Difuminar els límits en temps de distàncies. Crònica del tret de sortida al BAM Cultura Viva 2020

NOTÍCIES
Fotografia BAM Cultura Viva

Hem viscut la Mercè més insòlita de les nostres vides. Les places plenes han mutat en una matriu de cadires equidistants. El clàssic gest maldestre d'obrir el programa de mà i ubicar el concert més proper (mentre intentem no perdre de vista la nostra colla) ha deixat pas a una nova coreografia de mans, la del gel hidroalcohòlic.

Ens toca viure una època marcada per l'estancabilitat i els grups bombolla, conceptes que ara es reforcen, però que ja existien. En un festival de música, per exemple, sol haver-hi tres compartiments estancs: els que toquen, els que organitzen, i els que escolten. Tres estaments que rares vegades es toquen. La crisi del coronavirus accentua encara més l'allunyament, separant els artistes en diferents horaris, i separant els espectadors en cadires individuals.

Com seguir teixint llaços i creant comunitat en les circumstàncies actuals? El BAM Cultura Viva fa cinc anys que intenta repensar, de forma col·lectiva, el format de festival i de festa major. Un laboratori amb seu a la Fabra i Coats que aquest any ens ha donat pistes sobre com revertir les inèrcies que hem tingut sempre, i com afrontar els problemes que no havíem tingut mai.

El primer que salta a la vista en entrar al BAM Cultura Viva (un cop superats els controls protocolaris) no són els escenaris, sinó l'espai pensat pel públic: taules i cadires vestides amb teles coloristes, reinterpretant estovalles clàssiques amb patrons moderns. Un disseny retrofuturista a càrrec de Sofia Zunino i Marina Pujadas, de la companyia de direcció d'art PEDRA. La reserva d'espais amb el sistema de taules permet que grups reduïts puguin estar més a prop durant la vetllada. La Sofia i la Marina no ho han decidit soles: elles formen part del plenari del BAM Cultura Viva, l'assemblea que pensa, organitza i duu a terme l'esdeveniment. Perquè el BAM CV s'organitza de manera col·lectiva, assembleària i oberta, i s'articula a través d'un plenari i comissions formades per col·lectius i persones interessades en la música. El plenari suma intel·ligències, i les comissions reparteixen tasques: si PEDRA capitaneja l'espai, Quepo s'encarrega de dissenyar els plenaris i de comunicar, per exemple, que les reserves s'han exhaurit fa dies.

Una de les primeres decisions del plenari en el primer any de BAM CV va ser prescindir de la figura del programador: els grups s'escullen a través d'una convocatòria oberta que aquest any ha rebut fins a 500 propostes. Les que actuaven en el primer dia de festa major eren MaatPiecesZXBounties i Linalab & Not Me. A diferència de la majoria d'espectacles musicals en temps de Nova Normalitat, al BAM Cultura Viva podem veure diverses actuacions en una sola sessió: la solució tècnica i sanitàriament segura per fer-ho ha sigut muntar dos escenaris de costat. La tècnica la gestiona la cooperativa Quesoni, també membres del plenari.

Els primers sons que vam sentir en el primer dia de festa major van ser els harmònics de guitarra dels joves Maat, una proposta instrumental a cavall entre el post-rock i el progressiu que hauria encaixat perfectament en un altre festival que també ha habitat la Fabra i Coats: l'AMFestChristian Len de Ràdio Fabra apuntava influències d'Explosions in the Sky o Minus the Bear, referents d'un estil elegant i tècnic que sempre ha sigut prolífic a Barcelona -amb noms com 12Twelve- i que continua inspirant a noves generacions de músics, com els Maat. Els barcelonins van dissenyar un concert en forma de crescendo constant, acompanyant inconscientment el ritme d'arribada dels assistents.

El contrast amb Pieceszx, a l'escenari del costat, va ser majúscul des de la primera cançó. Cap instrument a l'escenari més enllà d'un laptop i un micròfon per defensar un dels estils més maleïts en temps de pandèmia: l'electrònica ballable. Tanmateix, les cançons de Pieceszx van aconseguir despertar els primers crits i moviments de braços des de les cadires de la plaça. El jove productor rera aquest projecte mescla estils ballables amb la mateixa facilitat en què mescla el català, el castellà i l'anglès per a cantar.

Entre actuacions, un recordatori de les mesures sanitàries i solidàries a seguir. I un cop més, al BAM Cultura Viva es fa diferent: la veu no és una gravació, és un membre de Llobregat Block Party (col·lectiu present al Plenari) explicant-se de forma planera i amb humor.

Al mateix temps, dos membres de la comissió de programació esperen el següent grup amb excitació: "és un dels que més he defensat, quines ganes de veure'ls!" Les persones d'aquesta comissió han sigut els encarregats d'escoltar les 500 propostes musicals que han arribat al BAM Cultura Viva. Hores i hores de música que els han acompanyat durant el confinament, com expliquen en el podcast sobre com es cou aquest festival.  

El grup de què parlen són els Bounties, quartet de Terrassa de pop gamberro, tal i com ells mateixos s'autodefineixen. Tanmateix, les etiquetes sempre són inútils, i més encara en un grup capaç de mesclar pop 80's, garatge, trap, post-punk, rock n' roll i surf en 50 minuts d'actuació. Amb la nit estesa sobre Barcelona, molts assistents van decidir ballar al voltant de la seva cadira i la festa major de sobte agafava un caire de boda punk.

Les lletres de Bounties parlen d'enamorar-se, de pintar trens, o de beure per oblidar. Al BAM Cultura Viva les begudes no pertanyen a una gran marca patrocinadora, sinó que ho gestiona Alterevents, experts en productes de l'economia social i solidària.

La recurrent afluència de persones a la barra -sempre amb distància- contrastava amb la calma i les converses pausades del Punt Lila, gestionat per Curcuma Cooperativa, que afortunadament no va haver de fer front a cap agressió masclista ni LGTBIfòbica. També hi van haver converses entre Maat i Bounties en acabar els seus concerts, ara convertits en oïdors del darrer espectacle: Linalab & NotME.

Linalab és representant d'una de les escenes més efervescents i alhora desconegudes de Barcelona: la dels sintetitzadors modulars. Una comunitat electrònica basada en el Do-It-Yourself i en l'intercanvi horitzontal de coneixement. Al BAM Cultura Viva, va sumar les projeccions en directe de NotME a les seves textures experimentals, subtils i alhora emocionants. Els balls de cadira es van convertir en ulls i oïdes atentes, curioses. 

La nit acabà amb una sessió DJ de Kike Bela, del col·lectiu The Good Good, afegint encara més eclecticisme i juxtaposant Fugazi amb MadonnaNico Roig amb Betunizer, mentre es multiplicaven les mans per ajudar a recollir. Perquè sí, al BAM Cultura Viva el programador plega cadires i el director carrega cables, perquè el plenari és director, programador, tècnic i oient. I els grups, que es van quedar fins al final, senten que en formen part, perquè han participat d'un procés compartit i no només d'una contractació de serveis. I el públic? Sempre es pot inscriure al plenari del BAM Cultura Viva 2021 per deixar de ser només públic, i continuar difuminant els límits en temps de distàncies.

XARXES RELACIONADES
PROJECTES RELACIONATS
ACCIONS RELACIONADES