Pessebre

Imatge destacada

El costum de representar el naixement de Jesús ve de lluny. Tenim vestigis d’un sarcòfag romà del segle IV, on ja surt reproduït. Però a Catalunya la primera representació documentada no serà fins al segle XIV.

Tot fa pensar que el pessebre va ser introduït per influència franciscana i dominicana. Si bé tenim documentada l'elaboració de pessebres en esglésies i palaus, no se sap amb certesa quan va arrelar el costum de fer-ne a les cases.

Durant el segle XVIII, això sí, el pessebre casolà ja és un fet consolidat, fins al punt que ja en trobem un comerç especialitzat i la fira de Santa Llúcia, on hom pot adquirir tots els elements necessaris per a fer-lo.

A Catalunya el pessebre tradicional es construeix a partir d’elements vegetals com ara la molsa, el suro i el galzeran. No hi pot faltar, és clar, el naixement, situat en una cova o un estable que actua d’escena principal; ni l’anunciata i els tres reis, que completen el relat del misteri de Nadal. Alhora el pessebre pot contenir més escenes i personatges: la dona que renta, la vella que fila, un pescador, pastors duent presents al nen Jesús... I alguns de ben anacrònics, com ara un capellà amb el paraigua, un guàrdia civil, el caçador, etc. De tot el repartiment de personatges, es destaca per la singularitat el caganer. Tot i no ser una figura exclusiva del pessebre català, té molta popularitat.

També és remarcable la tradició d'artesans que han nodrit els pessebres de figures. N'hi ha de renom, com el gran artista Ramon Amadeu. Cada figuraire dóna un estil i estètica propis a les seves creacions, que el pessebrista haurà de combinar amb creativitat.

El pessebrisme va arrelar tant que el 1863 ja hi havia tot un moviment associatiu i es fundà l’Associació de Pessebristes de Barcelona.