El passat mes de maig Barcelona Rebelde va dur a terme una ruta guiada des del Centre Cívic Convent de Sant Agustí fins a l’estàtua eqüestre del general Prim al Parc de la Ciutadella per a reconstruir el paper protagonista de la població gitana en la revolta de la Jamància, l’última de les bullangues que es van produir a Barcelona al segle XIX.

Recuperant la lletra d'un dels cants dels jamancis, del qual ha quedat constància als arxius, en Sam Mosquetón, de l’Associació Carabutsí, i Piqui Fernández, de l’associació Lacho Baji Cali, van interpretar a ritme de rumba una cançó que havien composat sobre el paper del poble gitano en les revoltes del pa.

Aquesta activitat forma part del projecte Memòria Viva, que s’engloba dins del programa de Cultura Viva, i està organitzada amb l’Associació Carabutsí, entitat del Raval que dinamitza, difon i preserva la cultura de la comunitat gitana a Catalunya; l’associació Lacho Baji Cali, entitat gitana de l’Hospitalet amb més de 25 anys d’història, i Barcelona Rebelde, iniciativa que investiga i proposa diferents rutes per conèixer les lluites i revoltes a la ciutat de Barcelona.

“Des de Memòria Viva sempre hem posat molt d’esforç en observar i qüestionar la memòria de Barcelona des de la perspectiva de la gitanitat. Són formes de vida que s’han invisibilitzat des de les maneres oficials de fer història. Els documents que queden són els de persecució o de criminalització”, explica la Marta Vallejo de la Xarxa de Comunitats de Memòria Viva. En Sam Mosquetón de l’Associació Carabutsí està totalment d’acord: “Cal donar a conèixer el patiment que hem passat. Durant anys se'ns ha titllat de dropos i ‘maleantes’, i el que hi ha són decrets i pragmàtiques en contra nostra. Al final, la revolta de la Jamància és una forma de resistència que tenien els gitanos per a sobreviure i no morir-se de fam”.
 

El relat d’aquests esdeveniments constitueix un bon exemple de com els col·lectius subalternitzats han estat progressivament esborrats de la història.