Portes que s’obren i maletes que es tanquen. Maletes que es deslliuren i portes que ens confinen. I tanques. Sempre tanques. Tanques que cal saltar, grimpar, driblar. Tanques que no ens deixen avançar, que no ens deixen trobar-nos ni retrobar-nos. Ni trobar-vos ni retrobar-vos. Mocadors al vent, llàgrimes a la cara. Les llàgrimes d’un clown que ha de marxar, que ha de sortir, que ens vol sentir i que ens vol tocar. I ens toca, perquè la tendresa, la poesia i el somriure són ponts que, una vegada construïts, difícilment es podran enderrocar. Són els ponts que els pallassos travessen una vegada i una altra.

Mireia Miracle juga amb la poesia del clown, com feia Charles Chaplin, amb mirades de tendresa i gestos en vers per construir una història que no necessita paraules perquè està feta de complicitats.

Rojo, que té versió de carrer i de sala tancada, és el primer treball en solitari de la clown Mireia Miracle, que va aconseguir el premi Zirkòlika a l’artista emergent

Espectacle adequat per a infants a partir dels 4 anys.

FITXA ARTÍSTICA

Creació, direcció: MIREIA MIRACLE COMPANY. Intèrpret: Mireia Miracle. Il.luminació: Arles Iglesias i Libe Aramburu. Imatge: Arles Iglesias. Construcció: El Taller del Lagarto. Música: Piano Novel, Sebastián Merlín i Proyecto Voltaire. Distribució: CIRCulant