Per què és tan important la figura d’Aureli Capmany per a Barcelona?

‘Aureli Capmany sovint és recordat per la tasca que va dur a terme en el món de la cultura popular, on va impulsar nombrosos projectes d’abast de país. Però també va ser una figura molt important per a la ciutat de Barcelona, on va néixer, viure i morir.’ Aquestes són les paraules de Montserrat Garrich, comissària de l’Any Capmany, sobre l’estreta relació del folklorista amb la seva ciutat.

Garrich continua i explica que ‘sobre Barcelona, va referenciar com pocs les tradicions, les festes, els costums dels gremis, la vida teatral, les menges nadalenques, els jocs de la mainada i fins i tot els canvis urbanístics que va patir la ciutat al tombant del segle XX’. Barcelona és la protagonista indiscutible en la vida i l’obra d’Aureli Capmany. De fet, va ser ell mateix qui va decidir, en un escrit de l’any 1900, que consagraria els seus estudis al folklore de Catalunya i la història de Barcelona.

‘No podem oblidar que Capmany és protagonista dels canvis continus que pateix la ciutat per passar de la Barcelona vuitcentista que fa poc ha aterrat les muralles fins a la Barcelona dels anys cinquanta del segle XX’, assenyala Garrich. L’obertura de la Via Laietana i de l’avinguda de la Catedral modifiquen profundament l’entramat de carrers i places. Aquesta Barcelona és la que Capmany vol retenir en l’obra ‘Àlbum fotogràfic de Barcelona, retrospectiva 1800-1900: recull d’aspectes ciutadans vuitcentistes desapareguts’, editat l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Universal.

Les festes de la ciutat són un altre dels temes amb una presència àmplia a la seva obra, sobretot periodística. Des de les pàgines de La Renaixença i altres publicacions, parlà de les festes de carnestoltes que es feien al tombant de segle XX, la festivitat de la Mare de Déu del Carme, Corpus i la ginesta, els focs de Sant Joan, la diada de Santa Llúcia, la fira de la Puríssima, la desapareguda festa de la Santa Creu, els miracles de Sant Roc, Pasqua Florida…

També dedicà monografies a diversos edificis religiosos com ara l’església de Santa Anna o Sant Pau del Camp i a diversos barris de la ciutat, com la Barceloneta o l’antiga vila de Gràcia. La Rambla, trepitjada diàriament per Capmany, també és objecte de comentari, sobretot els balls de màscares que es feien per Carnaval al Liceu. I Garrich afegeix: ‘També hi ha molts altres textos referits als gremis, a llegendes, sants, santes i mares de Déu, al calendari festiu de la ciutat, a les fires…’