D’ençà que els éssers humans tenim ús de raó que ens hem dedicat a comptar el temps. I per fer-ho és imprescindible un calendari. Al llarg dels segles XIX i XX van aparèixer nombroses publicacions pràctiques i a preus assequibles que explicaven tot el que calia saber sobre el pas del temps. Hi apareixien les fires i mercats de cada setmana, les festes de cada població, consells per a la sembra, dites populars i remeis i ungüents naturals.

Ara que s’acaba l’any, la Casa dels Entremesos ens convida a descobrir la història d’aquesta tradició, que va tenir una importància cabdal per als nostres avantpassats. Al llarg de l’exposició ‘Per no perdre el temps. Els calendaris tradicionals, des del món rural a la societat industrial’ es repassen diversos llunaris, almanacs i calendaris que han existit al llarg dels segles. Des del Llunari de Bernat de Granollacs (el primer text astronòmic en català, del 1484) fins al suís Appenzelle Kalendar, que amb tres segles és considerat com el calendari pervivent més antic del món.

Els calendaris van viure la seva edat d’or durant el segle XIX i a principis del XX, especialment a partir de la llei de llibertat d’impremta del 1856. Se’n publicaven una trentena de diferents, que en alguns casos superaven el milió d’exemplars cada any. De fet, pel seu preu econòmic, eren l’única publicació que es comprava en moltes llars, esdevenint uns grans difusors de coneixement i cultura.

L’exposició és una producció de l’Associació de Festes de la Plaça Nova, els Tonis de Taradell i Edicions Morera, i inclou una seixantena de calendaris i almanacs originals de totes les èpoques. De fet, encara perviuen algunes d’aquestes edicions com el Calendari de l’Ermità o el Calendari dels Pagesos.

La mostra es pot visitar a la Casa dels Entremesos fins al 31 de gener de 2021.