Toni Torrens: ‘El primer any que vam venir, quan ja tornàvem, un dels cantadors més vells de sa Pobla em va dir: "Si són com naltros!"'

El 1993 un apotecari de sa Pobla va exportar a la Vila de Gràcia els foguerons que tradicionalment es fan al seu poble per Sant Antoni. Van començar amb un fogueró a la plaça del Diamant i ara, al cap de més de vint-i-cinc anys, la festa dels foguerons de sa Pobla a Gràcia aplega milers de persones, s’ha convertit en un petit festival de cultura tradicional mallorquina i forma part del calendari festiu gracienc. La implicació de les entitats del barri, les facilitats que hi va posar el districte i la mobilització dels mallorquins residents a Barcelona són una part de l’èxit del projecte. Però l’altra part del mèrit recau en la figura de Toni Torrens. Amb una mentalitat oberta i ganes d’acostar la cultura popular de tots els territoris de parla catalana, allò que el va fer decidir a muntar una festa mallorquina al cor de Barcelona no va ser l’enyorança dels seus fills, sinó la negativa d’un batlle que no volia regalar res als catalans.

La llegenda diu que els foguerons es van començar a fer a la vila de Gràcia perquè els vostres fills sentien enyorança de la festa de sa Pobla. És cert?
Cal desmitificar-ho una mica. El fet és que un dia sopava a Barcelona amb els meus fills, una cosina seva i una amiga meva, que és mallorquina però que feia molts anys que vivia a Barcelona. Va ser ella qui va comentar que feia més de vint anys que no veia la festa dels foguerons de sa Pobla i va deixar caure que ara que els meus fills eren aquí en podíem fer un. Vaig trobar que era una idea interessant.

Com és que heu deixat créixer la llegenda?
Els meus fills s’enfadaven amb mi i em deien que allò no era del tot cert, però a mi ja m’anava bé, perquè era una llegenda molt bonica. Per portar les colles de sa Pobla a Barcelona havia d’anar a demanar ajuda a les conselleries, que eren totes del Partit Popular, i no podia anar-hi directament i dir-los: ‘Vull muntar una festa mallorquina a Catalunya.’ I amb aquesta història, més sensible, me’n sortia millor.

Vau tenir moltes dificultats?
El primer any, una vegada decidit que faríem un fogueró, vaig tornar a sa Pobla per parlar amb amics i gent del món de la cultura popular per veure si s’engrescaven a participar-hi. I hi va haver un petit detall que em va fer decidir de tot. Vaig parlar amb el batlle del poble per si l’ajuntament s’hi volia implicar i em va etzibar: ‘No els he de regalar res, als catalans, jo!’ I això em va engrescar encara més. El primer any vam fer una comitiva de 240 persones.

I a l’Ajuntament de Barcelona?
Sempre em van donar moltes facilitats. I l’evolució de les relacions, a mesura que la festa ha anat creixent, ha estat extraordinària. Si no hagués estat per aixòno hauríem fet vint-i-cincanys!Recordo que quan vaig anar al districte a demanar permís vaig tenir la sort que en aquell moment el tècnic de Cultura era Pep Fornés, que sempre ha estat molt interessat en la festa de carrer i les tradicions d’arreu. També hi havia Xavier Valls, el regidor del districte d’aleshores, que era gracienc i tenia un tarannà molt obert. Van pensar on es podia fer i es va escollir la plaça del Diamant, no pel simbolisme, sinó perquè era la més apta per a fer-hi una foguera: sense arbres ni fils elèctrics…

I les entitats de la Vila de Gràcia, quan hi van entrar?
A partir del tercer any de la festa. El segon any, com que havia vingut molta gent, vaig proposar de fer un altre fogueró a la plaça de la Virreina. Així la gent podia fer com es fa a sa Pobla: anar de fogueró en fogueró a fer revetlla. I el tercer any vam obrir una nova etapa: per una part, s’hi va unir el carrer de Verdi i, per una altra, un grup de música tradicional format per estudiants  de la residència Ramon Llull. Van proposar de fer una ballada a la plaça de la Virreina i els vaig dir que endavant. L’any següent s’hi van anar incorporant més foguerons i vam decidir de fer una cercavila. Aquí ja hi participaven, a petita escala, les entitats de cultura popular de Gràcia. El nombre de foguerons va anar augmentant fins que va arribar un moment que el districte va considerar que ja n’hi havia prou, que si no la festa es podia massificar massa.

