Roger Benet: ‘La gràcia dels Tres Tombs Infernals és que l’acte sempre és el mateix però no és mai igual’

Els Tres Tombs Infernalsfan vint-i-cins anys. És un espectacle únic a la ciutat que es fa per Sant Antoni i que barreja teatre, pirotècnia i correfoc. Impulsats per la Satànica de Sant Andreu, es van començar a fer el gener del 1993 i s’hi fa sàtira de l’actualitat per mitjà de la llegenda de Sant Antoni, que explica que el diable el va temptar tres vegades. Roger Benet, un dels impulsors de l’acte i fundador de la colla, explica com se’ls va acudir una idea tan original i quins vessants de la festa de Sant Antoni els van inspirar. També recorda que les primeres representacions van ser molt accidentades, i ens parla de l’evolució de l’espectacle i de les novetats d’enguany, que es podran veure dissabte vinent en un musical.

Què va motivar una colla de diables a muntar un espectacle teatral?

Teníem ganes de fer un acte especial des del primer aniversari de la colla, el 1989. Havíem vist el Raval Infernal de Terrassa i volíem aplicar aquella idea a diverses places de Sant Andreu,amb un correfoc que unís el recorregut. Però, entre que teníem poca experiència ique hi havia poc pressupost, al final no vam fer res. Vam reprendre la idea anys més tard, pel cinquè aniversari de la Satànica. A més, com que a Sant Andreu fa més de cent anys que es fa la cavalcada dels Tres Tombs, se’ns va acudir de relacionar-ho amb la llegenda de Sant Antoni.

I com s’adapta una llegenda hagiogràfica a un espectacle de foc?

De tot allò que explica la llegenda ens vam quedar amb la part de les temptacions del diable i vam extrapolar-la a l’actualitat. Per això les temptacions sempre giren entorn de les drogues, el poder i el sexe. Com que interpretem la llegenda com una lluita entre el bé i el mal, en el fons parla d’un dilema molt humà: tu saps com s’han de fer les coses, però sempre hi ha temptacions i és molt fàcil d’acabar cedint. A més, allò que per alsuns està bé, per als altres no i tot aquest dilema el pots situar en el context que vulguis.

Això fa que cada any la festa sigui diferent?

Aquesta és la gran gràcia dels Tres Tombs Infernals, que l’acte sempre és el mateix però no és mai igual. Hem fet força de tot: una versió inspirada en el 1714 pel Tricentenari, hem situat la trama en una estació de metro, en una plaça on sant Antoni feia de quiosquer, en un bar… I el diable també ha agafat aparences molt diverses: de militar filipista, de ric burgès… Però al final de l’acte, independentment de com vagin vestits els protagonistes, a Satanàs li posem les banyes i a sant Antoni l’hàbit.

A banda el Raval Infernal de Terrassa, què més us va inspirar?

La idea era fer un espectacle nou, que no existís enlloc, però alhora basant-nos en la tradició. Per això ens vam inspirar una mica en tot allò que feien en altres indrets de parla catalana: el Raval Infernal de Terrassa; les Santantonades de la zona de Morella, on al final cremen una cabana amb el sant a dins, com fem nosaltres;també en els foguerons mallorquins, on el dimoni passeja el sant pels carrers i s’acaba amb una torrada a les brases de la foguera: nosaltres acabem amb una botifarrada. I,evidentment,també volíem incloure-hi el correfoc barceloní, que, encara que no tingui relació amb Sant Antoni, és la tradició d’on prové la Satànica.

I els versots?

També van ser un punt de referència. En certa manera, també hi són perquè cada any introduïm temes d’actualitat als diàlegs. Sobretot a la temptació del poder, que és la que dóna més joc. El paper tradicional dels diables també és present a l’acte: fer gresca per una banda i fer crítica social per una altra.

Com van ser els primers Tres Tombs Infernals, els que es van fer a la plaça d’Orfila el 1993?

Mirant enrere penso: ‘Mare meva, com anàvem!’ Érem molt inexperts i el primer any ens va passar de tot: ningú no havia pensat en les llums i va anar de poc que no fem l’acte a les fosques, els diàlegs eren gravats de manera molt casolana, en el curs de l’espectacle sovint hi havia lapsus entre música i veu perquè ho teníem en dues cintes diferents… Després de la primera actuació vam pensar que havia estat un desastre, però no: a la gent li havia agradat i unes quantes entitats i institucions del barri ens van donar un cop de mà per millorar.

Així l’espectacle va progressar ràpidament.

Les dificultats tècniques, les vam resoldre de seguida, però els Tres Tombs Infernals han anat evolucionant de mica en mica. Primer de tot, vam abandonarels enregistramentsenllaunats i ens vam passar als diàlegs i a la música en directe. Cap al 2003 vam deixar la plaça d’Orfila, que se’ns havia fet petita, per anar a la de Can Fabra. No sabíem si l’ompliríem, però ens va servir per a poder fer l’espectacle més gran: amb més escenaris, més pirotècnia… També hem fet canvis en l’estructura de l’espectacle, perquè va arribar un moment que era massa llarg –durava més de dues hores– i calia alleugerir-lo. Per això ara representem tota la peça teatral sencera, amb les tres temptacions, i els tres tombs del correfoc els fem tots junts al final.

Hi deu haver molta gent implicada en un acte tan gran. Són tots membres de la Satànica?

De primer, com que ens faltava gent, convidàvem unes altres colles de diables de la ciutat perquè ens donessin suport. Però com quel’espectacle ha crescut en detriment del correfoc, ho deixem en una crida voluntària. Síque és veritat que, havent guanyat pes l’espectacle,necessitàvem gent que ens dirigís, perquè som una colla de diables i no un grup d’actors. S’hi va involucrar la gent del Sant Andreu Teatre, que ens van donar una empenta important en la dramatúrgia i van millorar molt la qualitat de l’espectacle. També ens hi ajuden més entitats del districte: els actors principals són de la companyia la Trapa, del barri del Congrés, i cada membre de la colla ha acabat aportant un parell o tres de persones de fora que s’encarreguen de l’attrezzo, el maquillatge… I així anem sumant.

I enguany, per celebrar el 25è aniversari, fareu un musical. Com serà?

L’estructura de l’acte és més o menys la mateixa, peròno hi haurà tant diàleg i hi haurà més cançons. Al començament, vam pensar de fer adaptacions partint de temes coneguts i posant-hi la nostra lletra. Però en Marc de Rosselló, un ex-membre de la colla, es va engrescar i ho ha fet tot: ha compost la música i ha fet les lletres. Consegüentment, la part instrumental també s’ampliarà perquè a més delsnostres tabalers enguany hi ha molts altres instruments, com ara baix, guitarra, viola de roda, saxo,clarinet… Els tres tombs del correfoc els farem al voltant de la biblioteca de Can Fabra, on un grup d’alumnes de l’Institut del Teatre representaran una dansa entre el bé i el mal.