El Mercè Dansa 2019 aplega balls relacionats amb arbres, flors i plantes

Un dels actes més singulars de la Mercè és el Mercè Dansa, una mostra de balls i danses vives d’arreu del país que va ser ideada per l’Esbart Català de Dansaires l’any 1993.
En aquests vint-i-sis anys, el Mercè Dansa ha anat canviant de convidats però manté l’essència inicial: acostar als barcelonins la dansa d’arrel tradicional que trobem a casa nostra. Els balls convidats són escollits per la bona execució, la varietat del vestuari i la cura, la raresa, el rigor en l’acompanyament musical…

L’acte començarà a les 11 h a l’escenari de davant la Catedral, amb el lluïment de tots els balls convidats. A les 18 h es reprendrà la festa, però aquesta vegada a la plaça de Sant Jaume. Cap a les 19.30 h el Mercè Dansa es clourà amb el Galop de la Mercè, una dansa oberta al públic que, amb el mocador a la mà, convida tothom a afegir-se a aquest esclat festiu.

Enguany es pretén portar per la festa major alguns dels balls catalans que compten amb elements florals, bé com a decoració, bé com a eix central de la dansa. Els participants d’enguany seran:

Ball de l’Arbre de Matadepera
Matadepera fa festa d’hivern per Sant Sebastià. Amb aquest motiu es balla el Ball de l’Arbre al voltant del pi plantat al mig de la plaça de Cal Baldiró. En té càrrec la Germandat de Sant Sebastià i la música és dels Grallers de Matadepera.
L’any 1991, els Grallers de Matadepera van recuperar el ball, amb coreografia de Carles Llongueras i Lluís Puig.

Ball de Cercolets de Vilanova i la Geltrú
El Ball de Cercolets forma part del conjunt ampli del seguici vilanoví que surt al carrer per la festa major en honor de la Mare de Déu de les Neus. El dansen una colla de noies que porten cèrcols enflocats amb elements vegetals i flors, disposats en doble filera, a partir de la qual fan figures diverses: un pont, una cadena, una ziga-zaga… La figura més espectacular és l’anomenada pinya, bota o campana que es fa encreuant els cèrcols formant una estrella, al damunt de la qual puja un nen o una nena, anomenat en algunes poblacions angelet o majoral petit.

Ball de Gitanes de Rubí
Com és costum a les poblacions de les comarques vallesanes, a Rubí es ballava el Ball de Gitanes per carnaval fins que, entrat el segle XX, es va perdre. És una dansa rica i variada que té diverses parts amb música, nom i coreografia pròpies.
Ara fa cinquanta anys, el ball es va revifar gràcies als esforços de l’Esbart Dansaire de Rubí. Hi han estat convidats perquè en un moment del ball les balladores porten un pom de flors a la mà.

Ball de Rams de Sant Martí de Barcelona
Al pla de Barcelona s’han ballat uns quants balls de Rams, la majoria perduts fins fa pocs anys. Actualment a la ciutat se’n ballen als barris d’Hostafrancs, Sant Andreu i Sant Martí.
El Ball de Rams de Sant Martí es balla a la plaça del Canonge Rodó del barri de Clot – Camp de l’Arpa, amb motiu del seu patró, sant Martí, sense cap altre requisit que tenir una parella. És un ball pla en què els homes regalen un ramell de flors a la seva parella. Va ser recuperat l’any 2014 gràcies a l’Esbart Sant Martí.

Ball del Tortell d’Esponellà
El Ball del Tortell es fa el dissabte següent al 2 de febrer, diada de la Candelera, a la plaça de davant de l’església, a Esponellà, a la comarca del Pla de l’Estany. Comença quan, acabades les sardanes, la cobla-orquestra va fins a la casa de la pabordessa major, que ofereix bunyols i vi dolç a tots els assistents. Cada pabordessa desfila acompanyada de la parella i duu un tortell rodó enroscat al braç. A la mà hi porta una almorratxa plena de flors i de cintes de colors.
Quan arriba a plaça, s’engega el Ball del Tortell, que fa tres voltes a la plaça i simbolitza el relleu de les pabordesses entrants i sortints.

Cap de Dansa de Pinell de Brai
El Pinell de Brai és un municipi de la Terra Alta, a la zona on es balla la jota. Al Pinell, la jota no s’hi ballava d’ençà de final de la guerra civil, fins que l’any 1992, Josep M. Ferré, fill del Pinell, i Margarida Anirote, tots dos balladors de l’Esbart Català de Dansaires, van aplegar la gent gran del poble perquè els expliquessin els records que en tenien. Amb aquesta informació, i a partir de la melodia, es va reconstruir i recuperar per a ser ballat per Sant Antoni i per Sant Llorenç.
Les dones porten bonics mantons de Manila brodats amb motius vegetals i, sobretot, amb flors.