Context

Introducció

La contractació com a palanca de transformació del model econòmic i social

La contractació municipal representa una injecció de recursos en l’economia molt rellevant. L’Ajuntament de Barcelona té un volum de contractació anual d’uns 600 milions d’euros en béns i serveis (gairebé la quarta part del pressupost municipal), xifra que supera els 1.000 milions d’euros, si es consolida tot el grup municipal. Aquestes xifres converteixen l’Ajuntament en un dels motors d’activitat econòmica a la ciutat.

La contractació pública administrativa esdevé així una de les principals eines pel que fa a la política econòmica municipal i, per tant, una de les palanques clau per impulsar la transformació del model econòmic i social de Barcelona.

L’Ajuntament vol aprofitar aquests recursos per impulsar un nou model de govern i gestió de les TIC a l’Ajuntament, com a motor d’aquesta transformació, i convertir-les en un instrument per al creixement del teixit econòmic del sector TIC i d’innovació de la ciutat.

Les tic i la innovació com a elements centrals de transformació

L’evolució de les TIC en general, i l’ús generalitzat d’internet en concret, estan transformant pràcticament tots els sectors de la nostra societat i de la nostra economia (des de la manufactura i el transport, fins a l’energia o l’atenció sanitària). La informació i les dades s’han convertit en un dels béns més valuosos i preuats. Aquestes són el producte principal del que s’anomena economia del coneixement o economia digital.

En aquest nou context, les empreses són, en molts casos, més valorades per les seves idees i la informació que gestionen que no pas pels seus actius materials.

Aquest nou paradigma, on destaca internet com a canal i eina de producció, afavoreix el naixement de nous intermediaris, el valor afegit del quals és ordenar i posar a disposició dels usuaris finals la informació. Així podem trobar exemples tan sorprenents com els següents:

  • Una de les empreses de transport privat més gran al món…​ no té vehicles propis (Uber).

  • El major proveïdor d’allotjaments del món…​ no té propietats (Airbnb).

  • Una de les companyies de telefonia més utilitzades…​ no és propietària de la infraestructura de telecomunicacions (Skype).

  • El més popular dels mitjans de comunicació…​ no crea continguts (Facebook).

  • Una de les companyies d’exhibició de continguts audiovisuals més gran del món…​ no té cap cinema ni canal de televisió (Netflix).

Sens dubte, tots ells són exemples de com l’ús de les TIC i especialment els serveis digitals ha esdevingut el motor d’una transformació dels serveis i sectors econòmics vinculats.

És en aquest context que les ciutats com Barcelona afronten la necessitat de transformar les seves maneres de fer, i cercar noves estratègies basades en la tecnologia i la innovació, per buscar un creixement econòmic més equitatiu i sostenible que faciliti una realització de les competències municipals amb eficiència i justícia social.

Transició cap a la sobirania tecnològica

El 6 d’octubre de 2016 la comissionada de Tecnologia i Innovació Digital va presentar el “Pla Barcelona digital 2017-2020: transició cap a la sobirania tecnològica”, la missió del qual és “resoldre els reptes de la ciutat i de les persones a través d’un ús més democràtic de la tecnologia. Impulsar la innovació tecnològica i digital, per un govern més obert, com a eina per al desenvolupament d’una economia plural que fomenti la transformació social i ambiental, i que afavoreixi l’apoderament ciutadà.”

El Pla, que s’estructura en tres eixos, és una mostra de la voluntat de Barcelona de liderar una transició cap a la sobirania tecnològica, una sobirania tecnològica, del govern i de la ciutadania, que permeti fer-los partícips per decidir i actuar sobre les prioritats i estratègies en l’ús de la tecnologia a la ciutat:

  • Govern/ciutat: Govern obert i eficient. Tecnologia per a la transformació i innovació pública a través de:

    • Transformació i innovació digital del sector públic.

    • Disposar d’una infraestructura de dades pública i oberta per desenvolupar aplicacions innovadores basades en dades.

  • Empreses i entitats socials: Desenvolupament del teixit socioeconòmic digital i ecosistema d’innovació local, per tal de:

    • Promoure i enfortir l’ecosistema i teixit econòmic local, afavorint una economia plural, i amb retorn social.

    • Facilitar l’accés de les pime a la compra pública i fomentant la creació d’ocupació de qualitat.

