Josep Porta, president de l’Associació de Pessebristes de Barcelona: ‘l’any 2023 farà 800 anys del primer pessebre’

En Josep Porta és un home que sempre ha estat molt vinculat a la cultura popular. Va ser fundador dels castellers de Vilanova i la Geltrú i va treballar a fons per dignificar i crear el model actual de la Festa Major de Vilanova. A més, actualment és el president de l’Associació de Pessebristes de Barcelona i fa uns anys va ser president de la Federació de Pessebristes de Catalunya. La seva passió pels pessebres diu que és una extensió de la seva afició pel teatre amateur ja que, amb el pessebre, pot crear decorats i escenes impossibles. Amb ell, repassem la història del món pessebrista i fem un recorregut per alguns dels pessebres més destacats que podem visitar enguany.

  • D’on ve la tradició del pessebre?
  • La tradició diu que un dia sant Francesc va reunir els feligresos a la missa del Gall i va muntar un pessebre, que més aviat era un pessebre vivent que no pas de figuretes. L’any 2023 farà 800 anys d’aquesta fita. La tradició la remuntem al començament del cristianisme. I hi ha qui diu que les figures vénen de més antic. I és cert, en podem trobar que estan datades d’abans de Crist, com pastors amb ovelles i una sèrie de personatges. Al Museu Marès hi tenen una figura en una vitrina que diries que és de pessebre i no, és una peça del segle II abans de Crist.

 

  • Quina és la zona d’influència dels pessebres? És una tradició universal?
  • Sí, evidentment. És una tradició que es practica a tot el món cristià. En trobes a la Xina, al Japó… poc o molt es practica a tot arreu. Els de l’Amèrica del Sud són impressionants, i a l’Amèrica del Nord també se’n fan molts. Vull dir, en tots aquests llocs hi trobem pessebres amb les seves característiques i les seves ètnies. Per exemple, hi ha regions on, en comptes del bou i la mula, hi trobes una llama.

 

  • Com s’hi van anar incorporant els diferents elements?
  • Ens diuen que el pessebre el va portar Carles III de Nàpols. Però també és veritat que mentre a Espanya el pessebre era cosa de la noblesa, a Catalunya ja es feien pessebres d’una manera popular perquè la fira de Santa Llúcia el 1786 ja existia. S’ha de tenir en compte que la fira apareix referenciada només seixanta anys després de portar les figures de pessebre des de Nàpols. I una fira d’aquestes no s’improvisa. És a dir, ja feia molts anys que aquí el poble ja comprava figures i, per tant, encara en feia més que es muntaven pessebres. Aquí el poble hi incorpora animals propis i personatges com el caganer, la dona que renta, la dona que fila, el caçador, el pescador…

 

  • Quines peculiaritats té el pessebre català?
  • La primera peculiaritat és que hi ha dues vessants diferents. Una de popular, que és el pessebre de suro, molsa i elements populars com les figures que dèiem abans, que representen els oficis i les feines del camp. I després hi ha el pessebre artístic, que va començar a treballar l’Associació de Pessebristes de Barcelona, que ara té 156 anys. I és en aquesta vessant on s’incorporen els grans escultors, que fan figures importants per les cases benestants. Llavors trobem en Ramon Amadeu, en Talarn, els germans Vallmitjana… que fan figures per les cases benestants. Ara fa poc més de cent anys, un pessebrista de l’associació, l’Antoni Moliné, va canviar el concepte dels pessebres que necessitaven grans espais per passar a crear un petit pessebre amb el tema acotat i una escenografia tipus teatre. Ell inventa el diorama. A més, es treballa la perspectiva i tot el muntatge d’una manera molt artística amb color, llum… i guanyes molta profunditat de camp a l’hora de veure el pessebre.

 

  • Es tracta del pessebre barceloní per excel·lència?
  • Sí, i és famós arreu del món. Tant és així que a la zona italiana de la Llombardia l’han agafat com a referència de qualitat i, a més, ho diuen clarament: scuola de Barcelona.

