Direcció: Göran Olsson. País: Suècia. Any: 2011.

Suec, anglès. Subtitulada en espanyol.
 

Ara es crida “Black Lives Matters”, però fa 35 anys ja hi va haver un altre crit de guerra: “Black Power”. Un crit de guerra per defensar, orgullosament, amb el cap ben alt, amb el puny alçat, la igualtat de drets de la població negra. Des de mitjan dècada dels seixanta i durant la primera part de la dècada dels setanta, als Estats Units el moviment Black Power va ser molt potent. Stokely Carmichael, que després va ser conegut com a Kwame Ture, va ser el primer que el va utilitzar com a eslògan polític després que intentessin matar l'estudiant afroamericà James Meredith, el primer a ser acceptat a la Universitat de Mississipí, durant la Marxa de la Por, el juny del 1966: "L'única forma que els blancs deixin d'abusar de nosaltres és prenent el poder. El que direm ara és poder negre!", va proclamar Carmichael. I amb les seves paraules va començar un moviment imparable que és el que queda reflectit en aquest documental, que signa el suec Göran Olsson.

Carmichael és un dels protagonistes de les cintes que Göran Olsson va trobar guardades (perdudes) en un magatzem de la televisió sueca molts anys després que es cridés Black Power. La televisió sueca havia estat una ferma defensora del moviment (recordeu que la Corona escandinava va fer donacions a la campanya de Martin Luther King) i l'havia seguit curosament enviant corresponsals que havien fet entrevistes (també amb Eldridge Cleaver, Angela Davis o Huey P. Newton) i havien enregistrat com era la vida als barris negres de les grans ciutats dels Estats Units. Tot aquest material, juntament amb entrevistes actuals a supervivents com Harry Belafonte o a exponents de la cultura afroamericana actual com Erykah Badu o Questlove (qui ha fet la música original del film) integren aquest documental, que ens permet recordar un dels moviments revolucionaris més importants del segle passat.