Concert "El Concert per a violí de Txaikovski", a càrrec de Midori & Franz Schubert Filharmonia
Traductor de
:
:
Horarios
| Días | Horas | Preus | Observaciones | |
|---|---|---|---|---|
|
Diumenge |
a les 17.30 h |
Entrada general de: 20 a 56 €
Entrades individuals menors 35 anys: 30% de descompte Altres col·lectius: El percentatge de descompte per a cada col·lectiu varia segons el concert o cicle de concerts - Socis de l'Orfeó Català - Carnet Jove - Famílies nombroses, monoparentals i d'acollida - Persones amb discapacitat superior al 33% - Persones en atur - Jubilats - Carnet de Biblioteques de Barcelona i de Catalunya
Grups de 15 o més: dte. 15 % total entrades Comprant 4 € entrades d'un mateix concert: Dte 10% |
Per a abonaments,
consulteu amb el Palau |
Palau de la Música Catalana
- Dirección:
- C Palau de la Música, 2
- Districto:
- Ciutat Vella
- Barrio:
- Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
- Ciudad:
- Barcelona
Midori, violí
Franz Schubert Filharmonia
Tomàs Grau,directo
Programa:
P. I. Txaikovski: Concert per a violí i orquestra, op. 35
J. Brahms: Simfonia núm. 3, op. 90
Midori ha sabut fer el pas de nena prodigi a violinista professional amb total normalitat i constant creixement. Ara, des de la maduresa, ofereix les millors interpretacions que es poden escoltar als temples de la música clàssica d’arreu del món i ens visita per regalar-nos el magnífic Concert de Txaikovski. Quan l’autor rus va compondre aquesta obra no s’esperava que fos rebutjada pel violinista que l’havia d’estrenar: la va refusar perquè, segons ell, era “impossible de tocar”. La dificultat de la part solista va fer que, durant els primers anys, fos molt poc interpretada. Un crític va considerar-la “d’una dificultat indecent”. Però a poc a poc va anar estimulant els solistes fins a convertir-se en una obra indispensable. Pocs mesos després, a la ciutat de Viena, Johannes Brahms va començar la composició de la seva Simfonia núm. 3, amb un resultat completament diferent: des del primer dia va esdevenir una obra molt popular i es va interpretar dotzenes de vegades arreu del continent. Això va provocar que Brahms declarés: “Si és tan popular, és que el públic no ha entès res”. L’autor volia que, més que el caràcter enèrgic d’alguns passatges, s’apreciés el lirisme i el sentit introspectiu de l’obra. Vet aquí la grandesa d’aquesta simfonia: que cadascú pari bé l’orella i deixi que la música li entri fins al cor