Joaquim Fernández: 'Em faria molta il·lusió veure els Gegants de la Ciutat ballant per les Santes'

Mataró és una ciutat amb un patrimoni festiu ric, que s’expressa molt bé a través de les seves festes, les peces més destacades de la imatgeria i la intensa activitat de les entitats. I ara, amb motiu de les festes de Santa Eulàlia, han portat un petit bocí d’aquest patrimoni fins a Barcelona. És un fet força excepcional perquè, tal com explica el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, Joaquim Fernández, és la segona vegada que el seguici complet es desplaça a una altra ciutat.

Com va sorgir la col·laboració amb Barcelona?

En vam començar a parlar fa més d’un any amb Jaume Ciurana, regidor de Cultura de Barcelona el mandat passat, i els nostres tècnics van poder viure i conèixer la festa el 2015. Però les eleccions municipals van representar un parèntesi fins que ambdues administracions locals no ens hem tornat a organitzar.Aquests darrers mesos s’han intensificat els contactes tècnics i, sobretot, el treball amb les colles, formades per un grup nombrós de voluntaris que estimen les figures i els donen vida en el moment de la festa.

Mataró havia participat anteriorment en cap altre intercanvi de seguici festiu?

El seguici festiu de Mataró no té per costum de participar en intercanvis:sempre convida figures d’altres ciutats per les seves festes, però no ho fa mai en concepte d’intercanvi. El fet que Barcelona convidés tot el seguici festiu de Mataró a les festes de Santa Eulàlia va ser molt especial i nosaltres, seguint les normes de cortesia, volem tornar-los la convidada. De fet, no és gens habitual que tot el seguici festiu de Mataró es desplaci junt cap a una altra ciutat. Fa uns anys, responent a una invitació d’una ciutat agermanada nostra, Créteil, tot el seguici festiu de Mataró s’hi va traslladar. En el cas de Barcelona, fa uns anys algunes de les nostres figures van participar en les festes de la Mercè, però mai el seguici complet.

Quins són els elements més distintius del seguici que podem veure exposats a la Virreina?

Els mataronins, grans i petits, tenim un sentiment molt especial per la Família Robafaves, formada per en Robafaves i la Geganta, la seva filla Toneta i el seu marit, en Maneló, que gairebé sempre surten acompanyats dels Nans. L’Àliga és la figura més majestuosa, en la seva aparença i el seu comportament, i també la més institucional, sempre acompanyada de l’autoritat municipal. Finalment, hi ha les comparses de foc, formades pel Drac i el Dragalió, la Momerota i la Momeroteta i les Diablesses. Les cercaviles i els correfocs són uns elements molt importants a les nostres festes.

La Momerota és l’element més singular de tot el seguici?

No sé si és el més destacat, però sí el més temible, per les entremaliadures i el foc, però alhora un dels que fa que grans i petits s’ho passin d’allò més bé fugint i jugant amb ella quan la veuen venir.

I les diablesses, la primera colla formada exclusivament per dones?

Efectivament, són una comparsa de diables formada només per dones. Les diablesses, que fa poc van complir trenta anys d’existència, corren, salten i ballen al ritme dels tabals sota el paraigua de foc que brota d’una massa, mentre van convidant la gent que les acompanya que es posin ben bé a sota.  Llueixen el vermell del foc i el negre de la nit en la indumentària, que incorpora també diversos motius relacionats amb aquests conceptes dibuixats i cosits, basats en originals de l’artista mataronina Nefer.

Mataró és una ciutat molt festiva. Què és allò que fa especial la seva cultura popular?

El calendari festiu de Mataró és molt extens: Nadal i Reis, Tres Tombs, Carnestoltes i Quaresma, Setmana Santa, Sant Jordi, les Santes, l’Onze de Setembre i Sant Simó… en són les principals celebracions. També tenim un calendari molt intens de festes a cadascun dels barris de la ciutat, a més de serenates de carrers, algunes amb més de cent cinquanta anys d’història. Els gegants i la resta de comparses institucionals, a més de colles nascudes sota l’aixopluc del moviment veïnal, donen una riquesa molt gran a la festa. Tenim més de seixanta gegants repartits per escoles i barris, que dues vegades l’any, per Sant Jordi i les Santes, surten junts i omplen diversos espais de la ciutat, amb actes organitzats per la coordinadora de colles geganteres. Les cercaviles de totes aquestes figures sempre van acompanyades d’un públic nombrós, sobretot infantil, i les dormides davant de l’ajuntament són el punt culminant on tots ens trobem.

L’intercanvi també serà casteller perquè els Capgrossos de Mataró també participaran en la diada de Santa Eulàlia.

De fet,ha estat una invitació entre colles, en què ni l’Ajuntament de Barcelona ni el de Mataró no hem intervingut en els detalls, però ens satisfà molt perquè la nostra colla també forma part de l’imaginari festiu de la ciutat i participa molt activament en la nostra festa major. Ara per ara, no tenim constància que la colla s’hagi compromès a cap intercanvi. En qualsevol cas, aquesta serà una decisió que hauran de prendre ells en el marc de les seves actuacions a la ciutat, que són diverses.

I quan vindran els Gegants de la Ciutat a Mataró?

Estem estudiant la millor manera de convidar els qui aquests dies són els nostres amfitrions però em faria molta il·lusió veure als Gegants de la Ciutat ballant per la nostra festa major, les Santes, a final de juliol.