 

  • Com neix l’Associació de Pessebristes de Barcelona?
  • En el fons, és una associació que neix d’una manera molt curiosa. En aquell moment la formen els senyors benestants i artistes de Barcelona, que s’uneixen per posar-se d’acord en quin dia han d’ensenyar el seu pessebre. Clar, avui dia arribem, encenem el llum i tan senzill. Però en aquella època havien d’encendre, literalment, el pessebre. I ho feien amb candeles, llumetes, un cargol ple d’oli… i tot això requeria una posada a punt molt important. Llavors, tots aquests senyors, es posaven d’acord per decidir quin dia havien d’ensenyar el seu pessebre. De fet, el diari de Barcelona de l’època diu que es crea una nova associació ‘similar a les que ja havien existit’. Per tant, entenem que la nostra no seria la primera. En aquells temps els diaris publicaven els pessebres que es feien i les hores de visita. I llavors la gent anava allà ‘que és aquí on fan el pessebre?’ ‘sí, passi, passi’. També servia perquè els joves entressin a casa de les noies amb l’excusa de veure el pessebre i així coneixien la família sense que hi hagués cap mena de compromís… en fi, s’anaven establint relacions gràcies al pessebre.

 

  • Com ha canviat el pessebrisme des d’aleshores?
  • Ha canviat la manera de presentar el pessebre. Els materials són uns altres, evidentment. La il·luminació també, i es fan pessebres més agosarats. Jo crec que el pessebre admet moltes interpretacions sempre que continuem amb el que ha de ser.

 

  • Des de l’Associació de Pessebristes treballeu tot l’any per exposar la vostra feina un parell de mesos. Com us organitzeu?
  • Hem de tenir en compte que el pessebrisme és un art efímer, com poden ser les falles. La nostra feina està concebuda, generalment, per ser feta, admirada i destruïda. Això no vol dir que no hi hagi una sèrie de creacions més petites que després es puguin guardar. Però els grans pessebres són per ensenyar-los i desfer-los, ja que no hi hauria prou magatzems per guardar-los. Nosaltres ens organitzem de tal manera que la primera part de l’any ens dediquem a guardar i endreçar tot el que tenim i a partir del mes de març i abril ja comencem a pensar en els nous pessebres i a treballar peces soltes, a discutir noves idees…

 

  • Quina és la feina de l’Associació de Pessebristes de Barcelona?
  • L’Associació és una entitat oberta amb uns dos-cents socis i tothom que vulgui hi és benvingut per fer cursets, fer pessebres… nosaltres estem a disposició dels socis i són ells els que decideixen cap a on hem d’anar.

 

  • I quin és el paper de la Federació de Pessebristes de Catalunya, de la qual en vau ser president?
  • Nosaltres com a associació formem part de la Federació en tant que en vam ser socis fundadors. Però hi ha moltes altres associacions que tenen molt de prestigi. La Federació es dedica a coordinar activitats pessebrístiques i, de tant en tant, a organitzar actes concrets. Per exemple, el working progress que començarà el dia 12 al Centre d’Artesania de Catalunya. A més, cada any la Federació organitza una trobada de pessebristes i un seguit d’activitats pel dia de l’Associacionisme Cultural Català, com ara tallers i cursets.

 

  • En quin estat es troba el pessebrisme actualment?
  • Artísticament es troba a dalt de tot. Fa uns anys el pessebrisme havia caigut una mica, però ara mateix estem a unes cotes molt altes tant de qualitat artística com de quantitat de pessebres que es fan. I les cases han tornat a fer pessebres, potser gràcies als basars ‘xinesos’, on una família hi pot trobar un pessebre per quatre cèntims, que és de qualitat molt senzilla però ja fa la funció. Nosaltres quan érem petits també anàvem a comprar figures molt bastes i senzilles, que valien una pesseta. A més, no estaven ni cuites i es trencaven, i si es mullaven, es desfeien… però feies el pessebre. I avui, torna a passar. Amb el problema afegit que els pisos són molt petits i que trobar un racó per fer el muntatge és difícil. I ja dic, a nivell artístic, tant a nivell d’escenografia com de figures, estem molt bé. Potser Catalunya a nivell de figures no tenim tanta força com anys enrere, però a Itàlia i Andalusia hi ha gent que fa figures que són autèntiques meravelles.

