Les persones necessitem rebre cures en tot moment al llarg de la vida, perquè som éssers vius vulnerables i interdependents
Les persones necessitem rebre cures en tot moment al llarg de la vida, perquè som éssers vius vulnerables i interdependents

Les persones som éssers vius vulnerables i interdependents. Naixem amb una fragilitat extrema. Triguem un any a aixecar-nos, dos a comunicar-nos mitjançant el llenguatge i quatre a poder vestir-nos soles per protegir-nos del fred. La nostra vulnerabilitat i dependència són la raó per la qual vivim en comunitat. Per sobreviure, depenem del temps, els treballs i els afectes que altres persones ens dediquen.

Quan parlem de «cures» ens referim al conjunt de tasques que produeixen béns i serveis que serveixen per regenerar quotidianament i generacionalment el benestar físic i emocional de les persones, i que es produeixen normalment en circuits d’intimitat i en el marc de les llars.

Tots i totes necessitem rebre cures de manera permanent al llarg de la vida, de tipus i intensitats diferents, depenent del moment del cicle vital en què ens trobem, i de les capacitats d’autocura i atenció als altres que tenim en cada etapa de la vida. Malgrat que la infantesa, la vellesa i els moments de malaltia requereixen cures físiques específiques i més intensives, les persones necessitem afectes i atenció emocional de manera permanent, fins i tot quan som adultes sanes i independents. Cal pensar en la necessitat de cures no com una situació d’excepcionalitat, sinó com una característica inherent a la naturalesa humana, en què tots i totes tenim el dret, però també el deure, de rebre i proveir cures.

Referències bibliogràfiques:

  • Yayo Herrero, Marta Pascual i María González Reyes (2018). La vida en el centro: voces y relatos ecofeministas. Libros en Acción - Ecologistas en Acción.
  • Cristina Carrasco (ed.) (2014). Con voz propia: la economía feminista como apuesta teórica y política. La Oveja Roja.
  • Diversos autors (2017). Rebeldías en común: sobre comunales, nuevos comunes y economías cooperativas. Libros en Acción - Ecologistas en Acción.
  • Amaia Pérez Orozco (2014). Subversión feminista de la economía. Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida. Traficantes de Sueños.

Quina cura tenim?

En el model d’organització social i econòmica actual, el treball de cures presenta les característiques següents:

Dues noies amb el cap cobert per un vel miren el carrer recolzades sobre la barana d'un parc

És invisible

Les cures són invisibles però imprescindibles per mantenir-nos vives. La invisibilitat és un factor que contribueix a la falta de reconeixement social, i serveix per ocultar les condicions de manca de drets socials i econòmics.

Diverses persones passegen per un carrer

És gratuïta i precària

Dins i fora de les llars, les feines relacionades amb la cura són realitzades fonamentalment per dones, i es caracteritzen per la informalitat de la relació laboral i per la precarietat en les condicions salarials i contractuals.

Dues joves vestides amb un uniforme sanitari agafen de les mans una persona anciana

Té sexe, origen i classe social

La cura de les persones es continua resolent majoritàriament des de les famílies i amb recursos privats. Les àvies, les treballadores migrants i les dones de classes populars i nivell formatiu baix són les protagonistes invisibles de la cura a la nostra societat.

Comparteix aquest contingut