Andreu Bernadàs: ‘La Federació treballa a favor de la festa i del benestar animal’

Andreu Bernadàs està molt vinculat a la festa dels Tres Tombs, tant a Barcelona com a tot Catalunya. N’és una bona prova el fet que actualment presideix la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona i la Federació Catalana dels Tres Tombs. Aquesta festa l’apassiona, i això ho notes quan veus com explica el passat, el present i el futur de la tradició a la nostra ciutat.

  • D’on ve la tradició dels Tres Tombs?
  • Els Tres Tombs vénen de les antigues festes dels traginers, dels bastaixos i de tots aquells que portaven cavalls. Per a ells era la festa gremial. Com que Sant Antoni era el patró dels animals, aquell dia era l’únic de tot l’any que els animals no treballaven i tenien farratge doble. Aleshores anaven a la benedicció que els feia el mossèn a l’església. I hi feien tres voltes: una pels animals, una altra per la salut dels vilatans i una tercera per les collites del camp. D’aquí sorgeixen els tres tombs habituals.

 

  • Quina és la zona d’influència dels Tres Tombs? És una tradició únicament catalana?
  • La festa de Sant Antoni és d’abast mundial. Però aquesta tradició dels Tres Tombs, la coneixem únicament a Catalunya, i encara en algun lloc, com a Girona, no n’hi ha tanta tradició. I no tan sols a les zones rurals. Barcelona era la destinació final de totes les mercaderies i, per tant, també celebrava la festa. De fet, l’any passat ens van incloure al Catàleg del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya perquè s’ha demostrat que fa 195 anys que celebrem aquesta festa sense interrupció.

 

  • Quines peculiaritats tenen els Tres Tombs barcelonins?
  • És una desfilada que organitzem amb tres eixos. Els primers carruatges que desfilen són els de calesses i passatgers que hi havia a la ciutat, els segons són els carruatges urbans que treballaven a Barcelona i finalment els carruatges de pagès que venien de fora a portar material a la ciutat. A banda, tenim moltes entitats socials que desfilen amb nosaltres. A més de les quatre entitats que formen la Federació de Barcelona, hi trobareu entitats de persones amb discapacitat psíquica, el Perico de l’Espanyol, les mascotes del parc d’atraccions del Tibidabo, la gent de Sant Medir, la confraria de Santa Marta –del món de l’hostaleria– i més entitats que s’hi han anat sumant.

 

  • Són els més antics?
  • Els més antics són els d’Igualada, que ens porten tres anys d’avantatge. L’any passat en van fer dos-cents. Els de Barcelona són els segons més antics que se celebren ininterrompudament, des del 1825. Val a dir que hi ha pobles de Catalunya que tenen dates anteriors, de fa més de tres-cents anys, tot i que no han tingut continuïtat. És el cas de Martorell, que té referències molt antigues.

 

  • Per tant, els de Barcelona són els segons amb més continuïtat?
  • Sí, aquí per sort tenim la informació publicada a La Vanguardia i més documents, que han demostrat la pervivència de la festa. Durant la dictadura franquista, a molts pobles els Tres Tombs es feien d’amagat. Hi havia repressió, però la gent feia les passades com podia, dissimuladament. En canvi, a Barcelona, la festa es va conservar sense problemes, perquè era la festa dels traginers.

 

  • La vida a la ciutat ha canviat molt de llavors ençà. I la festa, com ha evolucionat?
  • L’evolució es demostra amb les línies de treball a tot Catalunya. En primer lloc, anem recreant un passat històric i explicant un patrimoni que tenim i que no ens és tan llunyà, perquè fins el 1910-15 era habitual de portar mercaderies amb carruatge. Encara el 1953 el mercat del Born rebia carruatges d’uns altres pobles. També intentem explicar què s’havia fet des d’un vessant més didàctic. I finalment, treballem per encarar un futur que esperem que sigui profitós. Per una banda, el potencial ecològic que té el cavall no l’ha superat res: ni el vehicle elèctric ni cap altre. I, per una altra banda, treballem perquè els nostres cavalls es puguin tornar a ocupar de feines del camp. En alguns indrets del Priorat, el Pirineu i el delta de l’Ebre ja es fa feina per recuperar tasques agrícoles en espais on no poden accedir els tractors i, per tant, els cavalls hi poden desenvolupar millor la feina. I ara hem fet la proposta al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació perquè els nostres cavalls puguin treballar en la neteja de boscos per a prevenir els incendis.

 

  • Com neix la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona?
  • És una federació composta per quatre entitats: l’Arca de Noè, la Germandat de Sant Antoni Abat de Barcelona, l’Associació de Veïns de Sant Antoni i Sant Antoni Comerç. Som les quatre entitats que l’any 2007 ens vam unir per organitzar la festa que es feia el dia del sant, el 17 de gener, i passar-la a fer el dissabte següent. En aquells dies el president era en Jordi Joan Alsina i, al cap d’uns anys, vaig ser-ho jo. I enguany organitzem la cent noranta-cinquena passada dels Tres Tombs de Sant Antoni. Són molts anys. Normalment es fa el dissabte posterior al 17 de gener, però excepcionalment hem mogut la data al dia 25 per coincidència amb la Festa Major de Sant Antoni.

