El bestiari fantàstic s’exposa a la Virreina per Santa Eulàlia 2020

De l’1 al 9 de febrer, es fa al vestíbul del Palau de la Virreina l’exposició ‘Fantàstics!’, una mostra de bestiari fantàstic d’arreu de Catalunya. Aquestes bèsties són molt recents i barregen la tradició del bestiari festiu i popular amb el llegendari local, de manera que esdevenen veritables emblemes dels seus barris i poblacions. Lluny del bestiari tradicional, en el fantàstic es deixa volar la imaginació i, gràcies als nous materials, s’evoquen formes i colors mai vists.

L’exposició es podrà visitar de 10 a 20 h al Palau de la Virreina (la Rambla, 99). Diumenge 9 estarà oberta fins a les 15 h, perquè a les 17 h totes les bèsties sortiran en cercavila cap a la plaça de Sant Jaume, on faran els seus lluïments.

Aquestes són les bèsties que hi trobareu:

  • Tolc del Clot. Construït l’any 1995 per Xavier Jansana, en Tolc neix per substituir l’antic drac de roba del Clot. La bèstia representa una gàrgola que es desplaça sobre una plataforma que recorda unes roques. El seu nom és un joc de lletres: és el nom del barri a l’inrevés. Enguany celebra el vint-i-cinquè aniversari.
  • Nébula de la Trinitat Vella. La idea de construir la figura va sorgir de la colla de diables Trinifoc, que volien un parell de bèsties per a l’entitat. El follet Nébula és la figura infantil i es porta com un gegantó. S’inspira en les formes de la natura i, al braç esquerre, hi porta un dimoniet que li fa de consciència i el fa estar a l’aguait dels atacs contra l’equilibri de la natura. És obra de la vilafranquina Dolors Sans.
  • Hydros de la Trinitat Vella. Juntament amb el follet Nébula, l’any 2008 també es va estrenar el drac Hydros, obra de Dolors Sans. És un drac amb una imatge clàssica, decorat amb flames i foc. La llegenda explica que el drac va ajudar els veïns del barri a defensar-se del senyor feudal que els oprimia.
  • Bretolàs de Sant Andreu. L’any 2006, la colla de diables la Satànica de Sant Andreu de Palomar va estrenar la seva bèstia pròpia. És el gos Cèrber, l’animal mitològic de tres caps que diuen que vigila l’entrada de l’infern. El Bretolàs va ser construït també per Dolors Sans.
  • Atzeries de la Vella de Gràcia. Per la festa major de Gràcia de l’any 2016 es va estrenar una nova bèstia: l’Atzeries, que pertany a la colla de diables la Vella de Gràcia. La figura és portada com un gegant i va ser creada també per Dolors Sans. Representa el protagonista d’una llegenda del barri. Es diu que a la Casa del Dimoni, que és al carrer de Josep Torres, hi vivia l’empresari Agustí Atzeries, que es va arruïnar reformant la casa. Per enllestir les obres, va vendre la seva ànima al diable i, gràcies a això, va guanyar la loteria.
  • Grafus del barri de Remolins de Tortosa (el Baix Ebre). Amb motiu del vintè aniversari, l’any 2005 la colla de Diables lo Golafre va encarregar una nova bèstia de foc a Dolors Sans. La bèstia té ales amb ulls, quatre cues molt originals, dos caps de serp i urpes amb escates.
  • La Bèstia de Parets del Vallès (el Vallès Oriental). L’any 2005, Dolors Sans va construir aquest sinistre esquelet de drac alat fosforescent per a la vila de Parets del Vallès. La figura representa el poder de les tenebres i s’integra en la llegenda de la pedra del Diable que es representa cada any a Parets, dins la festa major d’estiu.
  • Magnafoc de Vilobí del Penedès (l’Alt Penedès). Inspirat en el logotip del ball de diables Magnus de Vilobí, en Magnafoc va ser construït el 1996 per Dolors Sans. És un gegant sense braços que representa les diverses cares del mal amb banyes, cos de boc, cap d’ocell, ales d’àngel caigut i una cua que, a la base, presenta la cara clàssica del diable medieval.
  • Maxtord de Tordera (el Maresme). El nou Maxtord de Tordera és una figura construïda per Dolors Sans l’any 2019, inspirada en la figura anterior (creada el 2004 per Francesc Xampeny). És un esquelet d’ocell (un tord) amb dos caps, dues potes agressives i una espectacular estructura òssia. La nova figura és portada interiorment, no com el seu predecessor, que es desplaçava sobre rodes.
  • Nyctalus Albinyanensis d’Albinyana (el Baix Penedès). Aquest ratpenat comú és l’habitant de la cova de Vallmajor, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO per les seves representacions de pintura rupestre. La figura la va construir també Dolors Sans i es va estrenar l’any 2009.