La festa de Sant Medir és una de les més arrelades a la vila de Gràcia. És coneguda principalment per les tones de caramels i llaminadures que es llancen al públic des de cavalls, carrosses i camions. Al matí es fa una desfilada de colles pel barri i comença un romiatge fins a l’ermita de Sant Medir, a Collserola, on hi ha un aplec per a homenatjar el sant. En tornant, les mateixes colles encapçalen una gran cercavila pels carrers principals del barri i reparteixen els dolços entre el públic, que es prepara amb bosses, galledes i paraigües per recollir-ne tants com pugui.

La celebració en homenatge a sant Medir continua, encara. La Bordeta, Sarrià i Sant Gervasi també fan cercaviles, amb la participació de les colles pròpies, i el romiatge fins a l’ermita. Un cop a l'ermita, es fa l’aplec conjunt en honor del sant, amb una missa i l’acte de col·locació de llaçades commemoratives a la bandera de cada colla. De tota manera, el barri de la Bordeta fa la celebració el diumenge següent a la festa.

La tradició és que Sant Medir se celebri un dia feiner, tant a Gràcia com a Sarrià - Sant Gervasi, per la qual cosa si el dia 3 de març s'escau en diumenge, la festa es trasllada al dia 4. A la Bordeta, en canvi, la rua és sempre el diumenge següent a la festivitat.

Motiu

L’origen de la festa de Sant Medir el trobem a Gràcia, i concretament en una promesa que va fer el 1828 el forner Josep Vidal i Granés, que tenia el negoci al carrer Gran. Va dir que si resolia una afecció de salut aniria cada any en romiatge a l’ermita de Sant Medir. Aquell any es va començar a fer i, de mica en mica, s’hi anaren afegint familiars, amics i més grups de gent, que després s’organitzaren en colles.

En les primeres cercaviles, en tornant del romiatge, el forner gracienc llançava faves al públic com a homenatge al sant, que –segons la llegenda– en sembrava. Amb el pas dels anys, les faves s’anaren substituint per caramels, fins al punt que avui la celebració s'anomena dolça festa.

Orígens

La celebració homenatja sant Medir, un pagès que segons la llegenda habitava a la serra de Collserola, en unes terres properes a Sant Cugat. Diuen que l’any 303, enmig de la persecució dels cristians sota ordres de l’emperador Dioclecià, el bisbe Sever de Barcelona fugia de la ciutat. I ve't ací que quan passava per Sant Cugat topà amb el pagès Medir que sembrava faves. El bisbe li explicà el motiu pel qual s’amagava i, decidit a morir abans de renunciar a la fe cristiana, li demanà que digués la veritat si algú preguntava per ell. Un cop se'n va haver anat, les faves començaren a créixer de manera miraculosa.

Poc després, el perseguidors es trobaren el pagès Medir, que els va explicar la veritat: Sever havia passat per allà feia una estona mentre ell sembrava faves. Els homes es van pensar que se’n mofava i que protegia el bisbe i se l’emportaren. I, havent-los capturats tots dos, els empresonaren i els martiritzaren fins a la mort.