 

  • I el caganer, és la figura més popular?
  • Sí i no. El caganer no deixa de ser una figura més. Jo reivindico que al pessebre hi hauria d’haver altres figures que molts cops no hi posem, com la dona que renta o el caçador, que potser avui està mal vist. Abans hi havia el pescador, la dona que fila, la dona que portava un conill, una parella que portava raïm… i el caganer era una més. Potser ha esdevingut un símbol donat que és la més trencadora. Però també n’hi ha que s’han perdut, com el capellà que anava amb un paraigua vermell. Temps enrere, em va trucar una dona de Madrid demanant-me si li podia enviar un capellà amb paraigua vermell, que l’havia vist sempre al pessebre de casa i el volia. I li vaig dir que si em demanés un caganer li podria portar tants com volgués, però el capellà amb paraigua… i temps després, gràcies a una gestió, vaig aconseguir enviar-li i la dona va quedar ben contenta. Però ja dic, el caganer s’ha convertit en un símbol i avui dia sembla que si fas un pessebre sense caganer, no val. A més, ha esdevingut un negoci molt important pels que en fabriquen de personatges populars. Però nosaltres als pessebres artístics no n’hi posem mai. Primer, perquè si fas una anunciació a la Marededéu, una visitació a santa Isabel, un ‘cercant posada’ o una fugida a Egipte… allà, sota una piràmide, no hi posaràs el caganer. En l’àmbit artístic, el tenim totalment descartat.

 

  • Ja fa tres anys que l’Ajuntament us encarrega el pessebre tradicional de Barcelona, que s’ubica al Museu Marès. Com vau entomar l’encàrrec per primer cop?
  • La idea va sorgir arran d’un d’aquells cèlebres pessebres de la plaça de Sant Jaume que potser no ens havia acabat d’agradar del tot i, parlant amb en Jaume Collboni, va dir: ‘teniu raó perquè aquest pessebre els nens no l’entenen, i hem de fer un pessebre que els nens l’entenguin’. I llavors, després de diverses converses, se’ns va encarregar si volíem fer un pessebre gran al Museu Marès. I crec que són dues coses que combinen perfectament, perquè a la plaça de Sant Jaume s’hi fa una expressió artística sobre el Nadal i nosaltres al Museu Marès tenim la gran sort de poder-hi fer un muntatge espectacular. No tothom pot dir que fa un pessebre al palau Reial.

 

  • Què podem trobar al pessebre del Museu Marès enguany?
  • Aquest any està inspirat en Montserrat. En primer terme hi trobem el pati d’una gran masia amb oliveres, ceps i una gran alzina que presideix l’escena. Pel que ens diu la gent, agrada molt, i crec que hem de continuar en aquesta línia.

 

  • A la vostra seu, ubicada al palau Mercader, hi teniu una exposició permanent de pessebres.
  • Sí, és una exposició pràcticament permanent i cada any es canvia. Això vol dir que a finals de setembre es desfà i es comença a construir la següent, que s’inaugura a finals de novembre. La tenim oberta cada dia fins Reis, després fins a la Candelera es pot veure els caps de setmana i, si durant l’any ens truca algú, li obrim.

 

  • Què hi podem veure?
  • L’exposició del palau Mercader, ubicat al carrer dels Lledó, és la que anomenem com a exposició social. És una exposició que fan els socis individualment. Cada soci fa un diorama, a banda del gran diorama col·lectiu.

 

  • Vosaltres us encarregueu d’organitzar la tradicional mostra de pessebres a la parròquia de Betlem de la Rambla, una de les més populars de la ciutat. Quin tipus de pessebres hi podem veure?
  • Sí, hi ha socis nostres que es dediquen a fer aquests pessebres, que estan a baix a la cripta. Potser és la mostra més antiga que es fa a la ciutat. Tot i que la nostra associació sempre ha anat fent el pessebre social en diferents indrets, a Betlem fa més de cinquanta anys que es fa al mateix lloc i s’ha creat una tradició. Fins i tot hi ha gent de fora que ja sap que per Nadal ha d’anar a l’església de Betlem a veure els espectaculars pessebres que s’hi fan, que sempre són diorames, però de grans dimensions.

 

  • Per primer cop enguany heu muntat el pessebre a la basílica de la Mercè. En què us heu inspirat?
  • Sí, aquest any ens l’han encarregat a nosaltres. Es tracta d’un pessebre de sobretaula, que es pot veure de tots els cantons, ja que ens va semblar que era el més adient pel lloc on havia d’anar. Suposo que a mida que anem agafant confiança en el lloc, cada vegada ens hi adaptarem millor.

