Subhasta solidària per a Open Arms

 

Diu la frase que no deixem de jugar quan ens fem vells, sinó que ens fem vells quan deixem de jugar. Doncs, passa. De vegades alguns jugadors deixen de jugar i llavors es fan vells. Cal pensar que sempre a contracor, és clar. Però quan això passa, deixen enrere col·leccions de jocs que un dia van atresorar amb il·lusió, amb jocs jugats mil cops i altres que van sortir poc del prestatge. Hi ha, en la possessió dels jocs, un efecte similar a la possessió dels llibres, són objectes bells que, del prestatge estant, prometen explicar històries.

Fa no gaire un jugador es va fer gran i va voler llegar la seva col·lecció a la comunitat amb la voluntat que se'n fes un bon ús. Es tracta d'una col·lecció que conté quasi tots els títols rellevants dels últims vuit anys, la majoria sense obrir. Després de rumiar molt què es podia fer amb aquell llegat i de considerar moltes opcions, segur que el millor ús era assegurar que aquells jocs ajudessin a fer el món una mica menys horrible per a la gent que es juga la vida fugint de la pobresa, la guerra i l'explotació de l'home per l'home. La bona idea era una subhasta solidària a benefici d'Open Arms. Els jocs tindran un bon destí, arribaran als prestatges d'aquells que no es volen fer grans, però no per prometre grans històries, sinó per explicar-ne una de veritat.