×

Error message

  • Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in include() (line 9 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/modules/custom/bcn_social/templates/bcn-social.tpl.php).
  • Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in include() (line 9 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/modules/custom/bcn_social/templates/bcn-social.tpl.php).
  • Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in include() (line 9 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/modules/custom/bcn_social/templates/bcn-social.tpl.php).
  • Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in include() (line 9 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/modules/custom/bcn_social/templates/bcn-social.tpl.php).
  • Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in include() (line 9 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/modules/custom/bcn_social/templates/bcn-social.tpl.php).
  • Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in include() (line 9 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/modules/custom/bcn_social/templates/bcn-social.tpl.php).
  • Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in include() (line 9 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/modules/custom/bcn_social/templates/bcn-social.tpl.php).
  • Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in include() (line 9 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/modules/custom/bcn_social/templates/bcn-social.tpl.php).
  • Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in include() (line 9 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/modules/custom/bcn_social/templates/bcn-social.tpl.php).
  • Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in include() (line 9 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/modules/custom/bcn_social/templates/bcn-social.tpl.php).
  • Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in include() (line 9 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/modules/custom/bcn_social/templates/bcn-social.tpl.php).
  • Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in include() (line 9 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/modules/custom/bcn_social/templates/bcn-social.tpl.php).
  • Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in include() (line 9 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/modules/custom/bcn_social/templates/bcn-social.tpl.php).
  • Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in include() (line 9 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/modules/custom/bcn_social/templates/bcn-social.tpl.php).
  • Notice: Undefined index: node in ciutat_cuidadora_theme_preprocess_page() (line 12 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/themes/custom/ciutat_cuidadora_theme/template.php).
  • Notice: Trying to get property 'type' of non-object in ciutat_cuidadora_theme_preprocess_page() (line 12 of /var/www/apps/app0406/www/ciutatcuidadora/sites/all/themes/custom/ciutat_cuidadora_theme/template.php).

"Necessitem una legislació que pugui emparar als pares que han perdut al seu fill durant la gestació"

DOL PERINATAL. Un de cada quatra embarassos acaba amb la pèrdua del nadó durant la gestació o durant els seus primers dies de vida. En motiu del Dia Mundial del Dol Perinatal entrevistem l'entitat Petits amb Llum.

Un de cada quatra embarassos acaba amb la pèrdua del nadó durant la gestació o durant els seus primers dies de vida. És el que es coneix com a dol perinatal o neonatal. En motiu del Dia Mundial del Dol Perinatal, que es commemora el 15 d’octubre, entrevistem Mireia Bravo i Maria Simón, membres de l’associació Petits amb Llum. Aquesta entitat acompanya a pares i mares que han patit la pèrdua d’un fill/a i vol donar visibilitat a un dol que sovint la societat converteix en tabú.

Què és el dol perinatal?

El dol perinatal apareix quan una família, mare, pare, avi, avia, germà, germana, tiet, tieta, etc pateix la pèrdua d’un nadó. Aquesta pèrdua pot ser tant gestacional (mort en el ventre de la mare) com neonatal (als pocs dies de vida del nadó). Crec que és el pitjor dol que pot patir una persona ja que la majoria de vegades no dona temps de crear records en conjunt i és molt difícil de visualitzar, expressar i que la gent ho entengui.

Què diferencia aquest dol d’altres que puguem viure al llarg de la nostra vida?

En la majoria de vegades no es tenen records o se’n tenen molt pocs, com ara alguna ecografia o alguna fotografia en el cas de gestacions més avançades, la resta de la família o entorn proper no ha pogut conèixer aquest ésser en vida. La mare i el pare l’únic que poden recordar és dolor i és molt difícil de superar. Igual que la majoria de la gent no en vol parlar. És com si aquest nadó no hagués existit, l’entorn no està còmode si es parla del nadó mort. La mare i el pare en canvi ha estat “x” setmanes o mesos preparant un futur ple d’il·lusió i alegries i de sobte tot s’acaba i desapareix perquè malauradament la legislació vigent no permet reconèixer aquest fill o filla que ha nascut sense vida i mai pot ser registrat al llibre de família ni en cap registre civil. Les famílies acaben veient un simple informe mèdic amb l’anomenat “Feto, hijo de…”(morts gestacionals).

Fins a quin punt és freqüent? Quines són les dades de les que disposem en l’actualitat?

Una de cada cuatre dones pateix una pèrdua perinatal. És una xifra molt elevada però molt
amagada. De fet l’any passat gràcies a @tempsdedol es va crear el hastag #soyunadecuatro per simbolitzar la gran part de població que passa per un dol d’aquestes característiques, també per donar veu del poc que es parla o es permet parlar; ja que sempre s’intenta amagar o no parlar. Aquesta prohibició fa que aquest dol sigui més dolorós i alhora difícil d’afrontar i superar. Per això és tant important per nosaltres el dia 15 d’octubre com a Diada de Petits amb llum i el dia de la visibilitzacio del dol perinatal.

Per què aquesta mort s’ha convertit en un tabú i en parlem tan poc?

La mort gestacional i sobretot de primer trimestre, és un tema tabú perquè s’ha normalitzat el fet que una parella durant el primer trimestre pugui perdre un embaràs. El que no entén la societat és que des del minut u que una parella sap que està esperant un fill o filla, es comencen a il·lusionar i crear expectatives de com serà la nova vida amb un membre més a la família. No es perd un fill i prou, es perden moltes altres coses que s’han projectat potser durant molts mesos abans.

