Reptes per a una gestió transformadora de les cures

Estudi. Un estudi de l'IGOP proposa accions que es poden impulsar des de l'administració pública per dignificar el treball de cures de les persones i de la llar.

Un estudi de l’IGOP proposa accions que es poden impulsar des de l’administració pública per dignificar el treball de cures de les persones i de la llar.

El dret a la cura és una responsabilitat pública que hauria de tenir una consideració i una orientació universals, en especial si tenim en compte les previsions demogràfiques per als anys i dècades vinents. A més del repte d’augmentar la qualitat i la cobertura dels serveis relacionats amb l’exercici d’aquest dret, s’han de buscar mecanismes per garantir els drets, tant de les persones que reben cures com de les que en proveeixen, i escoltar les necessitats dels protagonistes del sistema de cures.

Amb la finalitat de generar models d’intervenció i d’abordatge en l’economia de les cures i de suport a la llar que promoguin la universalitat d’accés a aquests serveis, l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) ha elaborat l’Estudi comparatiu: models de provisió de cures a les persones i de suport a la llar (2019).

L’estudi ha analitzat sis casos que recullen experiències amb formes jurídiques i societàries diferents: Grupo SSI (País Basc), Mujeres Pa’lante (Barcelona), Senda de Cuidados (Madrid), Cooperatives de mares i pares (Suècia), Cooperatives socials de serveis assistencials (Itàlia) i Serveis d’ajuda a domicili (França). El document inclou el món cooperatiu, el comunitari i l’administració en els diferents models de provisió de cures a les persones, així com un suport a la llar per part de l’administració local.

De les conclusions de l’estudi es proposen 3 reptes:

  • Model de mercat: sostenibilitat i viabilitat econòmica
    L’acompanyament (tècnic, administratiu i financer) de l’administració pública és fonamental, tant a l’inici com al llarg del funcionament de les cooperatives o associacions de dedicades a les cures dins de l’economia social i solidària. Segons l’estudi, els actors del sector privat amb ànim de lucre i el treball informal generen infravaloració sistèmica del treball de cures.
    Unes estratègies possibles serien: la capacitació professional com a estratègia de valorització del treball de cures i de l’apoderament de les persones en l’ofici; la diversificació de clients i de serveis, i la incorporació d’activitats amb més valor afegit (formació professional i I+D+i); i, finalment, el copagament de serveis, donacions i el pagament per quotes.
  • Forma jurídica
    Sota diferents formes societàries, l’economia social i solidària, dona resposta a les necessitats d’ocupació i de serveis per a la provisió i recepció de cures i de suport a la llar. Ara bé, encara no es coneixen prou les possibilitats i limitacions d’associacions, cooperatives (socials, de consum, de persones usuàries i de treball) i formes societàries de segon i tercer grau, raó per la qual aquest és en un dels temes clau que s’hauria de reforçar des de l’administració, des del sector cooperatiu i des d’altres actors de l’economia social i solidària.
  • Democratització de les cures
    La(mal) divisió sexual del treball. En els casos observats, les dones continuen sent les encarregades d’ocupar els llocs de treball relacionats amb aquest àmbit. Cal que des dels poders públics es desenvolupin mesures (en el mercat laboral i en altres àmbits) destinades a aconseguir que els homes assumeixin, en igualtat de condicions, les tasques de cura i que se’n responsabilitzin. Sense mesures d’aquest tipus, els objectius de la Mesura de Govern per una Democratització de la Cura (2017-2020) de l’Ajuntament de Barcelona seran difícils d’assolir.

L’estudi partia de la Mesura de Govern per una Democratització de la Cura a Barcelona (2017-2020) i dels seus eixos: a) reconeixement de la centralitat de la cura; b) socialització de la responsabilitat vers la cura; c) apoderament de les persones proveïdores de cura i de les que en reben; i d) eliminació de la (mal) divisió social del treball des d’una perspectiva interseccional, com a objectius de política pública transversals. Per tant, les accions, els instruments i les mesures que es poden dissenyar des de l’administració per promoure el sector de l’economia social i solidària han de contemplar aquestes dimensions.

Comparteix aquest contingut