L’espectacle Blanca desvelada de la Cia. Aleteto Teatro ens presenta dues històries entrellaçades: la de Carmen, una presa política en època de la Guerra Civil que donarà a llum en una presó, i la de Blanca, una jove actriu en l'època actual que sobreviu fent monòlegs còmics en bars mediocres.

Dotze personatges que decideixen expressar-se en 9 m2 de món escènic a través d'una única actriu. Ella serà el vincle perquè l'essència més delicada d'aquests dotze éssers humans s'apoderi de tots els teus sentits.

Un text humà. Cru. Honest. Ple de feminitat, de tendresa i de realitat. Éssers humans nus que mostren la seva part més íntima engaliparan uns espectadors que quedaran atrapats coneixent-los, seduïts per la seva autenticitat i la seva força.

Un relat que camina entre la por i el perdó, entre la desesperació i el somriure, entre la incredulitat i el desig, entre l'humor i la lluita contra els nostres propis monstres.

La crítica ha escrit:

“Fa sis anys que Alejandra Jiménez (Gandia, 1980) representa en solitari Blanca desvelada, dues històries entrellaçades que passen en un cub de nou metres quadrats. En poc menys d’una hora i quart, Jiménez interpreta fins a una dotzena de personatges per parlar del perdó. La monologuista defineix l’art com un “mirall”, un lloc on trobar-se a un mateix. Alejandra Jiménez repeteix el binomi amb la directora Montse Bonet després de la bona acollida que va tenir La locura que cura.” (Arnau Martínez, Surtdecasa.cat)
https://surtdecasa.cat/camp/espectacles/entrevista-alejandra-jimenez-blanca-desvelada

“Blanca desvelada és teatre en estat pur on la definició de monòleg es queda curta. La sinopsi ens deixa descol·locats. Com s’entrellacen dues històries a universos de distància: una presa política a la postguerra i una monologuista còmica? L’estructura tampoc és senzilla, amb salts de personatges i èpoques… I aquí comença la màgia.” (Hebert Parodi, Teatre Barcelona)
https://surtdecasa.cat/camp/espectacles/entrevista-alejandra-jimenez-blanca-desvelada

“He perdut el compte del nombre de vegades que em van recomanar que anés a veure Blanca desvelada. I entenc per què. És un d'aquells muntatges que resulten espectaculars en la seva premissa. Com uns focs artificials o una acrobàcia especialment perillosa. Són espectaculars perquè són escassos i perquè hi ha poques persones capaces de dur-los a terme. Blanca desvelada és sobretot això, espectacular.” (Gemma Moraleda, “Somnis de teatre”)
http://somnisdeteatre.com/blanca-desvelada/