“El jorn del judici / parrà el qui haurà fet servici”, diu la sibil·la en el seu cant, el que a moltes esglésies s’interpreta durant la Missa del Gall per seguir una tradició escrita des de fa segles i segles. La sibil·la, la profeta, parla i vaticina; anuncia una aparició perquè això és el que significa parrà, conjugació del verb parer, una forma arcaica del verb aparèixer.

Aparèixer, comparèixer, fer-se visible, deixar-se veure... Sortir de les ombres i entrar a la llum; deixar la foscor i abraçar la claror, estar entre els dos mons i permetre que tots dos dialoguin, com també ho fan les arrels amb la contemporaneïtat, allò que és inamovible i allò que canvia, allò que no es mou i allò que avança...; com també ho fan música i moviment, cant i ball.

Parrà és l’espectacle que Miquel Barcelona va presentar al cicle Dansa Ara, de la Fundació Catalunya La Pedrera, i que va desenvolupar a partir de la recerca i el treball coreogràfic que havia fet poc abans per a [kórps], una obra que va estrenar durant la tardor de l’any passat i que estava concebuda per a cinc ballarins. Dos d’ells, el mateix Miquel Barcelona i Marc Vilajuana, van continuar el treball per a Parrà, on evolucionen sobre la música d’El cant de la sibil·la, tradicional mallorquina, i la Polka chinata, tradicional italiana.

FITXA ARTÍSTICA

Creació i interpretació: Marc Vilajuana i Miquel Barcelona. Espai sonor: Carlos Martorell. Arranjaments vocals: Oriol Mula. Vestuari: Marc Vilajuana i Miquel Barcelona. Fotografies: Nora Baylach. Vídeo: Ignasi Castañé