Hi ha un tabú dins el tabú de la mort gestacional quan parlem de les interrupcions d’embaràs i és que a vegades pel fet de decidir interrompre fa que “com que la família ho ha volgut així” no ha de fer tant de mal, però és el moment on apareix el sentiment de culpa, d’haver fet “mal” al nadó o fins i tot d’haver volgut la seva mort. Sovint les interrupcions d’embaràs venen donades per una malformació del nadó i en algunes mares hi ha el sentiment afegit d’angoixa per no haver estat capaç de gestar un nadó sa. Aquests temes son difícils de tractar i per això en parlem tant poc i es tornen tabú.

Què és allò que no podem dir i sí podem dir a una mare i un pare que han perdut la seva criatura durant la gestació?

El més important que podem dir a una parella que ha perdut al seu nadó és que estem al
seu costat pel que faci falta, sobretot per escoltar. Hi ha una fase del dol en que la família necessita expressar els seus sentiments i necessita algú al seu costat que l’escolti, per tant a vegades una simple abraçada i donar companyia és el millor que es pot fer. Cal no caure en les típiques frases com: “ja en tindràs un altre”, “encara ets jove”, “no passa res”, “oblida’l”, “millor ara que no més tard”… Aquestes frases ens pensem que son inofensives però alhora fan molt de mal a aquella persona que durant mesos o anys ha estat planificant aquell embaràs, i per molt que sapiguem que potser més tard tindrà un altre fill, aquell, el que acaba de morir era el seu fill, i l’estimava, per tant no pot fer com si res hagués passat ni oblidar-lo. Al contrari, hem d’ajudar de parlar d’aquell nadó i sobretot anomenar-lo pel seu nom.

I als pares i mares… quin consells els hi donem per afrontar una mort així?

El primer consell que donem a les famílies que puguin preveure la mort del seu nadó (interrupció d’embaràs, part prematur extrem) o bé en els casos que hi hagi una mort gestacional i es pugui disposar d’alguns dies o hores per a preparar la benvinguda i comiat del nadó, és que tinguin present que aquell moment serà únic, que tinguin en compte què és allò que volen recordar del seu fill o filla. Nosaltres formem part d’un projecte que es diu “La Capsa dels records” i amb aquest projecte es pretén facilitar aquesta creació de records. El projecte de La Capsa dels records va sorgir a partir de l’experiència de quatre mares que vam acomiadar els nostres fills i filles ara fa un any aproximadament.

Amb aquesta capsa, que donem als hospitals, proposem fer fotos de família, embolicar al nadó amb un amanyac i posar-li un gorret, plantar una planta a partir d’una llavor que hi ha a l’interior de la capsa, hi afegim una espelmeta com a símbol de llum, i també oferim un potet petit per a posar el cordó umbilical. Un dels elements més importants és l’amanyac i el gorret per tal que aquest fill o filla no sigui embolicat i presentat a les famílies amb una talla quirúrgica freda i gastada, sense personalitat… sinó que es presenti amb aquest element tan especial volem que les famílies tinguin un record bonic, tendre i agradable per tal que al cap d’un temps puguin tornar a obrir la capsa dels records i el record del seu fill o filla sigui un record vist amb amor i tendresa apartant el dolor de la pèrdua.

Cada família pot anar creant els seus propis records i afegir-los a la capseta o bé també
recomanem destinar un espai a la casa per a crear un altar i posar-hi els elements que per a la família representin el seu fill o filla. Finalment recomanem parlar del nadó amb normalitat, fer palesa la seva existència i sobretot recolzar-se amb altres famílies que també han passat per alguna pèrdua perinatal. És per aquest motiu que es fan els GAM (Grups d’Ajuda Mútua) i precisament és d’on va sorgir la idea de crear el projecte “La capsa dels Records”.

Existeixen prou recursos per acompanyar els pares i mares en aquesta situació?

No, per això també ens hem vist fent aquest projecte. No hi ha protocols ferms i unànims a tots els hospitals. En molts centres les pròpies infermeres o llevadores son les que fan alguns petits records agafant part del seu temps lliure i fins i tot els seus diners, però sovint no arriben a totes les famílies. Sempre fan tot el que bonament poden sobretot perquè els pares i mares no marxin amb els braços buits. Fóra bo poder tenir una legislació que pogués emparar als pares que han perdut al seu fill durant la gestació i el poguessin inscriure al registre, al llibre de família, però això actualment no és possible.

Què caldria millorar en el sistema sanitari per a fer una bona atenció i seguiment d’aquests casos?

La principal millora en el sistema sanitari seria una revisió dels protocols d’atenció a la mort
perinatal, des de pèrdues de primer trimestre fins morts en parts a terme, passant per interrupcions d’embaràs o morts de nadons durant els primers dies o hores de vida.
Sabem que hi ha hospitals que tenen un protocol de dol molt elaborat i es treballa per a que les famílies puguin iniciar el dol de manera sana, amb un equip de psicòlegs o terapeutes que en facin un bon acompanyament des del minut zero, però hi ha altres hospitals que no vetllen per aquest acompanyament, tampoc recomanen elaborar cap mena de record i quan aquestes famílies arriben casualment a grups d’Ajuda Mútua, arriben destrossats.

Més informació

Comparteix aquest contingut