, agreujat per l’aïllament social.
El nostre projecte vol trencar aquesta cadena, permetent que el treball de la llar i de les cures sigui una feina digna, qualificada i reconeguda: realitzem contractacions amb el règim general de la seguretat social, assegurem el dret a l’atur, a una jubilació digna, el dret a vacances i substitucions, i millores en les remuneracions seguint el conveni laboral del sector.
Per què creieu que el sector de la cura està tan precaritzat? Quins factors socials i econòmics hi influeixen?
Les persones treballadores de la llar i cuidadores professionals, de persones grans i dependents i també de criatures són essencialment dones migrades que opten per aquest sector per subsistir en una societat racista, heteropatriarcal i capitalista, que posa al centre la productivitat i ignora la seva base reproductiva. La situació precària de les dones migrades en el seu procés migratori facilita la seva explotació per part de la societat dita d’acollida i està relacionada amb problemàtiques específiques de la condició de persona migrada i les afectacions de la Llei d’estrangeria 4/2000. En aquest sentit, considerem que en l’àmbit del treball de la llar i de les cures, és important contextualitzar el fet migratori, davant de l’existència del fenomen de les cadenes globals de cures.
En l’àmbit familiar també són majoritàriament les dones les que cuiden, les que redueixen les seves jornades laborals o abandonen la feina (i l’autonomia econòmica) per cuidar, de les seves criatures o dels seus familiars dependents. Històricament, són les dones les que han assumit aquestes tasques invisibles i gratuïtes que són les cures, tasques essencials i tot i així desvaloritzades per la societat capitalista i heteropatriarcal.
Creieu que això pot canviar després de la crisi sociosanitària que hem viscut i que ha posat de manifest la nostra fragilitat?
L’experiència recent de la crisi sanitària de la Covid-19 desvela la profunda crisi que travessa l’actual model d’envelliment, residències per a la Gent Gran i atenció a la dependència. Les dones han patit molt i segueixen patint d’aquesta crisi: sobrecarregades per les tasques de cura sense possibilitat de conciliació laboral i familiar, en primera línia front a la pandèmia al ser nombroses en el sector sociosanitari, desprotegides per la legislació abans esmentada.
El sector de les cures dignes oferim uns serveis de qualitat humana i professional, i contribuïm quotidianament a mitigar la solitud, l’aïllament, l’angoixa i l’estrès de persones cuidadores i cuidades. La raó de ser del nostre projecte és precisament crear un model alternatiu que proporcioni benestar i qualitat de vida a les usuàries, les treballadores i les famílies.