El Ramon s'acaba de separar de la Patri i, mentre busca pis, s'instal·la a l'habitació d'adolescent de casa dels seus pares. Allà retroba la guitarra, la bicicleta estàtica i tot de casetes que el transporten als anys noranta.

Des de la seguretat de la seva habitació, rememora el seu passat, però el que no s'imagina és que, en el present més immediat, la seva vida està a punt de canviar i convertir-se en una autèntica muntanya russa.

LA CRÍTICA HA ESCRIT

“Ramon és, sens dubte, un dels millors monòlegs que he vist darrerament. Text, interpretació i posada en escena es combinen per donar lloc a un muntatge intens, commovedor i interessant que parla de fer-se gran des d’una perspectiva que no s’acostuma a posar sobre els escenaris, però que és tan real com qualsevol altra. Perquè, arribats a certa edat, tan normal és tenir fills com haver de cuidar els pares.” GEMMA MORALEDA SOMNISDETEATRE.COM

“Ramon és un magnífic Francesc Ferrer que assumeix en solitari l’orfebreria dramàtica que és el text tragicòmic escrit per Mar Monegal.” JUAN CARLOS OLIVARES. TIMEOUT.CAT

“És d’aquelles petites joies que, un cop vistes, segur que qualsevol espectador no dubtarà a recomanar.” TERESA FERRÉ RECOMANA.CAT

FITXA ARTÍSTICA

Autora i directora: Mar Monegal. Intèrpret i composició musical: Francesc Ferrer. Escenografia: Anna Tantull. Dramatúrgia de les projeccions: Josep Galindo. Disseny de llum: Conchita Pons. Audiovisuals: Toni Roura, Vestuari i atrezzo: Mar Monegal