Concrete Matter ens parla de la realització i de la projecció a través de la relació maternofilial i, com és habitual en Los Detectives, es posa el focus en referents i cossos femenins; en aquest cas, els seus, però també els de les seves mares, amb les quals comparteixen escenari.

Aquest és un joc escènic que qüestiona el teatre com a espai per a la mentida, amb el mecanisme propi de la ficció per “fer creure” l’escena, jugant amb l’expectativa, amb la sensació de pèrdua de les performers, dels personatges que interpreten i del públic mateix.

El marc conceptual de l’obra està teixit per capes de referents. D’una banda, hi ha dones realitzades, com ho són les artistes feministes dels anys setanta Hannah Wilke, Pauline Oliveros i Yvonne Rainer; de l’altra, el text de Les tres germanes de Txékhov, que ens parla sobre la impossibilitat de la realització i que ens ajuda a generar altres capes dramàtiques per dialogar sobre la nostra pròpia frustració.