Mar Pujol: ‘Les representacions del cant de la Sibil·la a Barcelona varien sobretot segons el criteri instrumental’

Mar Pujol, la cap de la demarcació del Barcelonès de la Federació Catalana d’Entitats Corals, coneix la majoria dels cants de la Sibil·la que es fan a la ciutat. Aquesta peça de teatre religiós que es canta la nit de Nadal data del segle X i es representa de maneres molt diferents arreu. A Barcelona sobretot se’n destaca l’escenificació: des de l’austeritat de la que canta Maria del Mar Bonet a la parròquia de la Bonanova, només amb acompanyament d’orgue, a la riquesa instrumental de la que es fa a la catedral.

Quina relació hi té, la Federació Catalana d’Entitats Corals, amb el cant de la Sibil·la?

La Federació directament no n’organitza cap representació, però molts del cors que formen part de l’entitat participen en diversos cants. Són activitats pròpies de cada coral però si necessiten suport, els en donem.

Quants cants s’organitzen a Barcelona?

Que jo sàpiga, se’n fan quatre: a l’església de la Bonanova, a càrrec de Maria del Mar Bonet; a la catedral, amb el Cor Francesc Valls, que és el cor titular; a Santa Maria de Gràcia, l’Orfeó Gracienc amb Clara Florit de solista; i a Santa Maria del Mar, que és el més antic que es fa a Barcelona.

Com ha anat evolucionant des del segle X?

La melodia que canta la Sibil·la és l’original de l’edat mitjana, però la interpretació pot variar molt. És a dir, la Sibil·la fa el cant solista, en què explica que el judici final s’acosta. Però a partir d’aquí tant l’escenificació com l’acompanyament coral i instrumental poden variar molt. Per exemple, actualment en la majoria de casos la canta una veu femenina adulta, però a l’edat mitjana les dones no podien destacar dins l’església i la cantava un nen.

Així l’original no porta acompanyament coral?

Com que és una peça medieval, no és cant coral sinó cant gregorià. Sí que és veritat que la tornada era cantada col·lectivament, però no podem dir que sigui una peça per a coral. Per això se n’han hagut de fer adaptacions i la majoria són força recents, de la segona meitat del segle XX.

L’escenificació del cant també té diverses variants.

Sembla que la Sibil·la original anava vestida amb una capa medieval i portava una espasa, però les representacions que es fan a Barcelona sobretot varien segons el criteri musical. Per exemple, a la catedral hi ha molta instrumentació –violins, violes…– i a Gràcia el cant es fa amb tres instruments d’arrel tradicional. A la Bonanova l’escenificació és molt austera, només es fa amb acompanyament d’orgue.

La declaració de Patrimoni Immaterial per al cant mallorquí va revifar-ne l’interès?

Hi va haver un moment que semblava que es perdia, però actualment se’n fan moltes, no únicament a Barcelona sinó també a la resta de Catalunya. Aquest procés de recuperació es va començar a fer uns anys abans de la declaració de la UNESCO, però sí que és veritat que aquell reconeixement ho va impulsar molt. Aquests últims anys he vist molta gent que la nit de Nadal va a l’església per sentir el cant i després no es queda a la missa.

El 2017 la Federació Catalana d’Entitats Corals organitza un congrés internacional a Barcelona.

Sí, Barcelona serà la seu de l’11è Simposi Internacional de Cant Coral. És una activitat que organitza la Federació Internacional de Cant Coral cada tres anys en diversos indrets. La trobada va adreçada principalment a directors, durarà una setmana i hi haurà taules rodones, classes magistrals i concerts. Serà una bona oportunitat per a veure actuar a Barcelona les vint-i-cinc millors agrupacions de cant coral del món; ara se’n fa el procés de selecció.