Introducció

L’Ajuntament de Barcelona disposa d’una política d’ús i desenvolupament de programari lliure i de codi obert establerta en la Mesura de govern per a la digitalització oberta: Programari lliure i desenvolupament àgil de serveis a l’administració pública, l’octubre de 2017.

Aquesta política consta d’un seguit de principis i directrius que s’exposen als documents següents, annexos a la mesura:

El present document concreta aquests principis i directrius en un conjunt de mesures i recomanacions que han de guiar al personal de (l’IMI) en la gestió diària de projectes basats en programari lliure, en aspectes com:

  • La cerca i disseny de solucions

  • La contractació de serveis

  • El desenvolupament, implantació i manteniment de sistemes d’informació

  • La participació en comunitats obertes

Beneficis d’utilitzar i desenvolupar solucions IT lliures

El principal avantatge que s’espera en utilitzar i desenvolupar programari lliure és que l’Ajuntament recuperi o mantingui el control de la seva informàtica, sense cedir-la a mans privades. És crucial per a una entitat que implementi serveis públics i processi molta informació sobre els ciutadans poder conèixer amb exactitud què s’està executant, en quins ordinadors, qui té accés a les dades, etc. Com diu a https: //www.gnu. org [Projecte GNU]:

"L’estat ha d’insistir en el programari lliure en la seva pròpia informàtica pel bé de la seva sobirania tecnològica (el control de l’estat sobre la seva pròpia computació). Tots els usuaris mereixen el control de la seva informàtica, però l’estat té la responsabilitat de mantenir el control sobre la computació que fa en nom de la ciutadania. La majoria de les activitats governamentals ara depenen de la informàtica, i el seu control sobre aquestes activitats depèn del seu control sobre aquesta computació. La pèrdua d’aquest control en una agència la missió de la qual és crítica soscava la seguretat nacional. "
— Richard Stallman
Measures Governments Can Use to Promote Free Software

Tant el document de GNU anterior com la Mesura de govern: programari lliure i desenvolupament àgil de serveis d’administració pública preveuen altres avantatges:

  • Foment de negocis locals de suport i manteniment de programari, facilitant la inclusió de petites i mitjanes empreses en el procés de contractació.

  • Creació de noves capacitats crucials en el sector públic a través de la internalització del personal i un programa per crear habilitats internes per impulsar la transformació.

  • Increment de la transparència i auditabilitat dels processos administratius.

  • No obligar a cap persona o organització que necessiti interactuar amb l’Ajuntament a utilitzar un programa específic (això equivaldria a un monopoli sancionat per l’Estat).

  • Garantia de la sobirania de dades, la privacitat i la seguretat, de la ciutadania i del municipi.

  • Evitar la dependència de proveïdors únics (vendor_lock-in) i, de manera més general, alliberar la planificació i les decisions sobre informàtica de les estratègies comercials, construint solucions més adaptades, més flexibles i sostenibles.

  • Estalvi de diners, evitant pagar per les llicències i compartint i mancomunant recursos entre municipis i amb altres agències governamentals.

Objectius d’aquesta guia

L’objectiu d’aquesta guia és doble:

  1. Facilitar al personal de l’IMI un ús efectiu de tecnologies basades en programari lliure i de codi obert, de manera que se n’aprofitin al màxim els avantatges i es minimitzin els potencials riscos.

  2. Preservar la reputació de l’Ajuntament de Barcelona com a institució que col·labora en projectes de programari lliure de manera transparent, confiable i tenint en compte les millors pràctiques del sector.

Malgrat l’enorme diversitat existent entre els projectes de codi obert, amb el temps han emergit una sèrie de pràctiques que comparteixen la majoria de projectes i organitzacions que assoleixen un cert èxit. Això inclou aspectes tant tècnics, com legals, com de gestió de projectes. Algunes d’aquestes pràctiques podríem dir que son d’adopció obligatòria, en el sentit que les dinàmiques de treball dels projectes oberts premien determinades conductes i en penalitzen d’altres.

Aquestes pràctiques estan orientades a facilitar la màxima diversitat de participants, molts cops sense una coordinació centralitzada, i a preservar al mateix temps la qualitat del producte. En alguns casos poden diferir substancialment de la forma de treballar quan es desenvolupa sense una voluntat de publicar el codi. Per tant, el procés d’aprenentatge i adaptació de l’IMI tindrà un cost, però creiem que es veurà superat en escreix per la millora organitzativa que suposarà –en simbiosi amb la incorporació de metodologies àgils–,

En definitiva, aquest document pretén explicar les millors pràctiques disponibles per utilitzar i desenvolupar programari de codi obert. Ho fa codificant i adaptant a l’IMI aquestes bones pràctiques, de manera que serveixi de guia en el procés d’aprenentatge i en la presa de decisions.

Per saber-ne més

Un molt bon recurs per entendre tots els aspectes tècnics, legals i socials que envolten el desenvolupament de programari lliure és el llibre de Karl Fogel Producing Open Source Software (en l’edició de 2017, només disponible electrònicament i consultable lliurement per Internet). En l’elaboració d’aquesta Guia s’han tingut en compte moltes de les recomanacions recollides al llibre.

La Guia conté també una gran quantitat de recomanacions que tenen a veure amb la contractació de diferents serveis. Un bon document per entendre les particularitats de la contractació de programari lliure des de l’administració pública és la Guideline on public procurement of Open Source Software, publicat al 2010 per Rishab Aiyer Ghosh, Ruediger Glott, Patrice-Emmanuel Schmitz i Abdelkrim Boujraf, per encàrrec de la Comissió Europea sota la iniciativa Joinup.