El dissabte 9 de maig es va celebrar la taula rodona ‘Castells en temps de pandèmia, i ara què?’, promoguda pels Castellers de Barcelona. El debat va comptar amb la presència de Bea Jiménez (cap de colla dels Castellers de Sabadell), Iruna Rigau (excap de colla dels Marrecs de Salt), Anna Jiménez (cap de colla dels Castellers de la Sagrada Família), Júlia Montserrat (cap de canalla de la Colla Joves Xiquets de Valls) i Montse Pachón (Castellers de Barcelona). Va ser moderat per Maria López. Les participants van abordar el present i el futur del món casteller en relació amb la Covid-19 i en van extreure dues conclusions unànimes.

La primera és que només es podran tornar a fer castells quan les autoritats ho aprovin i sigui completament segur. La idea és que les colles no es poden permetre que hi hagi un rebrot amb el focus entre els seus membres. També es va apuntar que, mentre s’hagi de dur mascareta, no es podran fer castells. Segons Júlia Montserrat, ‘seria irracional i irresponsable’.

La segona conclusió clara és que la colla hauria de tornar a assajar a la vegada. Tot i que potser seria més fàcil tornar a assajar per nuclis petits, els castells realcen el valor del gruix de la colla, el conjunt.

Un tema a banda serà la canalla, que caldrà veure quin paper té en la tornada a la normalitat. Estar molts mesos sense veure’s afectarà la confiança.

Les colles també pateixen pel seu futur econòmic. No només cal diferenciar entre les colles que són més grans o més petites, sinó que s’ha de tenir en compte aquelles ‘que paguen per tenir un local i les que no’, comenta Montse Pachón. La saballuda Bea Jiménez ha apuntat que ‘també dependrà de com es gestioni des de les administracions’.

Un altre plantejament que s’està treballant és la possibilitat d’allargar la temporada fins al mes de febrer i no fins al novembre com és habitual. D’aquesta manera, les colles arribarien en bon estat de forma a algunes cites destacades com les Festes Decennals de la Candela de Valls o les Festes de Santa Eulàlia.

Ara per ara, el més important és mantenir els vincles. Segons Bea Jiménez és molt important que la canalla es continuï sentint estimada. També cal que els joves se sentin connectats, tot i que són els que hi estan més avesats. I, per últim, s’ha de fer valer la colla com una segona família entre la gent adulta, que han de saber que poden comptar amb el suport de les colles en aquests temps d’incertesa. Serà important poder tornar al local, tal com diu Anna Jiménez ‘hem d’analitzar bé què podem fer i què no, però és important reactivar l’activitat que es pugui tan aviat com sigui i potenciar la confiança, el vessant familiar i de ser tots una pinya’.

Malgrat tot, s’ha de ser optimista. Com recordava la vallenca Júlia Montserrat, després que la còlera aturés el món casteller l’any 1854 en un moment de màxim esplendor, el nivell no es va truncar, sinó que va augmentar els anys següents.

Podeu recuperar la taula rodona aquí.