Durant tots aquests anys ha nascut un intercanvi cultural real entre sa Pobla i Gràcia?
Sí, sempre hi ha hagut molt bona relació. Per la festa major, hi participem amb el Cargol Graciós, en la part més gastronòmica. També amb l’Institut de Cultura: hem organitzat ballades a la plaça de Sant Jaume, una desfilada amb xeremiers, una col·lecció d’escultures sobre rondalles mallorquines que va estar un mes i mig exposada a la Virreina. També ha estat fonamental la relació amb el Centre Artesà Tradicionàrius, on durantvint-i-tres anys han actuat grups mallorquins i els ha servit de trampolí per fer-se conèixer arreu o anar a la Fira Mediterrània.

I de Gràcia cap a sa Pobla?
Cal dir que en general a Catalunya hi havia un desconeixement molt gran de la cultura mallorquina. Se’n coneixia la part turística, el ball de bot… però no s’havia entrat mai en matèria. I així, amb els foguerons, s’ha conegut. Alhora, a nosaltres ens passa que l’aigua aïlla i els mallorquins som una mica tancats. Jo sempre he estat partidari d’obrir cultures. Una cosa que em va impressionar molt va ser el primer any que vam venir, quan ja tornàvem, que un dels cantadors més vells em va dir: ‘Si són com naltros!’ Se m’ha quedat gravada aquesta expressió, perquè era fruit del desconeixement mutu.

És veritat que vau fundar els diables d’Albopàs inspirat en les colles barcelonines?
Vaig veure com funcionaven les colles de diables d’aquí i en vaig voler crear una a sa Pobla. L’associacionisme com el que hi ha a Catalunya és molt difícil de transportar a Mallorca, ens costa molt. Els dimonis que hi havia a sa Pobla fins llavors, els de l’obreria, eren un grup lligat a l’església i, des del franquisme, a l’ajuntament. A més, els dimonis d’Albopàs –que és’sa Pobla’ al’inrevés– van ser la primera colla de diables de foc que hi va haver a Mallorca.

Com és la festa dels foguerons que es fa a sa Pobla?
A Barcelona, vam portar-hi només la part lúdica de la festa: sant Antoni és el patró de la parròquia de sa Pobla i allà la festa té a més un component religiós. Un dels actes centrals és una processó, en què participen els dimonis que va cap a l’església, on es fan les completes de Sant Antoni i després es fa la crida. Els dimonis també són diferents perquè els mallorquins no cremen, sinó que canten cançons relacionades amb Sant Antoni. I després també hi ha molta diferència amb els foguerons: se n’encenen centenars i la revetlla dura fins ben entrada la matinada.

Com veieu el futur dels foguerons graciencs?
És una festa totalment integrada: fa anys que forma part del protocol festiu de la Vila de Gràcia i és considerada la festa major d’hivern. Per una altra banda,em vaig preocupar que l’organització de la festa no depengués només de mi, sinó dels que la fan. Per això vam crear la Federació dels Foguerons de sa Pobla a Gràcia, per assegurar-ne la continuïtat. En formen part totes les entitats involucrades amb la festa: la Fundació Festa Major de Gràcia, que coordina la part del carrer i els focs; el Centre Artesà Tradicionàrius, que s’encarrega de la part musical; el Cargol Graciós, que té cura de la gastronomia; la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, que fa la part més festiva; i Albopàs, que és la part de sa Pobla.A mi em fa molta confiança que la gestió de la festa no depengui de mi ni de tres o quatre persones, sinó que la muntin associacions integrades dins el teixit social gracienc.