Són moltes les tradicions religioses, espirituals i culturals que dediquen un dia a les persones difuntes, amb connotacions més populars o més litúrgiques, però totes tenen el concepte de la mort dins la roda de l’essència de la vida.

Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions han celebrat una festa dedicada al record de les persones difuntes. Així, Tots Sants (festivitat catòlica) ens arriba en un moment clau de l’any, un moment en què la mateixa natura sembla que mor. La festa es relaciona amb festivitats precristianes, com ara la festa celta dels morts, anomenada Samain o Samhain en la llengua gaèlica. Segons aquesta creença, l’any es dividia en dues parts, el temps clar (a partir de l’1 de maig) i el temps fosc (a partir de l’1 de novembre), i hi havia uns dies que separaven ambdues meitats. Malgrat la cristianització de la festa, el costumari de Tots Sants ha conservat tota una sèrie d’elements que corresponen a creences anteriors al cristianisme. Ara bé, a principis del segle VII, el papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma, temple pagà dels déus que Marc Agripa havia fet construir, el va purificar i el va consagrar en honor a la Verge i a tots els màrtirs. Per aquest motiu, el papa Gregori IV va designar el dia 1 de novembre per a la celebració d’aquesta festa, i va ordenar, al mateix temps, que es considerés una de les festes principals de l’any litúrgic. A les acaballes del segle X, es va afegir a aquesta festa una altra de dedicada a pregar per als fidels difunts (2 de novembre), fet que s’ha seguit perpetuant i encara es conserva. Per això, després del dia de Tots Sants segueix immediatament el dia dedicat als morts, el dia dels difunts.

A Catalunya, i a molts altres llocs, durant la nit de Tots Sants era creença comuna que les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l’hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l’endemà a la mateixa hora. Hi ha força tradició de posar aquella nit un plat més a taula; o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé obrir les portes perquè passin les ànimes; també hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: se solia posar un llum a la porta de la casa per guiar-les; també es podia encendre el foc de la llar perquè s’escalfessin, o encendre espelmes a les habitacions en record seu. Hi havia pobles al Pirineu català que il·luminaven amb atxes el camí de l’església per guiar les “ànimes en pena”. Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i, si troben una bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel; en cas contrari, han de continuar penant. Totes aquestes referències associades al record i la commemoració ancestral als desapareguts, celebrada per moltes tradicions religioses, espirituals i culturals de maneres diferents, estan vinculades a la consideració col·lectiva, a la mentalitat predominant en cada moment històric sobre la idea de la mort, que inevitablement ha variat al llarg del temps. La festa s’ha anat modernitzant al llarg dels segles i ha arribat a l’actualitat amb modalitats diverses, per exemple, la modalitat angloamericana de Halloween, nom que prové de la contracció de la traducció de vigília de Tots Sants, All Hallows’ Eve. Un altre exemple és la celebració del Día de Muertos, d’origen mexicà.

La festa de Tots Sants i el Dia dels Morts o dels Difunts també tenen un costat satíric en diferents moments històrics i en diverses cultures. Per exemple, a finals del segle XIX, per Tots Sants, els teatres s’omplien perquè s’hi feia la funció d’una obra contemporània que seduïa un públic entusiasta: Don Juan Tenorio. L’obra, publicada el 1844, era una versió del mite de Don Joan de José Zorrilla. A la història de seducció entre don Juan i Inés, hi apareixien vius i morts, cosa que va fer que, poc després que s’estrenés, la gent s’apropiés ràpidament de l’obra. I així, cada 1 de novembre se celebrava a diferents teatres de Catalunya, amb un èxit especial a Barcelona i Reus.

En moltes tradicions religioses és habitual visitar les tombes, pregar o portar ofrenes. En la Barcelona actual, l’afluència als cementiris segueix sent important per visitar tombes de familiars o amics.

INFORMACIÓ I NOVETATS 2025:

• El dia 1 de novembre, les oficines dels cementiris amplien l’horari d’atenció i estaran obertes des de les 8.00 h fins a les 18.00 h.

