Mirar i veure més enllà de les imatges. Convertir els paisatges en paraules. Les paraules, en poemes. Els poemes, en cançons. Les cançons, en música. I després retornar-les a imatges. I tornar a mirar i tornar a escoltar i aprendre a veure més enllà d’on la mirada arriba.

PJ Harvey va alçar els ulls i va mirar paratges tan desoladors com els de Kosovo, l’Afganistan o els barris més marginals de Washington. Va mirar i va veure: pobresa, misèria, penúries, tristor, però també un punt d’esperança. I va voler explicar-ho amb les seves paraules, que es van fer poemes i després cançons, mentre un amic, el fotoperiodista irlandès Seamus Murphy, ho immortalitzava en imatges que després esdevindrien un documental, A Dog Called Money, una cinta que ens permet seguir tot el procés creatiu del novè disc d’estudi, The Hope Six Demolition Project, de la compositora i cantant, des de la imatge que va encendre l’espurna de la seva imaginació fins a les sessions de gravació, que van ser tan poc usuals com ho és la mateixa Harvey. La cantant es va tancar amb els seus músics en una mena d’urna de vidre a Somerset House i va permetre que tothom que ho volgués presenciés les sessions d’enregistrament de les seves cançons: els dubtes, les errades, les anades i vingudes fins a aconseguir el so que havia somiat mentre passejava pels carrers de Kosovo, l’Afganistan o el Washington més pobre, llibreta en mà i amb Seamus Murphy al seu costat.

Aquest documental, que es va enregistrar entre el 2011 i el 2014 (el disc es va publicar el 2016) i es va presentar a la secció Panorama del Festival de Berlín de l’any passat, inclou les cançons del disc en la banda sonora, des de la polèmica The Comunity of Hope fins a The Ministry of Social Affairs, Dollar, dollar o The Wheel.