  • Ciutadania: Apoderament de la ciutadania.

    • Disposar d’una àmplia oferta de formació i capacitació digital personalitzada per als diferents col·lectius, per facilitar una democràcia activa i participativa.

    • Fomentar una ocupació de qualitat i permetre una sobirania digital de la ciutadania de Barcelona.

Barcelona vol aprofitar les oportunitats que brinden la tecnologia i la innovació basada en les TIC per millorar el serveis que l’Ajuntament presta a la ciutat posant el focus en el benestar dels ciutadans i les ciutadanes.

El compromís és enfocar els reptes reals que els ciutadans manifesten, i centrar els esforços en la prestació d’uns serveis públics actualitzats i de més gran qualitat, en l’impuls d’una economia més sostenible i col·laborativa, en el foment del talent del teixit econòmic local, i en l’apoderament del ciutadà.

Per què aquesta guia?

Aquesta guia proporciona una visió global de l’estratègia municipal pel que fa a la compra de tecnologia i serveis tecnològics, amb l’objectiu de facilitar la comprensió de les diferents mesures estratègiques, així com de les clàusules contractuals, que permeten aplicar els plantejaments de l’Ajuntament en aquest àmbit.

Destinataris de la guia

Aquesta guia s’ha elaborat pensant en els responsables de les diferents àrees i òrgans municipals, directius i gestors de serveis públics, tècnics municipals, proveïdors TIC de l’Ajuntament, ciutadans i qualsevol persona amb un interès per la compra o provisió de serveis tecnològics, i ofereix informació detallada sobre el “per què”, el “què” i el “com” pel que fa a la contractació TIC tecnològics, incloent explicacions sobre el contingut de les mesures, i la seva aplicació. Concretament:

  • Per als responsables de les diferents àrees i òrgans municipals, directius i gestors de serveis públics que exerceixen les funcions de planificació i execució de procediments de contractació (compradors públics), a fi que tinguin una visió general pel que fa a l’estratègia de l’Ajuntament en l’àmbit de les TIC.

  • També per als tècnics municipals responsables d’iniciar un procediment de contractació, com a guia per facilitar la materialització de les diferents mesures.

  • A empreses de l’àmbit de les TIC que siguin actualment proveïdors municipals o que tinguin voluntat de ser-ho, amb l’objectiu que coneguin quins aspectes cal observar en relació amb la prestació dels seus serveis i el procés de contractació.

  • Finalment, la publicació d’aquesta guia esdevé un exercici de transparència per als ciutadans, ja que permet aprofundir en el coneixement, seguiment i control de les mesures que està prenent l’Ajuntament per tal d’assolir els objectius fixats.

Elaboració de la guia i posada en marxa

Aquesta guia és resultat del treball conjunt de diferents àrees de l’Ajuntament i de l’IMI, i la participació del sector empresarial:

  • S’ha treball conjuntament en l’elaboració del contingut:

    • Amb tècnics i referents de l’IMI en les diferents matèries TIC objecte d’aquesta guia.

    • Amb tècnics i referents de l’àrea d’Administració, de Serveis Jurídics i de la Intervenció de l’IMI pel que fa a l’adequació i validesa jurídica dels plantejaments, mesures proposades i clàusules

  • S’ha comptat amb el suport i l’assessorament de la Direcció de Coordinació de Contractació de l’Ajuntament de Barcelona.

  • Així mateix, s’han dut a terme diverses sessions de treball amb les empreses i proveïdores de serveis TIC a l’Ajuntament amb la finalitat d’enriquir el procés.

Per a la posada en marxa de les mesures i els plantejaments que es recullen, s’està duent a terme les accions següents:

  • S’habilitarà un espai web on es podrà accedir a informació rellevant sobre el procés de transformació i l’estratègia municipal pel que fa a la compra pública.

  • S’està treballant, des de l’Ajuntament, per posar en marxa un marketplace: Un espai de diàleg i interrelació entre proveïdors, ciutadans i l’Ajuntament, que permetrà accedir a tota la informació sobre els procediments de contractació oberts, informar-se sobre els futurs contractes en licitació i disposar d’informació i indicadors sobre els resultats de l’execució dels contractes ja finalitzats (entre d’altra informació). L’objectiu és doble: donar més visibilitat i transparència als processos de contractació i facilitar el contacte entre empreses per generar aliances, projectes d’innovació i coneixement de bones pràctiques pel que fa al proveïment de serveis TIC a l’Administració.

