L’ou com balla ens ensenya la màgia de la senzillesa. Aquesta manifestació, pròpia de la festa del Corpus barceloní, ha esdevingut amb el pas dels anys un símbol de la identitat festiva de la ciutat.

Els elements de l’ou com balla són l’ou, l’aigua i l'abundor de flors, tots tres amb interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral en plena vitalitat. Popularment, l’ou com balla representa la Sagrada Forma dins una rica custòdia ornada amb pedres precioses.

És difícil de precisar-ne l'origen. Sembla que ja hi era l’any 1440, i això es dedueix d'una anotació dels llibres de contes de l’obreria de la seu. Segons aquesta anotació, el claustre de la Catedral de Barcelona va rebre l’encàrrec d’arranjar la capella per la diada de Corpus i, a més, s'hi registra el cost d’una partida d’ous per al brollador.

A l'hora de cercar-ne l'origen, també hem de tenir presents les similituds entre l’ou com balla i els jocs d’aigua que feien els musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d'aquests jocs consisteix justament a fer gronxar una piloteta sobre el raig d’aigua d'una font.

El brollador del claustre de la Catedral de Barcelona i la Casa de l’Ardiaca són els indrets tradicionals on trobarem l’ou com balla. Actualment es pot veure en més patis d’edificis històrics i singulars de Barcelona. Aquest impuls de la diada de Corpus com a festa ciutadana ens posa a l’abast un seguit d’ous balladors que ens conviden a sortir al carrer i a passejar pels racons més bells de la ciutat. La passejada de la diada de Corpus ens permet d'endinsar-nos en patis d'encís: el Museu Frederic Marès, l’Acadèmia de les Bones Lletres, el Palau del Lloctinent o l’Ateneu Barcelonès, per exemple. Ah, i no ens descuidem l’ou com balla del claustre de la parròquia de la Concepció, que, encara que resti apartat d’aquest itinerari pels carrerons de la Barcelona Vella, hi balla des de fa molts Corpus.