Presentació de la nova infografia de Memòria Viva

NOTÍCIES
Presentación de la nueva infografía de Memoria Viva

Aquest mes de novembre s’ha dut a terme la quarta Trobada De Xarxa de Comunitats de Memòria al Convent de Sant Agustí. Un punt de trobada de les comunitats que des de fa setmanes, mesos i anys treballen per explorar altres formes de fer memòria a Barcelona des de les pràctiques culturals. Una ocasió per compartir els processos de treball iniciats des de les mirades prèviament identificades (feminismes, infància, gitanitat, migracions, paisatge i arxius) i treballar-ne la imbricació i l’articulació entre sí. Un espai per reflexionar, de forma col·lectiva, sobre les necessitats i potencialitats de la Xarxa de Comunitats de Memòria; i on pensar des de la pràctica. 

 

El programa Memòria Viva es desplega a partir de territoris, eixos temàtics (mirades)  (infància, migracions i cures, paisatge, arxius, gitanitat) i pràctiques específiques (maneres de fer)  (parlar, cantar, cosir, cuinar, caminar, guardar...).

 

Durant les jornades es va presentar la nova infografia de Memòria Viva, on queden representades les diferents maneres de fer a través de les quals, des de Memòria Viva,  s’ha fet assajos per a impulsar processos de restitució  de les memòries subalternitzades de la ciutat de forma col·lectiva:

 

  • Cosir: Sargir davantals, apedaçar camises, brodar aixovars, documentar històries. Les trobades per cosir ocupen un espai de creació forçosament relegat a l’àmbit domèstic. Enfilant les memòries dels fils, es fa d’aquest espai íntim una trama de relacions en comú.
  • Arxivar: Organitzar els àlbums familiars, guardar els papers a una capsa de galetes, explicar les anècdotes de les veïnes o recordar els noms de les plantes que creixen als marges. Quan es preserven i s’endrecen els suports de la memòria es posa en marxa l’arxiu i es pregunta: Quines coses s’han d’arxivar i quines no? Qui ho decideix?
  • Cuinar: Les cuines són el recer de l’economia i del conte, de les cures i de la innovació. Quan es cuina es posa en funcionament les memòries del sosteniment de la vida i es comparteixen els records individuals i col·lectius. Allò que es menja, com es conrea, es prepara i es consumeix, està connectat amb els territoris, per això, la cuina és també un espai polític.
  • Construir: La memòria oficial de la ciutat construïda comporta moltes formes de destrucció. Quan es para atenció a les maneres d’auto-construir barris amb les mans i els esforços col·lectius del veïnat s’obren clivelles per fer i desfer la ciutat a la mida de les persones que l’habiten.
  • Mirar/escoltar: Parar atenció i aturar-se a pensar des d’on es mira i què és el que queda fora del nostre camp de visió. Mirar i escoltar activament, no com un observador presumptament neutral i incorpori, sinó com a subjectes situats en un temps històric i en un lloc geogràfic.
  • Cantar: La música és la zona de contacte entre la memòria i la celebració. Quan es canten les cançons que s’han heretat es deixa de ser públic i de ser artistes per esdevenir una comunitat que s’escolta i es celebra.
  • Jugar: A la xarranca, a la baldufa, a fer cabanes, a enfilar-se als arbres, a fer curses de carretons. Quan es fa memòria de la ciutat viscuda des de la infància s’obren interrogants sobre maneres de viure que es donen per fetes, curtcircuitant-les des del “i per què?”.
  • Conversar: Explicar-se batalletes, contradir-se i dir-se les històries que només es narren de viva veu. Quan es para atenció a les memòries que passen per la conversa es reconeix la textura i la profunditat del fer memòria construint confiança i vincles.
  • Caminar: Transitar la ciutat a peu és una manera d’aprendre les dimensions dels llocs i la profunditat de les relacions que s’hi estableixen, de recórrer les capes de memòria sedimentades al territori. Quan es passeja se saluda a les veïnes, s’atura al banc a xerrar de com ha canviat el paisatge i es pren la mida de la ciutat pel bon viure.

 

A banda, aquestes maneres de fer es practiquen de forma territorialitzada, per això, aquesta publicació compta també amb un plànol de la ciutat de Barcelona en el qual es pot intuir de quina manera, aquestes formes de fer i aquestes mirades prenen cos en diferents àrees de la ciutat, en el marc de Memòria Viva.

 

Podeu descarregar el document de Memòria Viva a dessota!

XARXES RELACIONADES
PROJECTES RELACIONATS
ACCIONS RELACIONADES

No hi ha accions relcionades