  • Finalment, per tal de materialitzar tots aquests canvis, es duran a terme una sèrie de canvis organitzatius que permetin implementar aquesta estratègia de manera efectiva.

Marc de referència: la compra pública sostenible

Les administracions públiques poden utilitzar els seus contractes com a eficaços instruments de lluita contra l’exclusió social, de generació d’ocupació de qualitat, d’impuls de la igualtat efectiva d’homes i dones i de preservació del medi ambient.

La Directiva de contractació pública 2014/24/ UE, aprovada pel Parlament Europeu i el Consell, assenyala en el seu considerant núm. 2, que “la contractació pública té un paper clau en l’Estratègia Europa 2020, que és un dels instruments basats en el mercat que s’han d’utilitzar per aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, garanteix, al mateix temps, un ús més eficient dels fons públics, facilita la participació de les petites i mitjanes empreses en la contractació pública i permet que els contractants facin servir millor la contractació pública en suport d’objectius socials comuns”.

És en aquest context que l’Ajuntament de Barcelona, amb la voluntat de definir una nova estratègia de contractació, pren una sèrie de mesures destinades a posar en marxa una estratègia de contractació sostenible que permeti afavorir una millora general de les condicions laborals i mediambientals dels sectors productius locals, promovent el bé comú.

L’estratègia municipal s’estructura en tres eixos d’actuació:

  • Conjunt de mesures socials. Mesures socials, d’inclusió social i d’igualtat de gènere, de justícia social per incentivar la contractació de les obres, els subministraments i els serveis amb empreses i professionals que executin els contractes públics amb un model de negoci basat en salaris dignes, contractació laboral estable amb protecció de la salut laboral, i comportament ètic.

  • Conjunt de mesures ambientals. Incorpora les Instruccions tècniques per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat per a dotze àmbits d’activitat concrets i una relació de possibles criteris ambientals per als àmbits fora de l’aplicació de les instruccions tècniques.

  • Conjunt de mesures transversals associades a la tecnologia i la innovació. Aquest tercer eix consta d’un conjunt de línies d’actuació destinades a:

    • Incrementar la sobirania tecnològica de l’Ajuntament.

    • Disposar d’una infraestructura de dades pública i oberta que garanteixi la privacitat dels ciutadans i incrementi la transparència de l’Administració municipal.

    • Incorporar noves metodologies que permetin el desenvolupament de serveis digitals innovadors, eficients i focalitzats en les necessitats del ciutadà.

Mesures que tenen un efecte multiplicador sobre els altres dos eixos (social i ambiental), ja que una bona gestió de la innovació i la tecnologia és un element clau a l’hora de desenvolupar millors polítiques socials (habitatge social, reducció de la pobresa o la creació de llocs de treball del futur) i ambientals i potenciar el seu efecte.

Un exemple d’aquesta voluntat és la afiliació de l’Ajuntament de Barcelona al projecte Electronics Watch (http://electronicswatch.org/ca) per a la compra pública responsable i els drets laborals en la indústria de l’electrònica. D’aquesta afiliació se’n deriva, també, la inclusió d’unes determinades clàusules en els contractes de compra d’equips electrònics amb l’objectiu de respectar els drets laborals i les normes de seguretat en les cadenes mundials de subministrament de productes TIC.

Aquesta estratègia ha pres forma amb la publicació d’un Decret d’Alcaldia de contractació pública sostenible de l’Ajuntament de Barcelona (S1/D/2017-1271, de 24 d’abril), en què s’estableix, en el seu primer article, la voluntat d’impulsar una contractació pública que integra, en la causa i l’objecte del contracte públic municipal, mesures socials, ambientals, ètiques i d’innovació:

  • Tot garantint els drets laborals, socials i ciutadans de les persones que executin el contracte públic i de les persones destinatàries o usuàries d’aquest.

  • Que impulsin una economia local circular i sostenible.

  • Que promoguin l’activitat econòmica de les mitjanes, petites i microempreses locals i, singularment, de les empreses socials.

El Decret incorpora la Guia de contractació pública social i la Guia de contractació pública ambiental amb l’objectiu de donar més visibilitat i accelerar la incorporació de les mesures i clàusules de caràcter social i ambiental en els futurs plecs, i preveu la possible incorporació de mesures o instruccions en altres àmbits.

