La seva trompeta no corre. Cada compàs arriba quan ha d'arribar. Mai abans. I cada nota és important per si mateixa; no és una més, una que l'ha de portar a una altra i després a una altra que també serà només un pas més. La música d'Andrea Motis es pren el temps que necessita per ser interpretada (i gaudida) des del sentiment, des del moment viscut. I així ha estat també fins ara la carrera d'aquesta barcelonina que, a poc a poc, però amb ferm, ha aconseguit fer-se un lloc en el jazz internacional.

Aquest documental en dona proves: perquè segueix el seu camí durant un any, l'any que va precedir al seu salt al buit de la fama internacional amb l'enregistrament amb el segell discogràfic Impulse! (el mateix amb què treballaven John Coltrane i Charles Mingus), d'Emotional dance als estudis Carriage House de Nova York el març de 2016; és a més aquest el primer disc on Andrea Motis es presenta com a compositora i cantant.

Aquesta fita (és el primer músic espanyol en aconseguir-la) ha estat l'últim pas en una carrera que aquesta noia nascuda a Sant Andreu el 1995 va començar amb només 7 anys quan va començar a estudiar trompeta a l'Escola Municipal de Música de Sant Andreu. Cinc anys després, el 2007, va ser descoberta per Joan Chamorro i va començar a treballar com a trompetista amb la Sant Andreu Jazz Band, amb qui va actuar durant nou anys i va enregistrar sis discos. Però Andrea Motis també canta des de molt petita a la Coral Plançons de l'Orfeó l'Eco de Catalunya. I també en aquesta faceta brilla des de molt jove: amb 16 anys, Quincy Jones la va cridar a col·laborar amb ell a un concert a Peralada.

Andrea Motis va enregistrar Emotional dance amb poc més de 20 anys. Ara en té 24. I un llarg camí per recórrer que vol fer com ha fet fins ara, sense presses, a poc a poc, mesurant els tempos. Igual que la seva música.

FITXA ARTÍSTICA

Director Ramon Tort/ País: Espanya/ Any: 2018