Temps de corresponsabilitat

Temps i cures. De mitjana les dones dediquen el doble de temps que els homes a les tasques domèstiques i de cura.

La corresponsabilitat, tant en les tasques domèstiques com en el temps de cura, continua sent una assignatura pendent a la nostra societat.

De mitjana, en les parelles formades per dona i home, la dona dedica el doble de temps que l’home, a les feines de la llar i a tenir cura d’infants i persones grans, mentre que el temps laboral és pràcticament el mateix. Com a conseqüència, les dones disposen de menys temps de lleure, per fer exercici físic, per dedicar al voluntariat, per descansar, etc.

Compartir responsabilitats de manera igualitària permet compartir espais i per tant pot enfortir la parella. Disminueix la sobrecàrrega assumida per la dona, que, a més a més, no ha de suportar el pes emocional de l’excés de responsabilitat domèstica. El fet que les tasques es distribueixin equitativament pot suposar una millora de les habilitats comunicatives i de treball en equip en la parella, atesa la necessitat d’articular una bona de planificació i coordinació de les tasques domèstiques i de cura.

D’altra banda, la corresponsabilitat no només s’ha de donar entre  les persones que conformen la relació de parella, sinó també en l’àmbit  familiar, educant als infants perquè des de ben menuts, en funció de les seves habilitats i capacitats, col·laborin també en les tasques de la llar, de manera que a mesura que es vagin fent grans assumeixin més tasques, i aquestes s’acabin realitzant de manera equitativa entre tots els membres de la família.

 

Comparteix aquest contingut