 

  • Quina és la relació amb la Federació Catalana dels Tres Tombs?
  • Des que ens vam constituir, l’any 2007, hem tingut un espai com a vocalia dins la Federació Catalana. Ara fa dos anys, quan la presidenta anterior va dir que no continuaria, em vaig presentar encapçalant una candidatura d’àmbit català, i en aquest moment exerceixo aquesta doble presidència en els Tres Tombs.

 

  • A què és degut el canvi de l’any 2007?
  • Fins llavors la Germandat de Sant Antoni era l’única organitzadora de la festa. Es feia el dia 17 amb unes calesses que anaven recorrent Barcelona i visitant les autoritats. Hi ha fotografies molt boniques amb en Tarradellas rebent els Tres Tombs. Però cap al 2006 hi va haver una certa crisi. Per una banda, generacional i per una altra, de relació amb les autoritats. Llavors hi vam intervenir la resta d’entitats, vam crear la Federació de Barcelona i ja el 2007 vam definir aquests Tres Tombs urbans.

 

  • L’any 2014, a Barcelona es va fer la Trobada Nacional. Què és?
  • Els Tres Tombs fan la seva activitat més important entre els mesos de gener i abril. El gener i el febrer són els mesos més actius per la proximitat de la diada de Sant Antoni. Aquest gener tenim 29 passades a tot Catalunya; i al febrer, 22. El mes de març i abril ja són més fluixets i després se’n fan durant l’any, però moltes menys. Fa vint-i-tres anys que la Federació va decidir que es faria aquesta trobada nacional, al final de la temporada, en què tots els pobles s’aplegarien per fer una festa conjunta. Enguany l’hem millorada, gràcies a la col·laboració del Departament de Cultura: hem pres la determinació de declarar anualment la Capital dels Tres Tombs. Enguany és Polinyà i, a banda la trobada de Tres Tombs que es farà el 3 de maig, s’han engegat un seguit d’activitats pròpies que van del 9 de gener al 3 de maig. Hi intervindran des de la Federació de Jocs Tradicionals, que portarà jocs de fusta relacionats amb el cavall, fins a l’Agrupació de Bestiari Festiu, que farà una exposició amb mules, guites i cavalls festius.

 

  • En quin estat es troben els Tres Tombs actualment?
  • Jo crec que bo. En aquests moments hi ha noranta-vuit pobles associats, que enguany faran vuitanta-set passades. Hi ha pobles que no en fan perquè no tenen prou recursos, o que les fan biennalment. La gent treballa intensament i enguany hem tingut quatre incorporacions noves.

 

  • La festa és qüestionada per les protectores d’animals. Què en penseu?
  • Nosaltres expliquem a tothom que el mes de setembre passat, els noranta-cinc pobles associats vam aprovar un reglament partint d’un document que ha treballat la Facultat de Veterinària de la UAB. Els demanàvem com havien de funcionar les festes i com havien d’anar els cavalls. Des del moment de l’aprovació, els nostres associats estan obligats a complir aquest reglament. També és important el pla d’actuació que sempre signen els ajuntaments i les entitats organitzadores, a més de la intervenció dels veterinaris que controlen la salut i el benestar dels cavalls des que arriben fins que se’n van. Per tot plegat, defensem que aquesta festa no maltracta els animals, sinó que explica una part de la nostra història. I, en cap cas, no els utilitza en benefici de tercers. Sovint se’ns recrimina el patiment dels animals. Fins ara no hem tingut cap denúncia d’aquesta mena. Hem de pensar que els Tres Tombs són unes quantes hores d’activitats i que no s’amaga res, tothom pot enregistrar el que vulgui. I no hi ha hagut mai problemes.

 

  • Per tant, aquest canvi de reglament es podrà veure enguany a Barcelona?
  • Sí. Hem treballat perquè això funcioni. L’espectador no ho pot veure perquè és difícil de quantificar la salut dels cavalls. Tu estàs engripat i si no et moques la gent no ho nota. Ara hi ha un protocol que elaboren a Taradell i que la Federació vol conèixer: veure les proves que es volen fer i si va en favor dels animals i de la festa.

 

  • Com el veieu, el futur dels Tres Tombs?
  • Molt bé. La festa d’aquí a cent cinquanta anys es continuarà fent perquè l’home sense el cavall no seria res. Ara fa cinc mil anys, quan una tribu a Mongòlia va aconseguir domesticar el cavall, es va poder expandir comercialment i, fins i tot, va facilitar la victòria a les guerres. Fins ben entrat el segle XX el cavall va ser fonamental a la nostra societat. I ho continuarà essent, encara que tinguem drons personals o helicòpters privats. El cavall continuarà essent necessari per a la nostra supervivència.