D’ençà de fa més de cinquanta anys, la Flama del Canigó arriba a Barcelona, on és rebuda de manera solemne, per part dels Gegants de la Ciutat, els Capgrossos Macers i l’Àliga de la Ciutat. Enguany la rebuda es farà a la plaça del Rei i només s’hi podrà accedir amb invitació, reservada als grups de foc de la ciutat.

La rebuda començarà amb un concert de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, el primer després del confinament. Després de l’encesa del peveter, els representants de cada barri aniran pujant a l’escenari per agafar el foc que encendrà les fogueres de tota la ciutat.

L’acte serà retransmès en directe pel Facebook de Cultura Popular Barcelona.

Programa:

• 17.00 h Arribada i acreditació dels convidats.
• 17.10 h Inici del Concert de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona.
• 18.00 h Benvinguda a l’acte.
• 18.10 h Arribada de la Flama a la plaça del Rei. La cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona interpreta ‘Muntanyes del Canigó’ i els Gegants, l’Àliga i els Capgrossos de la Ciutat reben la Flama.
• 18.15 h Encesa del peveter. Balls de l’Àliga i dels Gegants de la Ciutat.
• 18.30 h Lectura del Missatge de la Flama d’enguany, escrit per 10 ciutadans anònims que han estat al capdavant de la lluita contra la Covid-19.
• 18.45 h Repartiment de la flama. Els equips van passant per recollir el foc provinent del Canigó, que servirà per encendre diverses fogueres a tota la ciutat.
• 19.15 h Final de l’acte amb el Cant del Segadors.

Un dels rituals més distintius de la nit de Sant Joan és la Flama del Canigó, un foc sorgit al cim d’aquest massís i que en una sola nit s’estén per tots els territoris de parla catalana per encendre-hi fogueres. A més, el foc de la Flama del Canigó no s’apaga mai: durant tot l’any resta al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà fins que, cada 22 de juny, es porta al cim del Canigó. A mitjanit, el foc de la Flama comença el recorregut i es va escampant i desdoblant per encendre les fogueres de Sant Joan de centenars de poblacions.

Aquest ritual va començar el 1955 per iniciativa de Francesc Pujades, un veí d’Arles de Tec (Vallespir). Inspirat en el poema ‘Canigó’ de Jacint Verdaguer, va tenir la idea d’encendre els focs de Sant Joan al cim de la muntanya i repartir-ne la flama arreu. No va ser fins l’any 1966 que el foc va passar la duana per primera vegada i va arribar a Vic. I l’any següent, el 1967, va ser rebut a l’Ajuntament de Barcelona. A desgrat de la dictadura franquista, la tradició es va anar escampant per tots els territoris de parla catalana com a símbol de pervivència de la cultura del país.