Poques bandes han estat capaces de resumir tot el segle XX en només una cançó. Els granadins 091 en van ser una. Però no va ser aquest el seu únic encert perquè durant poc més d’una dècada, abans de separar-se el 1996, van ser una de les formacions més trencadores de l’escena musical de Granada, que era com dir de l’escena musical espanyola. Allà, a Granada, entre coves plenes de rates i bars envaïts pels escarabats, els 091 es van convertir en una llegenda en qui fins i tot va creure Joe Strummer, el líder de The Clash.

QUI VAN SER ELS O91

091 va ser un grup granadí de rock que va editar set discos d'estudi i un disc en directe, que potser va ser el seu treball més conegut. Malgrat la bona feina, 091 mai va acabar d'aconseguir la repercussió que buscava i aquesta va ser una de les causes per les quals es va acabar separant el 1996. Després ho han tornat a intentar, però no ha estat el mateix.

La banda 091 (sí, el número de telèfon de la policia; i sí, un altre cop, podeu veure una referència a Police) es va formar a partir d'Al-Donar, un grup del qual formaven part José Ignacio Lapido i Tacho i amb el qual només van publicar un senzill. Lapido volia formar un altre grup i va oferir formar-ne part a Jesús Arias i a José Antonio García, que militaven en una altra formació TNT. Jesús Arias va rebutjar l'oferta però els va oferir com a contrapartida al seu germà, Antonio Arias, qui més tarda formaria un altre grup mític de l'escena granadina, Lagartija Nick.

El 1983, els 091 van publicar el seu primer senzill, Fuego en mi oficina; i un any després arribava el senzill Lágrimas en el paraíso. Gràcies a un premi en un concurs a Jerez de la Frontera, van publicar el seu primer llarg,

Cementerio de automóviles. Aquest el van aconseguir publicar amb DRO, però la relació amb la discogràfica va durar poc i va acabar malament. Al seu segon disc, Más de cien lobos (1986), van comptar amb la producció de Joe Strummer, líder de The Clash, a qui havien conegut en un bar de Granada, el Silbar.

El 1996 van gravar el mític Último concierto, un doble àlbum amb les millors cançons de la banda. I després es van separar.

¿QUÉ FUE DEL SIGLO XX?

“Guitarras eléctricas y LSD.

Uniformes fascistas y Juan XXIII.

La Beatlemanía, la foto del Che.

Un Rolls, un Picasso, un misil nuclear.

Los duros de Franco, los hermanos Marx.

El libro de Mao. ¿Recuerdas Vietnam?

El hombre en la Luna y el Apartheid.

Obreros en lucha y el gran Elmore James.

La caza de brujas, la sota y el rey.

Sé que E es igual a mc al cuadrado.

Sé que Minnie es la novia de Mickey Mouse.

Sé que tú, sé que yo, estamos desesperados.

¿Qué fue de King Kong, de los psicoanalistas y el jazz?

¿Qué fue del siglo XX?

¿Qué fue del Dadá, del Big Bang y del 'no pasarán'?

Ya se han quedado atrás.”

LA CRÍTICA HA ESCRIT

“La cinta resulta un paseo sincero, a ratos incluso divertido y con las dosis necesarias de perspectiva e ironía, por la Granada que explota a golpe de punk en una democracia en pañales.” (EDUARDO TÉBAR EFEEME.COM)

FITXA ARTÍSTICA

Director Alejandro Gónzalez Salgado./ País: Espanya/  2017