Què se li pot fer a una mare quan ja està morta? I què se li pot dir? I què ens podem permetre sentir davant la seva mort? I com ens emocionarem? I què ens direm? I, quan la nostra mare estigui morta, seguirà estant o haurà desaparegut per sempre? Seguirà amb nosaltres? Seguirà en nosaltres? Seguirà viva en petits detalls, en petites coses que potser són grans, que potser ens fan com som, ens fan qui som?

Verònica Navas s’ha proposat donar resposta a aquestes i altres qüestions sobre les relacions entre mares i filles i sobre com aquesta relació marca la nostra identitat, la nostra manera de ser i afrontar allò que ens passa, en un espectacle que ho és malgrat que no ho sembli: que ningú s’esperi una història amb argument i desenllaç, que ningú s’esperi personatges ni mentides... Verònica Navas ens parla d’ella i ens parla de la seva mare i ho fa en una conferència que tampoc és només una conferència encara que en un principi ho pugui semblar.

Hasta agotar existencias està fet de paraules, les de la seva autora, però també de les paraules d’altres que ens arriben a través de diversos enregistraments. Hasta agotar existencias està fet d’imatges: la de Verónica Navas dalt de l’escenari pronunciant una conferència sobre qui és sa mare i qui és ella i com es relacionen i com es relacionaran quan una d’elles, la mare, deixi d’estar; però també altres imatges, moltes imatges, que ens arriben a través d’una pantalla i que no il·lustren però que sí que expliquen.

Són imatges i paraules que parlen de record i de llegat, de presència i d’absència, de mares i filles, de ser i estar.

FITXA

Autoria: Verónica Navas Ramírez. Assistent de direcció: Ona Sallas. Mirada externa: Anna Pérez, Agustina Basso, María García Vera. Disseny d’il·luminació i assistència en espai escènic: Oriol Corral. Cap tècnic: Sergio Roca Saiz. Agraïments: Salva Márquez, família Navas Ramírez. Una coproducció de Verónica Navas i l’Institut del Teatre. Amb l’ajuda de l’Antic Teatre.

LA CRÍTICA HA ESCRIT

"Amb aquesta performance íntima i delicada, gens ostentosa, que desencadena una emotivitat al·lusiva i en certa manera també elusiva, la creadora no només recupera i il·lumina la figura de la seva mare, sinó que la fa néixer de nou, la modela i la vesteix per al record." ANA PRIETO NADAL. NUVOL.CAT

“Recordin aquest nom: Verónica Navas. Segur que ens oferirà grans coses en un futur ben proper.” ORIOL PUIG TAULÉ NUVOL.COM

“Si al principio la propia Navas nos recibe en formato conferencia, poco a poco las palabras menguan para dar paso a la imagen. La tecnología audiovisual se pone al servicio del montaje ofreciendo música, pantallas, vídeos y proyección en directo. Con ello, se suceden diferentes escenas de más y menos impacto con mensajes de recuerdo, ausencia y legado.” ALBA CUENCA RECOMANA.CAT