25 coses que no sabíeu sobre els cent anys dels Gegants de Corpus

Una de les principals novetats de la festa de Corpus Christi d’enguany és que comencen les celebracions del centenari dels Gegants Nous de la Casa de la Caritat o del Corpus. Aquesta parella duu moltes cercaviles, ballades i exposicions a les espatlles, però com que no pertany a cap colla gegantera en concret també és molt desconeguda. Així i tot, té desenes d’històries, anècdotes i curiositats que paga la pena d’aplegar. Les voleu saber?

  • Tot i que fins ara sempre havia semblat que els gegants s’havien estrenat l’any 1919, la data exacta no se sap del cert.
  • Les darreres troballes indiquen que podrien ser, pel cap baix, del 1916. Hi ha una fotografia d’aquell any, quan van encapçalar la processó de Corpus en lloc dels Gegants de la Ciutat, molt malmesos en aquell moment.
  • Els Gegants de la Casa de la Caritat o del Corpus són dels pocs gegants de Barcelona que tenen dos noms: el primer fa referència a la institució a què van pertànyer durant molts anys i el segon, a la festa que tradicionalment han protagonitzat.
  • El seu vincle amb la Casa de la Caritat és molt estret, perquè van ser creats per entretenir als infants orfes que vivien en aquesta entitat benèfica.
  • Són unes figures que pertanyen a la Diputació de Barcelona, encara que els té cedits al Districte de la Ciutat Vella i els gestiona la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de la Ciutat Vella.
  • La nova parella va néixer per rellevar els Gegants Vells de la Casa de la Caritat o del Carnestoltes, que, després de molts d’anys de sortides, es trobaven en mal estat de conservació i van ser guardats.
  • Les dues parelles de gegants, plegades, representen el dia i la nit de la festa: per un costat el Carnestoltes, la festa més esbojarrada i extravagant del cicle festiu, i per una altra Corpus, una celebració carregada de solemnitat.
  • Actualment és molt complicat de veure les dues parelles sortir juntes, però durant una dècada – entre el 1997 i el 2007– van sortir plegades per Corpus. A partir de llavors, els Gegants Vells van tenir més protagonisme per Carnestoltes i van deixar d’anar a la processó.
  • Les figures noves són obra d’Emili Ferrer i Espel, dibuixant, decorador i escenògraf barceloní que durant la seva vida va tocar moltes tecles: es va dedicar a la publicitat i també va ser un dels primers decoradors que es dedicaren a l’escenografia cinematogràfica.
  • D’ençà que s’estrenaren, l’Hereu i la Borda es van fer participants assidus de la cavalcada de les festes de la Mercè i de les diverses processons de Corpus que es feien en aquell moment a Barcelona.
  • Ell és un gegant clàssic, pertanyent a l’estil dels ‘senyors de copalta’. Designa tot aquell grup de peces masculines de gegants que van vestits com a burgesos del segle XIX i tenen per denominador comú un barret de copa alta.
  • Ella va vestida amb consonància i representa una dona burgesa del segle XIX, amb els cabells recollits, un camafeu al coll i un mantellet fi a sobre les espatlles.
  • La geganta té una particularitat: les seves mans, col·locades de manera obliqua, permeten de posar-li un ciri a cada mà, tal com el duien moltes dones que seguien la processó de Corpus.
  • Però el gegant, que actualment també porta dos ciris, originalment havia dut un bastó a la mà esquerra i un pergamí a la dreta.
  • Els noms populars, Hereu i Borda, també són molt interessants perquè tenen significats contradictoris. Borda vol dir ‘bastarda’, nascuda de pares desconeguts. I un hereu és tot el contrari: l’elegit per a continuar una nissaga.
  • Durant el franquisme van ser força actius: van participar en trobades de gegants emblemàtiques: l’any 1950 van quedar segons al concurs de Terrassa i també van ser la postal de gegants de les Santes de Mataró, a les festes de Sant Roc de Tarragona, a la ballada de gegants a Santa Maria del Mar i a l’estrena de la Pubilla de Manresa, el 1951.
  • Després de molts anys de balls i passejades, l’any 1964 l’Hereu i la Borda foren guardats amb els gegants vells.
  • Ja feia anys que havien reduït molt les actuacions i, amb la desaparició de la institució benèfica, van passar un llarg període d’inactivitat i d’oblit.
  • L’any 1987 la Diputació de Barcelona va decidir de restaurar-los, tasca que s’encarregà al mestre imatger Domènec Umbert.
  • D’aleshores ençà, els gegants no han faltat mai a la processó de Corpus, ni tampoc a les cercaviles i trobades geganteres de les festes de la Mercè i de Santa Eulàlia.
  • Per Corpus, el seu ball és l’encarregat d’encetar la sortida de la processó festiva a la plaça de Sant Jaume, just abans de sortir el seguici des de l’interior de l’ajuntament.
  • Quan ballen, segueixen una coreografia de Montserrat Garrich creada expressament per a ells, amb música d’Enric Montsant.
  • L’any 2006 van estrenar els vestits actuals, que segueixen la línia dels anteriors. Són obra del taller Casserras de Solsona i els van afegir els ciris que avui encara porten a les mans, per remarcar-ne la funció processional.
  • Quan no surten, els Gegants Nous de la Casa de la Caritat o de Corpus es poden visitar a la Casa dels Entremesos, on són exposats permanentment.
  • Amb ells, la ciutat ja tindrà cinc parelles de gegants centenaris: les dues del Pi, els de Sant Roc i els quatre de la Casa de Caritat. Així Barcelona es converteix en la ciutat amb més gegants centenaris de Catalunya!