 

  • També gestioneu els pessebres que es fan al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Què en destacaríeu?
  • A baix, a les procures, hi ha un pessebre on s’hi representa tota la vida de Crist sencera. A més, sempre hi fem dos grans diorames. Un que li diem ‘el de les monges’, que el fem amb suro, molsa i elements naturals. I un altre gran diorama artístic que es basa sempre en algun gran escultor d’aquí, de qui se’n fa la biografia.

 

  • I aquest any, qui és?
  • Aquest any és en Manel Muns. Tenim unes figures grans que ens ha cedit l’Associació de Pessebristes de Vilanova, que formaran un pessebre artístic. A banda, tenim una anunciació als pastors, també d’en Muns, unes figures molt boniques d’uns 20 centímetres.

 

  • Des d’ara fins a la Candelera tenim una trentena de pessebres repartits per tota la ciutat. N’hi ha més que mai. Quin recorregut recomanaríeu enguany als barcelonins?
  • Això cadascú s’ho ha de fer a la seva mida. Evidentment, els que són al centre estan molt a prop els uns dels altres. De fet, el Museu Marès i el nostre local són al mateix carrer, encara que el carrer canviï de nom. També hi ha els que ja hem comentat: els de Betlem o el Working Progress al Centre d’Artesania de Catalunya, que també està relativament a prop. I a partir d’aquí, ja és qüestió de caminar més. Anar a Pedralbes sempre és una aventura però val la pena ja no només pel pessebre sinó perquè és un luxe poder donar un tomb per dins del monestir i passar un matí en aquell lloc tan meravellós.

 

  • Què és el Working Progress del Centre d’Artesania de Catalunya?
  • Ja és la tercera edició que es fa. Allà hi porten les peces a mig fer i, a estones, es van acabant. És a dir, que la gent que hi passi per davant podrà veure com hi ha pessebristes treballant, i em sembla que el dia 17 ha d’estar tot acabat. És a dintre però l’entrada és lliure.

 

  • Què en penseu del pessebre de la plaça de Sant Jaume?
  • Jo aquest any el trobo interessant. Veig que és una bona proposta. De fet, sempre sóc una mica crític amb aquest pessebre, no pel tema, sinó perquè la plaça és molt gran i sempre em dóna la sensació que queda petitet allà al mig. Crec que s’hi haurien de fer coses a tamany natural o més gran. El de les cadires de l’any passat per mi estava molt bé però jo les hauria fet més grosses. A nosaltres al Marès ens passa el mateix. Quan l’estem muntant al taller ens sembla molt gran i, en canvi, quan arribes allà penses que encara podria haver estat una mica més gran. Sobre el d’aquest any, trobo que la proposta és interessant, ja que ens fa reflexionar el que és el Nadal amb la idea de pujar a les golfes a buscar tot allò que farà falta per aquestes dates. Hi ha hagut anys que no l’han encertat, però aquest any trobo que està bé.

 

  • El dissabte 28a de desembre se celebra la Nit del Pessebre. Què pretén aquesta iniciativa?
  • La Nit del Pessebre busca que aquella gent que treballa i no té temps per veure el pessebre vingui a veure’l en un horari diferent, ja que obrim el pessebre del carrer dels Lledó fins a les dotze de la nit. I esperem que la gent entri i vegi la nostra feina. Es fa a nivell de tot Espanya. Vam provar l’any passat i ens va semblar que funcionava, així que amb la mateixa idea de la Nit Blanca o la Nit dels Museus, estem intentant a veure si enganxa. L’any passat sí que vam obrir el Marès però aquell tros del carrer és molt mort i no va tenir èxit.

 

  • Com veieu el futur del pessebrisme?
  • Amb optimisme, ja que, com he dit abans, el nivell està molt alt. A més, hi ha molta gent que s’hi va enganxant. A vegades sents com hi ha qui diu ‘és que jo no sóc creient i per tant el pessebre no m’interessa’. Evidentment, estem explicant la història evangèlica però, en el fons, el pessebrisme és art i és cultura popular. És la cultura popular més antiga que tenim i, per tant, val la pena conservar-la. Hi ha molta gent que fa pessebres que no és creient i en fa ja sigui perquè a casa seva n’han fet sempre, per tradició o perquè ho han descobert i els agrada, com grans artistes que no són creients però són capaços de plasmar unes obres fantàstiques.