• Es posen en funcionament nous espais enjardinats per a la inhumació de cendres als cementiris de Poblenou i Sants i nous columbaris per a urnes cineràries al Cementiri de les Corts.

• S’activa un nou espai expositiu a la Col·lecció de Carrosses Fúnebres del Cementiri de Montjuïc, que es podrà visitar a partir de l’1 de novembre.

NOUS ESPAIS PER A CENTRES ALS CEMENTIRIS DE LES CORTS, POBLENOU I SANTS: Aquests nous espais, que conformen un total de 84 m2 al Cementiri de Poblenou, de 78 m2 al Cementiri de Sants i 128 columbaris cineraris al Cementiri de les Corts, respectivament, s’han adequat per crear una àmplia zona verda que permet la vinculació de l’urna cinerària amb plantes.

NOVA OFICINA D’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA AL CEMENTIRI D’HORTA: Neix amb la voluntat de reforçar la proximitat amb la ciutadania i garantir una atenció més àgil, propera i adaptada a les necessitats de cada usuari. Així es contribueix a una millor experiència ciutadana. L’horari és de dilluns a divendres de 8.30 h a 14.30 h i de 15.30 h a 17.30 h i els caps de setmana i festius de 8.00 h a 14.30 h. Disposa d’un equip de persones professionals per gestionar tràmits administratius i oferir un assessorament personalitzat.

NOU ESPAI EXPOSITIU A LA COL·LECCIÓ DE CARROSSES FÚNEBRES: nou espai expositiu permanent, de peces patrimonials procedents d’algunes sepultures dels cementiris de la ciutat, que esdevenen un punt de trobada entre la història, l’art i la memòria col·lectiva, per enriquir la visita a aquesta col·lecció de carrosses. Hi haurà peces de Puig i Cadafalch i de Venanci Vallmitjana, entre d’altres.

PUNTS DE VENDA DE FLORS: Els següents dies, als cementiris de Sant Andreu i Poblenou hi haurà punts de venda de flors naturals de 8.00 h a 18.00 h i al Cementiri de les Corts:

• Cementiri de Sant Andreu: des del 25 d’octubre fins al 2 de novembre.
• Cementiri de Poblenou: des del 25 d’octubre fins al 2 de novembre.
• Cementiri de les Corts: divendres 31 d’octubre de 15.00 h a 18.00 h, dissabte 1 de novembre de 8.00 h a 18.00 h i diumenge 2 de novembre de 8.00 h a 14.00 h.

MISSES ALS CEMENTIRIS. DIA 1 DE NOVEMBRE: Enguany, cinc cementiris de la ciutat oferiran la Missa de Difunts, en record de les persones que ens han deixat.
• Cementiri de Poble Nou: a les 10.30 h
• Cementiri de Sants: a les 10.00 h
• Cementiri de Sarrià: a les 11.00 h
• Cementiri de Sant Andreu: a les 11.00 h
• Cementiri de les Corts: a les 11.15 h

ALTAR MEXICÀ A LA COL·LECCIÓ DE CARROSSES FÚNEBRES AL CEMENTIRI DE MONTJUÏC: Les tradicions funeràries mexicanes tenen una gran riquesa cultural i els altars prenen un gran protagonisme a les llars mexicanes per rememorar les persones difuntes de cada família. Es proposa participar en un altar mexicà en memòria de Concepció Badia Millàs, cinquanta anys després de la seva defunció a la ciutat de Barcelona. L’activitat serà dinamitzada per MEXCAT el dia 1 de novembre a partir de les 11.00 h a la Col·lecció de Carrosses Fúnebres al Cementiri de Montjuïc.

CONCERTS CORS CLAVÉ. Com cada any, el dia 1 de novembre, a les 13.00 h tindrà lloc un concert per retre homenatge a Josep Anselm Clavé, al Cementiri de Poblenou.

***** Durant aquests dies, Transports Metropolitans de Barcelona ofereix un servei ampliat per facilitar l’accés i la mobilitat per arribar als cementiris.