Com molta gent, Mercè Ayora va entrar en el món del foc mitjançant el seu fill: «Per les festes de maig del Poblenou, el nostre barri, va veure l’Estarrufadet i em va dir que volia aprendre a fer-lo ballar. I ara ja té vint-i-un anys i tota la família seguim implicats en aquest món», explica. De la Colla del Drac del Poblenou va passar a ser la delegada territorial a Barcelona de l’Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, càrrec que exerceix actualment. «En un primer moment, érem pocs que ens centréssim només en bestiari, però avui formen part de l’agrupació més de dues-centes entitats de tot Catalunya», explica. També diu que actualment a Barcelona hi ha al voltant d’una quarantena de bèsties adultes i una dotzena d’infantils, però la xifra no para de créixer. Ella ho veu com un indicador molt bo d’arrelament al territori, «perquè cada barri vol tenir les seves peces que els representin», explica.

I totes aquestes peces s’apleguen una vegada l’any, per les festes de la Mercè, a la mostra de bestiari. L’any 2018 va canviar d’emplaçament i va passar del pati de l’ajuntament al Born Centre de Cultura i Memòria. «No hi ha color: al Born hi ha més llum, és més accessible, tenim més espai expositiu i molta més gent visita l’exposició», explica Ayora. I l’acte que va lligat a la mostra, la Passejada de les Bèsties, també queda condicionat per aquest canvi d’emplaçament i ara es fa pels carrers de la Ribera en lloc dels del barri Gòtic. «Aquest és l’acte que la gent del bestiari considerem nostre, el correfoc és una activitat més de pas», explica Ayora.

Assenyala que la Passejada de les Bèsties té un públic molt diferent del del correfoc, «més familiar», i que això facilita molt les coses. Explica que el Correfoc de la Mercè té uns quants problemes: l’espai on es fa i el fet que el recorregut sigui inamovible; el públic assistent, que no coneix la cultura del foc i per tant no va preparat —tot sovint, no es comporta com cal— i la falta de seguretat: no hi ha bombers ni ambulàncies medicalitzades en el recorregut. «De moment no ha passat res greu, però hem tingut uns correfocs molt moguts», diu. A parer seu, un dels inconvenients és que «en el sector hi ha moltes idees diverses per a millorar, però no tenim bons receptors a l’ajuntament».

Entrevista realitzada per Ester Estela dins del capítol ‘Testimonis’ del llibre ‘Foc, foc, Correfoc. Història dels grups de foc de Barcelona’