Aquesta guia té com a objecte recollir les mesures associades a aquest tercer eix (les TIC i la innovació).

Concepte de contractació TIC i compra per a la innovació

Contractació tecnològica

Parlem de contractació TIC per referir-nos a qualsevol procés d’adquisició, manteniment o millora de qualsevol element associat als àmbits següents:

  • Les xarxes i infraestructures de comunicació. Incloent tota aquella infraestructura que permet la comunicació entre dos terminals o equips informàtics.

  • Maquinari o element físic de comunicació i processament de la informació (terminals). Els terminals actuen com a punt d’accés a la societat de la informació i, per això, són de summa importància i són un dels elements que més han evolucionat i evolucionen: és contínua l’aparició de terminals que permeten aprofitar la digitalització de la informació i la creixent disponibilitat d’infraestructures per a l’intercanvi d’aquesta informació digital. A tot això han contribuït diverses novetats tecnològiques que han coincidit en el temps per afavorir un entorn propici, atès que la innovació en terminals va unida a la innovació en serveis, ja que usualment el terminal és l’element que en limita l’accés.

  • Programari. És el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador.

  • Els serveis digitals. S’entén per servei digital tot servei que es posa a disposició de l’usuari a través d’internet o de qualsevol adaptació o aplicació dels protocols, plataformes o de la tecnologia utilitzada per internet o qualsevol altra xarxa, pública o privada, a través del qual es prestin serveis equivalents mitjançant accessos en línia i que es caracteritza perquè és essencialment automàtic i no és viable en absència de la tecnologia de la informació.

La compra pública per a la innovació

L’Ajuntament vol participar dels avantatges de la compra per a la innovació i s’ha fixat com a estratègia la introducció d’un seguit d’accions per fer que les seves compres fomentin la innovació amb la finalitat de garantir i incrementar el benestar de les persones que viuen en el territori.

La contractació pública per a la innovació és una nova manera de contractar i de dialogar amb el mercat per respondre a les necessitats que no troben solució en els processos de contractació ordinària.

Aquest nou enfocament de les compres públiques es postula com una eina fonamental per obtenir solucions que s’ajustin molt més a les demandes reals de la societat, i a ajudar les empreses a ser més competitives. L’Ajuntament es posiciona com a tractor d’innovació del mercat

Es pretén, així, estimular la creació de nous mercats, nous productes, nous mètodes de producció o noves maneres d’organització o subministrament. Tot passant d’una compra pública molt detallada en els plecs tècnics i sovint adjudicada amb criteris del millor preu, a una compra que treballa per definició de reptes i solucions sostenibles innovadores, sovint amb la implicació de multiplicitat d’actors. Aquest nou plantejament permet l’entrada d’idees, de solucions innovadores que aporten eficiència.

Per a més detalls, consulteu la Guia de compra per a la innovació editada per l’Ajuntament de Barcelona.

Àmbits d’aplicació dels serveis tic

El àmbits d’aplicació d’aquesta guia, pel que fa a la tecnologia, són, principalment, els següents:

  • Adquisició de programari i solucions TIC: compra d’aplicacions, i solucions TIC, així com llicències per al seu ús.

  • Desenvolupament de serveis i aplicacions: desenvolupament, manteniment i evolució de solucions TIC eficients i productives per a la ciutadania i els empleats municipals.

  • Infraestructures TIC. Desplegament, seguiment i control d’aplicacions, serveis i sistemes TIC de l’Ajuntament, inclosa l’administració de tasques relacionades amb el funcionament de la infraestructura i aplicacions.

Àmbits d’aplicació de la compra per a la innovació

Barcelona proposa una definició àmplia de promoció de la innovació en la seva estratègia:

  • Entén la compra pública per a la innovació (CPI) com la compra pública que aprofita les solucions innovadores (productes, tecnologies, processos) que sorgeixen en el procés de compra per fomentar un impacte més gran en el creixement sostenible i integrador de la societat.

  • Barcelona també promou amb els mateixos objectius la inclusió de la innovació en les seves compres regulars. És a dir, la compra de qualsevol producte o servei amb un component d’innovació.

Per a més detalls, consulteu la Guia de compra pública innovadora editada per l’Ajuntament de Barcelona.